ESPAI DE PSICOTERAPIA

QUANTUM

2010-03-16T06:10:00.000-07:00

A partir d'aquest mes de març, si vols llegir les meves noves aportacions les podràs trobar al Bloc de Quantum que comparteixo amb la meva companya Soledad Calle.

Fins aviat!

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL PATRÓ DE LA PSICOLOGIA

2010-02-23T02:30:00.000-08:00

Avui és dimarts 23 de febrer del 2010. Això significa que avui és la festa del patró de la Psicologia: Juan Huarte de San Juan (1529 - 1588). És patró de les Facultats de Psicologia, per tant avui felicita a tots els psicòlegs i psicòlogues que coneguis. Avui és el gran dia de la Psicologia!

Qui va ser Juan Huarte de San Juan? Va ser metge, psicòleg i filòsof espanyol. Va estudiar Humanitats a Osca i Medicina a la Universitat d'Alcalà de Henares. Se li atribueix aquest honor per haver publicat el seu famós Examen d'ingenis per les ciències (1575). Va ser tal el seu èxit que es va haver de reimprimir quatre vegades més abans que s'acabés el s. XVI. Es tracta d'una obra precursora de tres ciències: psicologia diferencial, orientació professional i l'eugenèsia. També fa interessants aportacions a la Neurologia, Pedagogia, Antropologia, Patologia i Sociologia. Va estudiar els diferents temperaments humans des de la teoria dels quatre humors d'Hipòcrates i va proposar quins oficis o estudis encaixaven més a cada persona, i fa una classifiació dels coneixements de gran trascendència ulterior. Com a nota curiosa, la seva obra va influir en els caràcters d'alguns personatges de ficció de gran obres com, per exemple, el Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes.

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

L'ALTRA CARA DEL DESIG SEXUAL

2010-02-22T08:25:00.001-08:00

...Apenas medio elenco estable;
una de las dos variables en esta polaridad más y menos,
y en el otro extremo de esa línea, estás tú,
mi tormento, mi fabuloso complemento,
mi fuente de salud.
Deseo, mire donde mire, te veo...

Aquest és un fragment de la cançó Deseo (2004) de Jorge Drexler que ens parla d'una de les necessitats més rellevants de l'ésser humà. El desig de tenir parella, viatjar, menjar, riure, ballar, aprendre o tenir relacions sexuals poden aparèixer en algun moment del dia, de la setmana o de la vida. De totes maneres, avui em detindré en un d'aquests desitjos: el desig sexual. M'hi ha fet pensar una notícia que ha sortit en els mitjans de comunicació sobre els actuals hàbits sexuals. Segons l'Informe sobre els hàbits de la salut sexual entre la població espanyola, la manca de desig sexual s'ha convertit en el principal problema sexual arribant al 57% de la població. Aquesta disfunció sexual preocupa a un 22% més de dones que homes. Posteriorment, la disfunció erèctil, la sequetat vaginal i la rutina sexual ocupen la resta de preocupacions sobre salut sexual. Una altra dada significativa d'aquest informe és que una de cada tres dones reconeix que necessita fingir al llit, sobretot, segons augmenta l'edat. Aquest tipus de problemàtiques s'accentúen en les grans ciutats on la manca de temps i l'estrès influeixen negativament. Si el desig sexual tingués dues cares, podem deduir que només es mostra una d'elles en forma de la quantitat de relacions sexuals, assistència a un tupper-sex, visita a una jugueteria sexual per a persones adultes o en forma d'acudit. Què passa realment en la intimitat sexual? Realment, el que es mostra fora s'allunya del se sent per dins? Hi ha més dificultats en connectar amb el món interior? Què està fallant en el desig sexual? Aquestes són algunes de les questions que se'm han obert al llegir aquest informe.

De totes maneres, anem per parts: què entenem per desig sexual? El desig sexual és un mecanisme biològic primari que ens impulsa a les persones a tenir relacions sexuals. Malgrat no ser indispensable per la supervivència, ho és per a la societat perquè permet establir vincles afectius i comunicació entre les persones, així com canalitzar necessitats emocionals, creatives, físiques i mentals dels individus. El desig sexual ens prepara per poder viure una experiència de plaer ja que és la porta d'entrada a la sexualitat, doncs permet experimentar la resta de fases de la resposta sexual humana: excitació, altiplà, orgasme i resolució. Una de les característiques més rellevants del desig és que, encara que es busqui conscientment, no es pot sentir. Hi ha persones que cometen l'error d'obligar-se a tenir desitjos que no tenen. No s'ha d'oblidar que l'impuls de desitjar no només depèn de la voluntat d'una persona, sinó intervenen altres factors que influeixen en la estimulació o la inhibició del desig .

Per tant, què s’entén per manca de desig sexual? La característica essencial de la manca de desig és la manca d’interès per iniciar l’activitat sexual, l'absència de fantasies sexuals i la manca de receptivitat sexual. Es considera un problema quan la manca de desig està acompanyada de sofriment psicològic. És més freqüent en dones que en homes, encara que han augmentat els casos de manca de desig sexual en homes. Alguns dels factors inhibidors poden ser la manca de temps personal, l'estrès, els efectes secundaris d'alguna tipus de medicació, símptoma d'alguna alteració física o el cansament físic. Problemes d'autoestima, un sentiment de culpa associat al plaer o una depressió encoberta poden ser altres motius que poden explicar l'aparició d'aquest trastorn sexual. Aquesta inhibició és una de les demandes més freqüents en teràpia sexual.

Les emocions també poden tenir un paper rellevant en l'aparició de la manca de desig sexual. Quan hi ha por a fallar, no estar a l'alçada, al rebuig o al ridícul pot afectar negativament amb el desig. També pot passar que, quan hi ha conflictes no resolts o una ràbia no expressada per part d'un dels membres de la parella, el desig sexual provoqui un distanciament sexual en la parella. A Espai de Psicoteràpia Quantum, oferim serveis de teràpia sexual i de parella per a totes aquelles persones que necessitin recuperar la seva vida sexual. Hi ha parelles que consulten a un professional davant d'una manca de desig sexual perquè no estem parlant únicament d'un problema individual, sinó d'un problema que afecta a la relació de parella.

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA REALIDAD ACTUAL DEL SUICIDIO

2010-02-09T00:08:00.000-08:00

El suicidio supone la muerte de unas 3.500 personas al año en España, una cifra muy superior, por ejemplo, a las 1.897 víctimas mortales registradas el pasado año en las carreteras españolas, según se destacó en un encuentro de Psiquiatría que se celebró el pasado 5 de febrero en Sevilla. En España se producen unos 35.000 intentos de suicidio al año y las tentativas de suicidio son más frecuentes en las mujeres, aunque los suicidios consumados lo son más en los hombres, según ha informado un comunicado de esta reunión médica.

Los especialistas que participan en este encuentro han recomendado la implementación de programas preventivos para reducir estos peligrosos comportamientos ya que, han señalado, las patologías psiquiátricas están presentes en más del 90 por ciento de los suicidios.

Según el profesor José Giner, presidente de la Fundación Española de Psiquiatría y Salud Mental (FEPSM), "el sector sanitario debe estar implicado en la detección y prevención de los factores de riesgo relacionados con la conducta suicida". "Los expertos debemos explorar y profundizar más en el suicidio. La puesta en marcha de programas preventivos de diversa índole es fundamental a la hora de reducir las tasas de comportamientos suicidas", ha añadido.

Entre las medidas prioritarias recomendadas en este encuentro destacan incrementar la formación de los profesionales sanitarios; restringir el acceso a los principales métodos suicidas; fomentar la concienciación sobre este problema; implementar medidas para reducir factores de riesgo asociados a comportamientos suicidas, como alcoholismo, drogadicción, depresión y estrés, y dar un soporte adecuado a personas con tentativas suicidas o que se hayan visto afectadas por ellas.

Con todo, el profesor Giner ha advertido de que la "predicción" de casos individuales de suicidio "sigue siendo una tarea altamente compleja", aunque se ha constatado que más del noventa por ciento de las personas que se suicidan "cumplen criterios de trastorno mental en el momento del suicidio".

