3 d’abril del 2009

ERRORS: catàstrofe o font d'aprenentatge?

Avui m'he equivocat! Mentre estava agafant el meu cotxe que estava aparcat a la zona verda, m'ha trucat una amiga. Em comentava que no era necessari que agafés el meu cotxe ja que podia agafar el cotxe del seu germà. En aquell moment, he sentit ràbia perquè només feia dos minuts que havia tret el cotxe de l'aparcament sense necessitat. Grrrr... he sentit! M'ha explicat que no havia aconseguit parlar amb el seu germà fins llavors i, per aquest motiu, no m'havia trucat. Quan hem acabat la trucada, l'he culpat de la meva ràbia i jo me'n he deslliurat de qualsevol responsabilitat ja que, si m'hagués trucat dos minuts abans, podria haver deixat el meu cotxe aparcat. Seguidament, he pensat en aquesta ràbia. Com és que m'havia enfadat? Com és que l'estava culpant de la meva ràbia? La conclusió a la que he pogut arribar és que havia acceptat la idea d'agafar el meu cotxe sense estar-ne convençut. Per tant, l'error ha estat no utilitzar la paraula NO.

Per tant, què és un error? Com visc els meus errors? Què penso de mi quan m'equivoco? Com em sento? Quant temps dedico a sentir-me malament per haver comès un error? Què puc aprendre dels meus errors? Segons el diccionari de la llengua catalana, s'entén l'error com abatiment, humiliació, manca d'ordre, confusió, etc. A partir d'aquesta definició, es pot arribar a la conclusió que hi ha moltes sensacions negatives. Per tant, què té de positiu un error? Quan una persona s'equivoca, apareix un sentiment desagradable ja que no esperava aquesta decepció. De totes maneres, els errors són una font d'aprenentatge. El més important és assumir l'actitud més idònia per obtenir-ne un aprenentatge ja que aquest no arriba per si sol. És necessari una actitud d'escolta, comprensió i reflexió. Només cal mirar enrere i recordar alguns errors històrics com, per exemple, el descobriment casual de la penicil·lina per part d'Alexander Fleming o el descobriment dels cereals Kellogg's per part dels germans Kellog.

Cal tenir present que tota persona té dret a equivocar-se. Pretendre ésser una persona perfecte és un entreteniment erroni que condueix a sentiments de fracàs, frustració i impotència. L'error és un recordatori que els superherois sempre són personatge de ficció. Per tant, la solució passa per reconvertir l'error en una oportunitat pel canvi i la reflexió. Com es pot fer aquesta reconversió? Et proposo un petit exercici: pensa en un error que hagis viscut al llarg de la teva vida. Quan n'hagis detectat un, escriu-lo en un full descrivint la situació, les persones implicades, les emocions que van aparèixer, el que vas pensar de tu,... i, posteriorment, contesta a la següent pregunta: Què he après d'aquest error?

Una persona aprèn més dels seus fracassos que dels seus èxits. Un mètode d'aprenentatge s'anomena assaig i error. Apunta't aquesta frase cada vegada que experimentis un error: No deixo d'equivocar-me perquè no deixo d'aprendre.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39