"En el momento actual no existen dudas de que el suicidio es un comportamiento determinado por factores bio-psico-sociales; en los últimos años se ha realizado un gran esfuerzo investigador para tratar de conocer los posibles biomarcadores de este comportamiento y los hallazgos más sólidos provienen de la presencia de niveles bajos de ácido 5-hidroxiindolacético, principal metabolito de la serotonina, en el líquido cefalorraquídeo", ha concluido el profesor Giner.

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

PERE I EL FIL MÀGIC

2010-02-06T15:01:00.001-08:00

Pere era un noi molt inquiet que se sentia estimat per la seva familia, mestres i els seus amics; però tenia una debilitat. Era incapaç de viure el moment. No havia après a disfrutar del procés de la vida. Quan estava a l'escola, somiava amb estar jugant fora. Quan estava jugant, somiava amb les vacances d'estiu. Pere estava tot el dia somiant, sense prendre's el temps de gaudir els moments especials de la seva vida quotidiana.

Un matí, Pere estava caminant per un bosc proper a casa seva. Al cap d'una estona, va decidir asseure's a descansar en un tros d'herba i al final es va quedar adormit. Després d'uns minuts de somni profund, va escoltar a algú cridar el seu nom amb veu aguda. A l'obrir els ulls, es va sorprendre de veure una dona dempeus al seu costat. Podia tenir uns cent anys i els seus cabells blancs com la neu queien sobre la seva esquena com una endurida flassada de llana. En l'arrugada mà de la dona hi havia una petita pilota màgica amb un forat en el seu centre, i del forat penjava un llarg fil d'or. La dona li va dir: "Pere, aquest és el fil de la teva vida. Si tires una mica d'ell, una hora passarà en qüestió de segons. I si tires amb totes les teves forces, passaran mesos o, fins i tot anys, en qüestió de dies". Pere estava molt excitat per aquest descobriment. "Podria quedar-me la pilota?", va preguntar. La dona la hi va lliurar.

L'endemà a classe, Pere se sentia inquiet i avorrit. De sobte es va enrecordar de la seva nova joguina. Al tirar una mica del fil daurat, es va trobar a casa seva jugant en el jardí. Conscient del poder del seu fil màgic, es va cansar de ser un col·legial i va voler ser adolescent, pensant en l'excitació que aquesta fase de la seva vida podia portar. Així que va tirar una vegada més del fil daurat. De sobte, ja era un adolescent i tenia una bonica amiga anomenada Elisa. Però Pere no estava content. No havia après a gaudir el present i a explorar les meravelles de cada etapa de la seva vida. Així que va treure la pilota i va tornar a tirar del fil, i molts anys van passar en un sol instant. Ara es va veure transformat en un home adult. Elisa era la seva esposa i Pere estava envoltat de fills. Però Pere va fixar en una altra cosa. El seu pèl, abans negre com el carbó, havia començat a tornar-se canós. I la seva mare, a la qual tant volia, s'havia tornat vella i fràgil. Però ell seguia sense poder viure el moment. De manera que una vegada més, va tirar del fil màgic i va esperar que es produïssin canvis.

Pere va comprovar que ara tenia 90 anys. El seu cabell s'havia tornat blanc i la seva bella esposa, vella també, havia mort uns anys enrere. Els seus fills s'havien fet grans i havien iniciat les seves pròpies vides lluny de casa. Per primera vegada en la seva vida, Pere va comprendre que no havia sabut gaudir de les meravelles de la vida. Havia passat per la vida corrents, sense parar-se a veure tot el bo que havia en el camí. Pere es va posar molt trist i va decidir anar al bosc on solia passejar de noi per a aclarir les seves idees i temperar el seu esperit. A l'endinsar-se en el bosc, va advertir que els arbres de la seva infantesa s'havien convertit en roures imponents. El bosc mateix era ara un paradís natural. Es va tombar en un tros d'herba i es va dormir profundament. Al cap d'un minut, va escoltar una veu que li cridava. Va alçar els ulls i va veure que es tractava ni més ni menys que de la mateixa dona que molts anys enrere li havia regalat el fil màgic. "Has gaudit del meu regal?", va preguntar ella. Pedro no va vacil·lar al respondre: "Al principi va ser divertit però ara odio aquesta pilota. La vida m'ha passat sense que m'assabentés, sense poder gaudir-la. Clar que hauria hagut moments tristos i moments bons, però no he tingut oportunitat d'experimentar cap dels dos. Em sento buit per dins. M'he perdut el do de la vida". "Ets un desagraït, però igualment et concediré un últim desig", va dir la dona. Pere va pensar uns instants i després va respondre: "Voldria tornar a ser un nen i viure altra vegada la vida". Dit això es va quedar altra vegada dormit. Pere va tornar a escoltar una veu que li cridava i va obrir els ulls. "Qui podrà ser ara?", es va preguntar. Com no seria la seva sorpresa quan va veure a la seva mare dempeus al seu costat. Tenia un aspecte juvenil, saludable i radiant. Pere va comprendre que l'estranya dona del bosc li havia concedit el desig de tornar a la seva infantesa.

No cal dir que Pere va saltar del llit al moment i va començar a viure la vida tal i com havia esperat. Va conèixer molts moments bons, moltes alegries i triomfs, però tot va començar quan va prendre la decisió de no sacrificar el present pel futur i començar a viure en l'ara.

Conte extret del llibre "El monjo que va vendre el seu Ferrari" de Robin S. Sharma (1997).

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

PEDRO Y EL HILO MAGICO

2010-02-06T15:00:00.001-08:00

Pedro era un niño muy vivaracho. Todos le querían: su familia, sus amigos y sus maestros. Pero tenía una debilidad, era incapaz de vivir el momento. No había aprendido a disfrutar el proceso de la vida. Cuando estaba en el colegio, soñaba con estar jugando fuera. Cuando estaba jugando soñaba con las vacaciones de verano. Pedro estaba todo el día soñando, sin tomarse el tiempo de saborear los momentos especiales de su vida cotidiana.

Una mañana, Pedro estaba caminando por un bosque cercano a su casa. Al rato, decidió sentarse a descansar en un trecho de hierba y al final se quedó dormido. Tras unos minutos de sueño profundo, oyó a alguien gritar su nombre con voz aguda. Al abrir los ojos, se sorprendió de ver una mujer de pie a su lado. Debía de tener unos cien años y sus cabellos blancos como la nieve caían sobre su espalda como una apelmazada manta de lana. En la arrugada mano de la mujer había una pequeña pelota mágica con un agujero en su centro, y del agujero colgaba un largo hilo de oro. La anciana le dijo: “Pedro, este es el hilo de tu vida. Si tiras un poco de él, una hora pasará en cuestión de segundos. Y si tiras con todas tus fuerzas, pasarán meses o incluso años en cuestión de días” Pedro estaba muy excitado por este descubrimiento. “¿Podría quedarme la pelota?”, preguntó. La anciana se la entregó.

Al día siguiente, en clase, Pedro se sentía inquieto y aburrido. De pronto recordó su nuevo juguete. Al tirar un poco del hilo dorado, se encontró en su casa jugando en el jardín. Consciente del poder del hilo mágico, se cansó enseguida de ser un colegial y quiso ser adolescente, pensando en la excitación que esa fase de su vida podía traer consigo. Así que tiró una vez más del hilo dorado. De pronto, ya era un adolescente y tenía una bonita amiga llamada Elisa. Pero Pedro no estaba contento. No había aprendido a disfrutar el presente y a explorar las maravillas de cada etapa de su vida. Así que sacó la pelota y volvió a tirar del hilo, y muchos años pasaron en un solo instante. Ahora se vio transformado en un hombre adulto. Elisa era su esposa y Pedro estaba rodeado de hijos. Pero Pedro reparó en otra cosa. Su pelo, antes negro como el carbón, había empezado a encanecer. Y su madre, a la que tanto quería, se había vuelto vieja y frágil. Pero el seguía sin poder vivir el momento. De modo que una vez más, tiró del hilo mágico y esperó a que se produjeran cambios.

Pedro comprobó que ahora tenía 90 años. Su mata de pelo negro se había vuelto blanca y su bella esposa, vieja también, había muerto unos años atrás. Sus hijos se habían hecho mayores y habían iniciado sus propias vidas lejos de casa. Por primera vez en su vida, Pedro comprendió que no había sabido disfrutar de las maravillas de la vida. Había pasado por la vida a toda prisa, sin pararse a ver todo lo bueno que había en el camino. Pedro se puso muy triste y decidió ir al bosque donde solía pasear de muchacho para aclarar sus ideas y templar su espíritu. Al adentrarse en el bosque, advirtió que los arbolitos de su niñez se habían convertido en robles imponentes. El bosque mismo era ahora un paraíso natural. Se tumbó en un trecho de hierba y se durmió profundamente.

Al cabo de un minuto, oyó una voz que le llamaba. Alzó los ojos y vio que se trataba nada menos que de la anciana qu muchos años atrás le había regalado el hilo mágico. “¿Has disfrutado de mi regalo?”, preguntó ella. Pedro no vaciló al responder: “Al principio fue divertido pero ahora odio esa pelota. La vida me ha pasado sin que me enterase, sin poder disfrutarla. Claro que habría habido momentos tristes y momentos estupendos, pero no he tenido oportunidad de experimentar ninguno de los dos. Me siento vacío por dentro. Me he perdido el don de la vida". “Eres un desagradecido, pero igualmente te concederé un último deseo”, dijo la anciana. Pedro pensó unos instantes y luego respondió: “Quisiera volver a ser un niño y vivir otra vez la vida”. Dicho esto se quedó otra vez dormido.

“Pedro volvió a oír una voz que le llamaba y abrió los ojos. ¿Quien podrá ser ahora?", se preguntó. Cual no sería su sorpresa cuando vio a su madre de pie a su lado. Tenía un aspecto juvenil, saludable y radiante. Pedro comprendió que la extraña mujer del bosque le había concedido el deseo de volver a su niñez. Ni que decir tiene que Pedro saltó de la cama al momento y empezó a vivir la vida tala como había esperado. Conoció muchos momentos buenos, muchas alegrías y triunfos, pero todo empezó cuando tomó la decisión de no sacrificar el presente por el futuro y empezar a vivir en el ahora.

Cuento extraído de la fabula espiritual “El monje que vendió su Ferrari” Robin S. Sharma (1997).

ESPACIO de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPACIO de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPACIO de VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

Nova ubicació

2010-01-29T05:51:00.000-08:00

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell

Quantum ja té espai de psicoteràpia on oferim psicoteràpia individual, coaching, teràpia sexual i teràpia de parella. La consulta de Soledad Calle i Daniel Borrell s'instal·la a partir del proper dilluns 1 de febrer a la plaça Molina de Barcelona.

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a
Plaça Molina
Veure plànol
Contacte: 679.72.39.39
daniborrell@hotmail.com

DORMIR PER SOMIAR

2010-01-27T13:30:00.002-08:00

En la festa d'aniversari del nou anys del Marc, la seva mare va decidir regalar-li un coixí. En el moment d'obrir el seu regal, el Marc li va preguntar:
- Per què m'has regalat un coixí si ja en tinc un?
- Marc, aquest coixí és molt especial. És tan especial que t'explica històries d'herois, aventures en illes desertes i viatges a l'espai, entre altres. L'únic que has de fer perquè aquest coixí t'expliqui tot això és tancar els ulls quan vagis a dormir. Si tanques els ulls i escoltes profundament el coixí, tindràs moltes coses per explicar quan et desperti l'endemà.
Acte seguit, el Marc va agafar el coixí i se'l va endur a la seva habitació impacient perquè arribés el moment d'anar a somiar.

Dormim per somiar. Aquesta idea és clau per entendre el regal de la mare del Marc en la festa del seu aniversari. Per què tenim somnis durant la nit? Quines funcions tenen els somnis? Per què no recordo els somnis quan em desperto? Què vol dir somiar que volo per sobre una ciutat? Aquestes i moltes altres preguntes ens desperten la curiositat per aprendre sobre el món dels somnis. Aquest cap de setmana he pogut aprendre sobre el seu significat gràcies al psicòleg especialista en somnis Jordi Borràs.

Hi ha somnis de molts tipus: somnis repetitius, premonitoris, recurrents, universals, telepàtics i lúcids. Els somnis serveixen per intentar resoldre o solucionar problemes que no es tanquen durant el dia. Un somni repetitiu pot ser indicador d'algun bloqueig o limitació personal que no s'ha pogut assumir, per tant el somni ofereix un cop de mà en aquest tipus de dificultats. Quan una persona està vivint una època de canvi o algun bloqueig emocional, és probable que hi hagi molta producció de somnis. Per tant, per què tenir-li por als somnis? Una persona pot actuar a la vida gràcies al que ha somiat. Els somnis poden permetre un moviment cap endavant en aquella relació que no funciona, aquell desig que no s'escolta, aquella necessitat que es nega o aquella por que ens informa d'un perill.

Tot el que passa en un somni sóc jo, afirmava el creador de la Gestalt Fritz Pearls. Aquest autor ens explica que tots els elements que formen part d'un somni són parts de la persona. Per exemple, una persona pot tenir un somni en forma de fantasia sexual amb el president del govern. Més enllà del desig sexual conscient, aquest personatge pot representar el desig cap al poder o l'ambició. Per tant, es pot entender aquest somni en relació amb el poder que necessita tenir en la seva vida i que potser li manca. Això ens demostra que la interpretació del somni no només es pot fer de manera objectiva analitzant els personatges, el contingut i el desenvolupament de la història, sinó també amb el que representa cada un dels elements que formen part de l'escenografia del somni. S'ha de tenir en compte el significat del somier, la seva història, el seu moment actual, etc. No es poden interpretar gratuïtament els somnis sense escoltar res més.

Tots hem tingut a les nostres mans algun diccionari sobre el significat dels somnis que ens ha despertat la curiositat. En aquest diccionari, podem trobar que somiar amb un ascensor pot connectar amb els instints de la persona o un estancament amb qüestions mentals. Aquells aspectes de mi que no vull reconèixer i que no m'agraden apareixen en els somnis de persecució. Somiar amb la capacitat de volar pot ser un somni compensatori quan una persona s'està sentint atrapada. De totes maneres, el record del somni és fràgil. Per aquest motiu, les persones oblidem els somnis al cap de pocs minuts de despertar si no s'utilitza una llibreta per descriure el somni. Segons Freud, es pot entendre l'oblit com un mecanisme de defensa per treure fora el que s'ha somiat i equilibrar a la persona. És important aturar-te un moment per permetre apuntar el record del somni en un full en blanc.

Recorda que, quan vas a dormir, vas a somiar. Dóna-li la benvinguda al teu inconscient abans d'anar a dormir pensant en el que et ve de gust que t'expliqui aquesta nit quan tanquis els ulls. L'endemà sempre et poden preguntar què t'ha explicat el coixí aquesta nit, tal i com li pregunta la mare del Marc cada matí quan el desperta.

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell

ESPAI de BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

DORMIR PARA SOÑAR

2010-01-27T13:30:00.001-08:00

En la fiesta de aniversario del nueve años del Marc, su madre decidió regalarle un cojín. En el momento de abrir su regalo, Marc le preguntó:
- ¿Por qué me has regalado un cojín si ya tengo uno?
- Marc, este cojín es muy especial. Es tan especial que te explica historias de héroes, aventuras en islas desiertas y viajes al espacio, entre otras. Lo único que debes hacer para que este cojín te explique todo esto es cerrar los ojos cuando vayas a dormir. Si cierras los ojos y escuchas profundamente el cojín, tendrás muchas cosas que explicar cuando te despiertes al día siguiente.
Acto seguido, el Marco cogió el cojín y se lo llevó a su habitación impaciente para que llegara el momento de ir a soñar.

Dormimos para soñar. Esta idea es clave para entender el regalo de la madre del Marc en su fiesta de su aniversario. ¿Por qué tenemos sueños durante la noche? ¿Qué funciones tienen los sueños? ¿Por qué no recuerdo los sueños cuando me despierto? ¿Qué quiere decir soñar que vuelo por encima de una ciudad? Estas y otras muchas preguntas nos despiertan la curiosidad de aprender sobre el mundo de los sueños. Este fin de semana he podido aprender sobre su significado gracias al psicólogo especialista en sueños Jordi Borràs.

Hay sueños de muchos tipos: sueños repetitivos, premonitorios, recurrentes, universales, telepátics y lúcidos. Los sueños sirven para intentar resolver o solucionar problemas que no se cierran durante el día. Un sueño repetitivo puede ser indicador de algún bloqueo o limitación personal que no se ha podido asumir, por lo tanto el sueño ofrece ayuda en este tipo de dificultades. Cuando una persona está viviendo una época de cambio o algún bloqueo emocional, es probable que haya mucha producción de sueños. Por lo tanto, ¿por qué tenerle miedo a los sueños? Una persona puede actuar en la vida gracias a lo que ha soñado. Los sueños pueden permitir un movimiento hacia adelante en aquella relación que no funciona, aquel deseo que no se escucha, aquella necesidad que se niega o aquel miedo que nos informa de un peligro.

Todo lo que pasa en un sueño soy yo, afirmaba el creador de la Gestalt Fritz Pearls. Este autor nos explica que todos los elementos que forman parte de un sueño son partes de la persona. Por ejemplo, una persona puede tener un sueño en forma de fantasía sexual con el presidente del gobierno. Más allá del deseo sexual consciente, este personaje puede representar el deseo hacia al poder o la ambición. Por lo tanto, se puede entender este sueño en relación con el poder que necesita tener en su vida y que quizás le carece. Esto nos demuestra que la interpretación del sueño no sólo se puede hacer de manera objetiva analizando los personajes, el contenido y el desarrollo de la historia, sino también con lo que representa cada uno de los elementos que forman parte de la escenografía del sueño. Se debe tener en cuenta el significado del soñador, su historia, su momento actual, etc. No se pueden interpretar gratuitamente los sueños sin escuchar nada más.

Todos hemos tenido a nuestras manos algún diccionario sobre el significado de los sueños que nos ha despertado la curiosidad. En este diccionario, podemos encontrar que soñar con un ascensor puede conectar con los instintos de la persona o un estancamiento en cuestiones mentales. Aquellos aspectos de mí que no quiero reconocer y que no me gustan aparecen en los sueños de persecución. Soñar con la capacidad de volar puede ser un sueño compensatorio cuando una persona se está sintiendo atrapada. De todos modos, el recuerdo del sueño es frágil. Por este motivo, las personas olvidamos los sueños al cabo de pocos minutos de despertar si no se utiliza una libreta para describir el sueño. Según Freud, se puede entender el olvido como un mecanismo de defensa para sacar fuera lo que se ha soñado y equilibrar a la persona. Es importante pararse un momento para permitir apuntar el recuerdo del sueño en una hoja en blanco.

Recuerda que, cuando vayas a dormir, vas a soñar. Dale la bienvenida a tu inconsciente antes de ir a dormir pensando en lo que quieres que te explique esta noche cuando cierres los ojos. Al día siguiente siempre te pueden preguntar ¿qué te ha explicado el cojín esta noche?, tal y como le pregunta la madre del Marc cada mañana cuando lo despierta.

ESPACIO de PSICOTERAPIA
Daniel Borrell

ESPACIO de BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO de VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

UNA FRASE

2010-01-22T07:33:00.001-08:00

La veritable generositat pel futur
consisteix en entregar-ho tot al present
Albert Camus

La verdadera generosidad para el futuro
consiste en entregarlo todo al presente
Albert Camus

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell

ESPAI de BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

ECONOMIA DE CARÍCIES

2010-01-21T01:32:00.002-08:00

En Joan creu que no cal que li digui a la seva parella que T'ESTIMO perquè ja ho sap. La Maria li ha agradat molt com la seva professora d'història ha explicat el mòdul sobre la Primera Guerra Mundial; però, no li vol dir perquè no cregui que li fa la pilota per pujar-li la nota. La Jenny li ha dit a la seva millor amiga que és molt generosa i li ha contestat que s'ha de graduar la vista perquè no hi veu massa bé. El Víctor ha acabat la presentació del seu projecte i, com que ningú li ha donat la seva opinió, no la vol demanar perquè considera que hauria de sortir d'ells. Malgrat aquestes situacions són inventades, estan basades en situacions que passen cada dia.

Aquest tipus de situacions posen de manifest l'escassetat de carícies que les persones donen i reben en les seves relacions interpersonals. Per què es dóna aquesta situació? Segons Claude Steiner (1971), existeixen una sèrie de normes irracionals i prejudicis que impedeixen un lliure intercanvi d'estímuls socials constructius que obliga a les persones a buscar-les de manera forçada, artificial i complicada. Malgrat això, aquestes normes són acceptades per la majoria de les cultures, grups i organitzacions provocant danys que van des de la simple insatisfacció fins a infelicitat, depressions, addicions, alcoholisme, obesitat, trastorns psicosomàtics, etc. Aquesta sèrie de normes s'agrupen amb el nom de lleis d’economia de carícies.

Per què existeix aquesta economia de carícies? Steiner creu que els pares utilitzen aquestes lleis com una forma de mantenir controlats als seus fills/es. A l’ensenyar que el subministrament de carícies és baix, els pares guanyen la posició de monopoli. Sabent que les carícies són essencials, el nen aprèn aviat a aconseguir-les actuant de la manera que la mare o el pare ho demani.

La normativa de l'economia de carícies és la següent:
1) No donar carícies quan tens per donar
2) No demanar-les quan les necessites
3) No acceptar-les encara que les necessitis
4) No rebutjar-les quan no les vulguis
5) No donar-se autocarícies

Què podem fer davant aquesta economia de carícies? Hem de tenir present que podem donar una carícia sempre que vulguem. No importa quantes siguin ja que no s’acaben mai. Quan vulguem una carícia, podem demanar-la lliurement i podem agafar-la quan ens la ofereixen. Si no ens agrada la carícia que ens han ofert, podem rebutjar-la obertament. I podem gaudir de la possibilitat de donar-nos carícies a nosaltres mateixos. Una proposta: si et ve de gust regalar 395 abraçades superfortes, 1.039 carícies o 1.000.000 de mimos, pots apropar-te al Programa Cuidam de l'Hospital Sant Joan de Déu per repartir kilos de felicitat. Em quedo amb el lema de l'entitat "Vaig arribar al món sense res. Me'n aniré del món sense res, excepte amor".

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell

ESPAI de BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

ECONOMIA DE CARICIAS

2010-01-21T01:32:00.001-08:00

Juan cree que no hace falta que le diga a su pareja TE QUIERO porque ya lo sabe. María le ha gustado mucho como su profesora de historia ha explicado el módulo sobre la Primera Guerra Mundial; pero, no le quiere decir porque no crea que le hace la pelota por subirle la nota. Jenny le ha dicho a su mejor amiga que es muy generosa y le ha contestado que se debe graduar la vista porque no ve demasiado bien. Víctor ha acabado la presentación de su proyecto y, como nadie le ha dado su opinión, no la quiere pedir porque considera que debería salir de ellos. Pese a estas situaciones son inventadas, están basadas en situaciones que pasan cada día.

Este tipo de situaciones ponen de manifiesto la escasez de caricias que las personas dan y reciben en sus relaciones interpersonales. ¿Por qué se da esta situación? Según Claude Steiner (1971), existen una serie de normas irracionales y prejuicios que impiden un libre intercambio de estímulos sociales constructivos que obliga a las personas a buscarlas de manera forzada, artificial y complicada. Pese a esto, estas normas son aceptadas por la mayoría de las culturas, grupos y organizaciones provocando daños que van desde la simple insatisfacción hasta infelicidad, depresiones, adiciones, alcoholismo, obesidad, trastornos psicosomáticos, etc. Esta serie de normas se agrupan con el nombre de leyes de economía de caricias.

¿Por qué existe esta economía de caricias? Steiner cree que los padres utilizan estas leyes como una forma de mantener controlados a sus hijos/se. Al enseñar que el suministro de caricias es bajo, los padres ganan la posición de monopolio. A sabiendas de que las caricias son esenciales, el niño aprende pronto a conseguirlas actuando de la manera que la madre o el padre lo pida.

La normativa de la economía de caricias es la siguiente:
1) No dar caricias cuando tienes por dar
2) No pedirlas cuando las necesitas
3) No aceptarlas aunque las necesites
4) No rechazarlas cuando no las quieras
5) No darse autocarícies

¿Qué podemos hacer ante esta economía de caricias? Debemos tener presente que podemos dar una caricia siempre que queramos. No importa cuántas sean puesto que no se acaban nunca. Cuando queramos una caricia, podemos pedirla libremente y podemos cogerla cuando nos la ofrezcan. Si no nos gusta la caricia que nos han ofrecido, podemos rechazarla abiertamente. Y podemos disfrutar de la posibilidad de darnos caricias a nosotros mismos. Una propuesta: si te apetece regalar 395 abrazos superfuertes, 1.039 caricias o 1.000.000 de mimos, puedes acercarte al Programa Cuidamos del Hospital Sant Joan de Dios por repartir kilos de felicidad. Me quedo con el lema de la entidad "llegué al mundo sin nada. Me iré del mundo sin nada, excepto amor".

ESPACIO de PSICOTERAPIA
Daniel Borrell

ESPACIO de BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO de VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

LA CINTA BLANCA

2010-01-19T01:24:00.001-08:00

El passat dijous vaig poder assistir a la preestrena d'una obra mestra del cinema actual. Estic parlant de la pel·lícula alemanya La cinta blanca (2009) de Michael Haneke que està col·leccionant un premi rere un altre. El més recent ha estat el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El motiu? És una història en blanc i negre on la gran i absoluta protagonista és la por. Què poden fer les persones quan senten por? Quins perills pot desencadenar una gestió de la por a través de l'agressivitat? En un poble del nord d'Alemanya en 1913, estranys esdeveniments succeeixen sense trobar cap motiu raonable. La història està explicada pel jove mestre del poble que va relatant el que va veient, sentint i pensant entre els adults i nens. L'agressivitat, la violència, la repressió i el sentiment de culpa són la resta d'actors de repartiment que sedueixen a l'espectador en una tensió i atmosfera difícil d'oblidar i digerir. Un retrat dolorós i, al mateix temps, interessant que permet reflexionar sobre les conseqüències d'una educació i moral basada en la por. No és casual que esclati la Primera Guerra Mundial uns anys després. Et deixo amb una de les imatges més tendres de tota la pel·lícula.

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell

ESPAI de BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA CINTA BLANCA

2010-01-18T23:54:00.003-08:00

El pasado jueves pude asistir al preestreno de una obra maestra del cine actual. Estoy hablando de la película alemana La cinta blanca (2009) de Michael Haneke que está coleccionando premio tras premio. El más reciente ha sido el Globo de Oro a la mejor película de habla no inglesa. ¿El motivo? Es una historia en blanco y negro dónde el gran y absoluto protagonista es el miedo. ¿Qué pueden hacer las personas cuando sienten miedo? ¿Qué peligros puede desencadenar una gestión del miedo a través de la agresividad? En un pueblo del norte de Alemania en 1913, extraños acontecimientos suceden sin encontrar ningún motivo razonable. La historia está explicada por el joven maestro del pueblo que va relatando lo que va viendo, sintiendo y pensando entre los adultos y niños. La agresividad, la violencia, la represión y el sentimiento de culpa son el resto de actores de reparto que seducen al espectador en una tensión y atmósfera difícil de olvidar y digerir. Un retrato doloroso y, al mismo tiempo, interesante que permite reflexionar sobre las consecuencias de una educación y moral basada en el miedo. No es casual que estallase la Primera Guerra Mundial unos años después.

ESPACIO de PSICOTERAPIA
Daniel Borrell

ESPACIO de BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO de VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

TALLER DE SOMNIS

2010-01-18T23:54:00.001-08:00

TALLER DE SUEÑOS
Sábado 23 y Domingo 24 de enero
Grup 7 Psicòlegs

En el que aprenderemos:
- Métodos para recordar los sueños
- Simbología onírica para su interpretación
- Técnicas para provocar sueños que resuelvan un conflicto específico
- Practicaremos con técnicas que nos ayuden a aprovechar el material curativo de los sueños

¿A quién va dirigido este taller?
El taller va dirigido a cualquier persona que quiera mejorar su relación con sus sueños, con el propósito de reconocer su poder como herramienta terapéutica, para mejorar su equilibrio psicológico y su calidad de vida.

Impartido:
Jordi Borràs. Psicólogo y especialista en sueños.

Metodología
Este programa es necesariamente orientativo: su desarrollo depende de las características del grupo y de sus integrantes. El Taller de Sueños está concebido para transferir a los participantes los recursos necesarios para alcanzar una relación fructífera con sus sueños. Esto permite que cada persona pueda continuar trabajándolos individualmente una vez acabado el curso.

Horario: Sábado 23 Enero de 10h a 14h y de 15.30h a 20.30h. Domingo 24 Enero de 9 a 14:30h.

Lugar: Grup7psicolegs.

Importe: 135€ para las inscripciones realizadas antes del 15/12/09 y 150€ para las reservas efectuadas con posterioridad a esta fecha.

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES
Telf. 93.217.32.39
info@grup7psicolegs.com

PROGRAMA

Qué origina los sueños
. para qué soñamos
. fundamentos científicos en el estudio de los sueños
. fisiología del dormir y del soñar
. los ciclos del sueño
. los sueños según la física cuántica
. cómo enriquecer la vida despierta escuchando los sueños
. requisitos básicos para el trabajo con los sueños

El recuerdo de los sueños
. por qué olvidamos
. estrategias de nemotecnia
. cómo sacar provecho de la libreta de los sueños
. el cuerpo en relación con el recuerdo de los sueños

La interpretación
. qué significa interpretar un sueño y para qué sirve
. actualización de los sueños
. la asociación libre y la perspectiva psicoanalítica
. la amplificación y la psicología analítica
. jung y el inconsciente colectivo
. la silla caliente y la gestalt
. la inmersión en el símbolo
. análisis subjetivo y análisis objetivo
. la estructura narrativa del sueño
. la recreación gráfica de las imágenes oníricas
. los círculos de sueños
. otras perspectivas: ullman, taylor, moss, delaney, gendlin, hoss, etc.
. el gatillo de los sueños: un mensaje directo
. técnicas: de la consulta a casa

Simbología
. simbología personal, familiar, local, universal
. los elementos, los personajes, el escenario…
. les emociones asociadas
. los arquetipos
. claves para la comprensión de los mensajes oníricos
. el lenguaje onírico: desplazamiento, condensación, transformación

Tipos de sueños y experiencias relacionadas
. los sueños universales
. los sueños compensatorios
. los sueños recurrentes
. los sueños telepáticos
. los sueños transtemporales
. las experiencias fuera del cuerpo
. la parálisis del sueño

Los sueños lúcidos
. el qué y el para qué de la lucidez
. no duermas cuando sueñes
. técnicas para favorecer los sueños lúcidos
. cómo mantener la conciencia dentro del sueño
. el yoga de los sueños
. investigaciones científicas e implicaciones filosóficas

Reconectar con el inconsciente
. la incubación de sueños
. la reescritura
. honrar los sueños, dar vida al símbolos

Hola 2.mil.10!

2010-01-14T01:14:00.000-08:00

Saludo al 2010 amb entusiasme, il·lusió i energia!

Et saludo a tu que estàs llegint aquest article i aprofito per desitjar-te un bon any nou, encara que ja hagin passat catorze dies d'aquest any que acaba amb la primera dècada del segle XXI.

Aquest espai virtual de psicoteràpia ja té quinze mesos de vida. Per aquest motiu, celebrem la seva continuïtat amb una nova imatge encapçalada pels colors verd i groc. La esperança com a símbol, la naturalesa que ens envolta, el moviment ecologista, el semàfor de color verd que ens avisa que podem passar, el sofà verd de la meva consulta i les plantes formen part d'aquest color verd. El color del sol complementa el color verd donant vida a totes les publicacions que aniré penjant a partir d'ara.

Benvingut i benvinguda de nou a aquest espai de creixement, reflexió, aprenentatge i comunicació.

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell Giró

ESPAI de BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

BON BALL 2010

2009-12-30T14:50:00.000-08:00

amb els ulls oberts o tancats TXA-TXA-TXA amb lentitud o rapidesa TWIST amb o sense música VALS en solitari o en parella MERENGUE amb invitació o sense LAMBADA amb passos dirigits o improvitzats REGGAETON per viure o per somiar SKA ball de màscares DANSA DEL VENTRE públic o privat RAP ball de bastons SEVILLANA amb paraules o en silenci TANGO amb els ulls oberts o tancats DANCE lentitud o rapidesa SALSA ball del fanalet BOLERO amb o sense llum CUMBIA en solitari o en parella SAMBA ball de gala FUNKY amb invitació o sense ROCK passos dirigits o improvitzats SARDANA per viure o per somiar JAZZ públic o privat BALLET amb paraules o en silenci FLAMENC amb lentitud o rapidesa MAMBO amb o sense descans SLOW FOX-TROT amb o sense petons

La vida és un ball que
pots decidir com ballar.
Com vols ballar el teu 2.mil.10?

BON BALL
2010

ESPAI de PSICOTERÀPIA

Daniel Borrell Giró

LA ELA EXISTE

2009-11-11T00:44:00.000-08:00

La Esclerosis Lateral Amiotrófica (abreviadamente, ELA) es una enfermedad degenerativa de tipo neuromuscular por la cual las motoneuronas disminuyen gradualmente su funcionamiento y mueren, provocando una parálisis muscular progresiva (de pronóstico mortal, pues en sus etapas avanzadas los pacientes sufren parálisis total) que se acompaña de una exaltación de los reflejos tendinosos (resultado de la pérdida de los controles musculares inhibitorios). La ELA afecta principalmente a adultos entre 40 y 70 años, aunque hay muchos casos descritos en pacientes más jóvenes. La proporción entre hombres y mujeres es aproximadamente 1/3 a favor de los varones. En España se estima que cada año se diagnostican casi unos 900 casos nuevos de ELA (2 a 3 nuevos casos por día) y que el número total de personas que viven con ELA ronda las 4.000, aunque estas cifras pueden variar. La incidencia de esta enfermedad en la población española es de 2/100.000 y la prevalencia es de 1/10.000 (esto significa que unos 4.400 españoles vivos desarrollarán la ELA durante su vida).

Por ahora no existe ningún tratamiento probado contra la ELA. Sin embargo, el reciente descubrimiento de determinados factores de crecimiento neuronal y de agentes bloqueantes del glutamato, se han mostrado prometedores en la detención de la progresión de la enfermedad, aunque no existe aún ningún fármaco que la cure.

El tiempo pasa y las cosas no avanzan, así que de nuevo en la Plataforma de afectados por la ELA hemos decidido actuar y hemos puesto en marcha lo que llamamos "campaña de visibilidad". El eje principal de esta campaña es el anuncio que he insertado en el blog y que emitirán algunas cadenas de televisión en las próximas semanas. El objetivo es dar visibilidad y promover la investigación. El link para poder ver esta campaña es La Ela existe.

DESCUBRIR ESPONTANEIDAD DEL NIÑO-PAYASO INTERNO

2009-10-27T01:18:00.000-07:00

Este taller propone la posibilidad de encontrar y revelar el niño/payaso interno de cada uno, descubriendo su espontaneidad. El niño/payaso interno aparece cuando estás dispuesto a jugar, si dejas a tu cuerpo entrar en los juegos del ritmo y la diversión, si permites a tus emociones fluir en juegos de expresión y comunicación, si abres tu corazón a la risa y la vulnerabilidad. Se estimulará la creatividad a partir de juegos y ejercicios, donde cada participante crece y reacciona desde si mismo, creando un ambiente de intimidad para que a los participantes les resulte fácil permitirse soltarse y disfrutar.

El taller está dirigido a todas aquellas personas que necesitan, a través de un proceso de trabajo eminentemente práctico sobre la espontaneidad y el niño interno, favorecer y recuperar el contacto con su niño interno, rescatar y conocer lo, escucharlo y darle un espacio para expresarse, dotando a los participantes de herramientas que puedan utilizar y aplicar en su vida.

El taller se desarrolla en dos jornadas.

El primer día consta de dos partes:
Primera: ejercicios de calentamiento corporal, emocional y voz, relajación, respiración. Desinhibición y sentido auditivo.
Pausa comida (1 hora)
Segunda: ejercicios, se trabaja con los participantes individualmente y también con improvisaciones. El segundo día:
Ejercicios varios.
Experiencias de cada participante: exposición de cada caso particular sobre el taller.
Devolución del profesor: comentarios, rondas de preguntas y respuestas.

Fecha: 14 y 15 de Noviembre 2009
Horario: Día 14 de 10 a 14 hs y de 15 a 19 hs.
Dia 15 de 10 a 14 hs.
Dirección: c/ Méndez Nuñez nº6 1º 2ª
(entre c/Trafalgar y Sant Pere mès Alt)
Barcelona
Precio: 110 €
Fecha límite de inscripción: 10 de Noviembre
Recomendamos llevar ropa cómoda

Profesor: Miquel Crespi, actor y director, miembro fundador de Cia. La Cubana, coach y profesor de actores, cursos en ESADE, ESERP, EADA, Col.legi d’Advocats de Barcelona entre otros.

Contacto: Anna Vivares
Teléfono: 639630913
E-mail: annavivares@yahoo.es

PROMOCIÓN DE ÚLTIMA HORA
Ofrecemos a los participantes que puedan invitar a un amigo totalmente gratis (si trae a otra persona, solo paga una matrícula)

RADIOGRAFIA DE LA SALUT MENTAL

2009-10-22T00:59:00.000-07:00

El Periódico de Catalunya ha publicat aquest dimarts una notícia sobre l'estat actual de la salut mental a Espanya titulada La depressió i l'ansietat acaparen les consultes psiquiàtriques. Et deixo els aspectes més interessants de l'article per poder-hi reflexionar:

Durant els últims anys s'està produint un augment a Espanya dels trastorns mentals considerats comuns --com ara ansietat, estrès i depressió--, que està perjudicant l'atenció a altres patologies mentals més greus que comencen a quedar desateses, segons han destacat diversos experts en el marc del XIII Congrés Nacional de Psiquiatria que se celebra aquesta setmana a Madrid.

Segons va explicar el president de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, el professor Julio Bobes, "molts malalts mentals greus --que tenen esquizofrènia, trastorn bipolar o de personalitat-- no poden ser atesos pels serveis actuals, que estan envaïts per altres problemes mentals més comuns". De fet, més de la meitat de les consultes que atenen aquests experts estan relacionades amb casos de depressió, ansietat i problemes psicosociològics.

El president de la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP), Jerónimo Sanz, també va alertar d'aquesta "saturació del Sistema Nacional de Salut" davant l'augment de consultes en Psiquiatria per "qüestions que abans no eren problemes", motivades per conflictes laborals, familiars o de parella, i davant la percepció que "es pot rebre ajuda quan un està malament".

Entre aquestes patologies més comunes també hi ha els trastorns alimentaris, que s'estima que poden afectar gairebé una de cada tres dones en l'adolescència, segons les dades d'un estudi presentat en aquest congrés, mentre que el professor Sanz va advertir d'un augment de casos de bulímia entre les noies joves.

De fet, critiquen Sanitat per haver-se compromès el 2005 amb la resta de països de la Unió Europea a destinar a la salut mental el 10% del seu pressupost per al 2010 quan, segons el professor Bobes, "potser s'inverteix més d'un 5% o un 6%, però no hem arrencat". Entre els aspectes que s'han de millorar hi ha reduir les desigualtats en l'atenció de cada comunitat, la psiquiatria infantil i juvenil, la discapacitat que aquests trastorns provoquen i la dotació de més professionals, no solament psiquiatres sinó infermers i també psicòlegs.

És paradòjic que, si augmenten el nombre de consultes de salut mental, no es destinin més recursos humans per cobrir les demandes de la nostra societat actual. Totes aquestes dates confirmen la visió d'una amiga meva doctora que treballa en atenció primària. Afirma clarament que bona part de les consultes d'atenció primària que fa cada tarda en el CAP on treballa són de salut mental. De totes maners, el perill de l'atenció psiquiàtrica és que no s'arribi al motiu latent d'aquests problemes mentals i s'abordi només des de la farmacologia. Crec que els psicofàrmacs són necessaris, però no són suficients. Per tant, una perspectiva multidisciplinar pot permetre entendre i resoldre d'una manera més eficaç la simptomatologia depressiva i ansiosa. Si vols llegir la notícia completa, et deixo amb l'enllaç de El Periódico de Catalunya.

ACARICIA'M SIUSPLAU!

2009-10-21T06:35:00.001-07:00

- Ostres, Marta quin jersey més bonic que portes avui! - li diu la Sònia a la Marta quan la veu entrar per la porta de l'hospital.
- Realment, ets una persona amb qui es pot confiar plenament - li expressa l'Arnau al seu germà Pau després d'haver-li cuidat el seu gos durant la setmana que ha estat de vacances a Praga.
Una senyora de 85 anys li somriu a un adolescent de 14 anys després de cedir-li el seu seient a l'autobus.
- Avui estàs castigat sense sortir al carrer perquè la senyoreta m'ha dit que t'has portat malament a l'hora del pati! - li diu enfadada la Stephanie al seu fill Anthony.

Aquests exemples de la vida quotidiana de moltes persones ens parlen d'un concepte que pertany a l'Anàlisi Transaccional anomenat carícies. S'entén per carícia qualsevol estímul gestual, escrit, verbal, físic i simbòlic que impliqui el reconeixement de la presència de l'altre.

Qualsevol ésser humà té una sèrie de fams bàsiques que necessita cobrir. Segons l'Anàlisi Transaccional, les principals fams del ser humà són les fams d'estímul, reconeixement i estructuració del temps. La fam d'estímul és la necessitat de ser tocats físicament durant la infància. Acariciar i xuclar el pit matern durant la lactància, estar ben alimentat/da, sentir la calor d'un ésser humà o rebre una abraçada després d'haver menjat són necessitats primàries d'un nounat. La fam de reconeixement és la necessitat humana de ser reconeguts pels altres. A mesura que el nen creix, es substitueix la fam d'estímul o de contacte físic per la fam de reconeixement. Un aplaudiment, un càstig, un somriure, un elogi... reemplacen a les carícies físiques i serveixen perquè la persona se senti alimentada.

La necessitat de reconeixement implica reconèixer l'existència d'un ésser humà. Sé que existeixes és el missatge implícit del reconeixement. El procés de transformació de la fam d'estímuls al de reconeixement és el següent: si el nen es troba en un ambient adequat on els pares i la resta del grup familiar tenen el que necessita, aquest aprendrà a estar bé i percebrà que els seus pares també ho estan. Si el nen no rep reconeixement, anticiparà conductes que siguin susceptibles de premi com ésser obedient, respectuós o ordenat per a complaure als pares. Per tant, aprendrà a estar bé quan realitza el que volen els altres. Si aquesta conducta adaptativa tampoc duu a la satisfacció de la seva fam, el nen anticiparà conductes susceptibles de càstig per a aconseguir reconeixement negatiu que, almenys, serveixen per a alimentar la seva fam bàsica. Si això tampoc succeeix, llavors és possible que emmalalteixi somatitzant així el seu desassossec interior per a aconseguir, almenys, carícies de llàstima o de rebot. Aprendrà així a estar malament perquè és d'aquesta manera aconsegueix ser reconegut pels altres. La necessitat de carícies ve de la fam de reconeixement. Un insult, una abraçada, un somriure o una crítica són actes que reconeixen l'existència d'una persona. És tan necessària aquesta fam que és millor qualsevol carícia que cap.

Existeixen diferents tipus de carícies:

1- Pel mitjà de transmissió
Físiques: un petó, una encaixada, una palmellada, etc.
Gestuals: mirades, gestos, un somriure, una inclinació de cap, etc.
Verbals: ús del llenguatge oral
Escrites: una postal de record, un correu electrònic, un sms, etc.

2- Per l'emoció o sensació que conviden a viure
Positives: produeixen emocions o sensacions agradables
Negatives: provoquen emocions o sensacions desagradables

3- Per les condicions per a donar-les o rebre-les
Incondicionals: es donen o reben pel fet d'existir o d’ésser
Condicionals: es donen o reben per conductes objectives
Atributives: s'ofereixen per les qualitats o característiques de la persona

4- Per la sinceritat
Autèntiques: neixen de sentiments reals del que les dóna
Falses: són les aduladores o agressives encobertes que oculten hostilitat
Mecàniques: són reconeixements rutinaris i ritualistes

5- Per la seva influència en el benestar
Adequades (o sanes): augmenten el benestar a llarg termini
Inadequades (o malsanes): provoquen el malestar a curt o llarg termini

Abans d'acabar l'article d'avui, deixa'm que t'acaricïï una mica més amb aquestes preguntes: Quin tipus de carícies dones habitualment? Què sents quan reps una carícia? L'acceptes? La rebutges? Jutges la seva autenticitat? Demanes carícies quan les necessites? Les rebutges quan no les necessites? Et dones carícies a tu mateix/a?

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

¡ACARICIAME POR FAVOR!

2009-10-21T06:34:00.001-07:00

- Marta... ¡qué jersey más bonito que traes hoy! - le dice Sonia a Marta cuando la ve entrar por la puerta del hospital.
- Realmente, eres una persona con quien se puede confiar plenamente - le expresa Arnau a su hermano Javier tras haberle cuidado su perro durante la semana que ha estado de vacaciones en Praga.
Una señora de 85 años le sonríe a un adolescente de 14 años tras cederle su asiento en el autobus.
- ¡Hoy estás castigado sin salir a la calle porque la señorita me ha dicho que te has portado mal en el patio! - le dice enfadada Stephanie a su hijo Anthony.

Estos ejemplos de la vida cotidiana de muchas personas nos hablan de un concepto que pertenece al Análisis Transaccional llamado caricias. Se entiende por caricia cualquier estímulo gestual, escrito, verbal, físico y simbólico que implique el reconocimiento de la presencia del otro.

Cualquier ser humano tiene una serie de hambres básicas que necesita cubrir. Según el Análisis Transaccional, las principales hambres del ser humano son las hambres de estímulo, reconocimiento y estructuración del tiempo. El hambre de estímulo es la necesidad de ser tocados físicamente durante la infancia. Acariciar y chupar el seno materno durante la lactancia, estar bien alimentado, sentir el calor de un ser humano o recibir un abrazo después de haber comido son necesidades primarias de un recién nacido. El hambre de reconocimiento es la necesidad humana de ser reconocidos por los demás. A medida que el niño crece, se sustituye el hambre de estímulo o contacto físico por el hambre de reconocimiento. Un aplauso, un castigo, una sonrisa, un elogio... reemplazan a las caricias físicas y sirven para que la persona se sienta alimentada.

La necesidad de reconocimiento implica reconocer la existencia de un ser humano. “Sé que existes” es el mensaje implícito del reconocimiento. El proceso de transformación del hambre de estímulos al de reconocimiento es el siguiente: si el niño se encuentra en un ambiente adecuado donde los padres y el resto del grupo familiar tienen lo que necesita, éste aprenderá a estar bien y percibirá que sus padres también lo están. Si el niño no recibe reconocimiento, anticipará conductas que sean susceptibles de premio como ser obediente, respetuoso u ordenado para complacer a los padres. Por tanto, aprenderá a estar bien cuando realiza lo que quieren los demás. Si esta conducta adaptativa tampoco lleva a la satisfacción de su hambre, el niño anticipará conductas susceptibles de castigo para conseguir reconocimiento negativo que, por lo menos, sirven para nutrir su hambre básica. Si esto tampoco sucede, entonces es posible que enferme somatizando así su desasosiego interior para conseguir, al menos, caricias de lástima o de rechazo. Aprenderá así a estar mal porque es de esa manera consigue ser reconocido por los demás. La necesidad de caricias viene del hambre de reconocimiento. Un insulto, un abrazo, una sonrisa o una crítica son actos que reconocen la existencia de una persona. Es tan necesaria esta hambre que es mejor cualquier caricia que ninguna.

Existen distintos tipos de caricias:

1- Por el medio de transmisión:
Físicas: un beso, un apretón de manos, una palmada, etc.
Gestuales: miradas, gestos, una sonrisa, una inclinación de cabeza, etc.
Verbales: uso del lenguaje oral
Escritas: una postal de recuerdo, un correo electrónico, un sms, etc.

2- Por la emoción o sensación que invitan a vivir
Positivas: producen emociones o sensaciones agradables
Negativas: provocan emociones o sensaciones desagradable

3- Por las condiciones para darlas o recibirlas:
Incondicionales: se dan o reciben por el mero hecho de existir o ser
Condicionales: se dan o reciben por conductas objetivas
Atributivas: se ofrecen por las cualidades o características de la persona

4- Por la sinceridad:
Auténticas: nacen de sentimientos reales del que las da
Falsas: son las adulatorias o agresivas encubiertas que ocultan hostilidad
Mecánicas: son reconocimientos rutinarios y ritualizados

5- Por su influencia en el bienestar:
Adecuadas (o sanas): aumentan el bienestar a largo plazo
Inadecuadas (o malsanas): provocan el malestar a corto o largo plazo

Antes de terminar el artículo de hoy, déjame que te acaricie algo más con estas preguntas: ¿Qué tipo de caricias ofreces y recibes habitualmente? ¿Qué sientes cuando recibes una caricia? ¿La aceptas? ¿La rechazas? ¿Juzgas su autenticidad? ¿Pides caricias cuando las necesitas? ¿Las rechazas cuando no las necesitas? ¿Te das caricias a ti mismo/a?

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

UNA CIERTA VERDAD

2009-10-14T23:41:00.000-07:00

El passat dissabte 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental. Per aquest motiu, el Servei de Salut de l'Ajuntament de Vilafranca i el Cine-club Vilafranca han organitzat per al dissabte 17 d'octubre, a la sala d'actes de l'Escorxador, una sessió de cinema amb el documental Una cierta verdad (2009), dirigit per Abel García Roure. Durant el període de gairebé dos anys, les vides de cinc personatges de la pel·lícula s'entrecreuen en l'entorn del servei de salut mental d'un hospital. Seguint l'estela d'aquestes cinc històries, la pel·lícula ens mostra a través d'un viatge emocional la recerca d'una escletxa de llum en l'enigmàtic univers de l'esquizofrènia. El to del documental fuig de paternalismes i intenta apropar-nos als seus personatges mostrant-los tal com són: persones que, com qualsevol altra, tenen emocions i sentiments i que pateixen una malaltia.

Abans del documental, es projectarà el curtmetratge E.T. Estamos tocaos elaborat pels membres del Club Social 'El Roure' de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de l'Hospitalet de Llobregat (AFEMHOS). La projecció tindrà lloc a 2/4 de 7 de la tarda a la sala d'actes de l'Escorxador.

UNA CIERTA VERDAD
Direcció i guió: Abel García Roure
Fotografia: Diego Dussuel
Espanya, 2008. 136 minuts
Projecció en format digital (DVD)

Data: Dissabte, 17 d'octubre del 2009
Hora: 18.3Oh
Espai: Sala d'actes de l'Escorxador
Accés gratuït

L'ALEGRIA D'ENVELLIR

2009-10-13T00:14:00.001-07:00

El nombre de persones grans augmenta, doncs ha deixat de ser una minoria social per passar a ser una de les majories socials. Segons dades de l'Imserso, el nombre de persones més grans de 65 anys és de 7,3 milions de persones, és a dir, el 16,6% de la població. A més, la duració de la vida és cada vegada més major. Per tant, la vellesa és un període llarg i important de la vida que no es pot veure com una involució ni com un final. Una visió negativa de la vellesa és perillosa perquè pot funcionar com una profecia que es compleix a si mateixa: si s’espera incapacitat i dependència, és probable que s’actuï de manera que es fomentin aquestes característiques. De totes maneres, fins els 75 o 80 anys, les persones grans acostumen a tenir una salut física i funcional alta. Per tant, ens hem d’orientar a una visió positiva de l’envelliment gràcies als resultats de nous estudis i investigacions que confirmen la existència d’un envelliment positiu i satisfactori.

Quins són els secrets per viure un envelliment satisfactori?
Saber envellir és tot un art. A continuació, s’enumeren els aspectes més rellevants de la salut física, psicològica i social que li poden permetre gaudir plenament de la vellesa.

SALUT FÍSICA

o Les noves investigacions afirmen que el deteriorament intel•lectual no sempre es dóna en les persones grans i, fins i tot, hi ha capacitats i habilitats mentals que, lluny de disminuir amb l’edat, augmenten
o El deteriorament no depèn de l’edat sinó de la salut que tingui la persona; per tant, podem desterrar el mite del deteriorament associat a l’edat
o El psicòleg Warner Schaie afirma que portar una vida intel•lectual estimulant contribueix a que el rendiment intel•lectual es mantingui intacte fins edats molt avançades, per tant s’ha de mantenir activa la ment llegint el diari, aprenent, cultivant interessos intel•lectuals, etc.
o L’actitud davant les tasques és fonamental per la presència d’un menor rendiment de les persones grans
o Ser expert en alguna matèria redueix el deteriorament associat a l’edat ja que l’experiència no es perd amb l’edat
o Existeix un major equilibri entre la raó i l’emoció provocant un major creixement mental
o La relació entre la saviesa i l’edat sembla més problemàtica del que es podria esperar, doncs ser gran no converteix a una persona en sàvia
o Els canvis fisiològics més significatius en la sexualitat de l’home és la major lentitud durant el procés d’excitació i el major control de l’ejaculació que poden evidenciar relacions sexuals més lentes
o Un 25% de dones exposen tenir satisfacció sexual que s’atribueix a la desaparició de la por a l’embaràs i una menor urgència ejaculatòria per part dels homes

SALUT PSICOLÒGICA

o L’experiència subjectiva de felicitat no experimenta canvis significatius associats a l’edat, doncs no hi ha una correlació entre la felicitat i l’edat
o Envellir és un procés de pèrdues i canvis negatius (major vulnerabilitat a malalties, problemes crònics de salut, independència dels fills, pèrdua per la mort de persones properes, etc) que cal viure i regular en primera persona del singular
o La capacitat d’adaptar-se que tenim els éssers humans permet afrontar amb èxit els canvis de caràcter negatiu associats a l’envelliment
o L’acomodació permet ajustar els propòsits de cada persona amb la situació present, doncs les persones grans utilitzen cada vegada més estratègies d’acomodació
o S’han de substituir activitats importants que ja no es poden fer per altres activitats alternatives com, per exemple, substituir cuidar els fills per fer un voluntariat que impliqui cuidar a altres persones
o Una bona estratègia d’acomodació és canviar la percepció del futur que permet estar més en contacte amb el present o futur més present
o Tenir objectius més propers i amb menor quantitat augmenta la probabilitat d’aconseguir-ho

SALUT SOCIAL

o Tenir uns bons vincles socials està relacionat amb menors nivells de depressió, menor freqüència de malalties, menor mortalitat i millor funcionament del sistema immunològic
o Les xarxes socials de les persones grans són força estables amb independència de l’edat ja que les amistats tendeixen a estar present des de molts anys abans
o En les relacions, hi ha d’haver reciprocitat: tendim a oferir suport a aquelles persones del que rebem suport
o Les relacions de parella, la viudetat, les relacions amb les fills, néts, els amics i els veïns, la implicació en la comunitat, la participació política i cívica, el voluntariat, el rol de cuidadors i la formació contribueixen a una bona salut social de les persones grans

L’adaptació és un procés fonamental que explica un envelliment satisfactori. Aquesta capacitat adaptativa es concreta amb estratègies d’adaptació com un procés actiu on la persona se sent l’arquitecte de la seva pròpia vida. Cal recordar que les persones que se senten més joves del que són tendeixen a tenir una major autoestima, estan més satisfetes amb si mateixes, amb la vida i tenen un millor estat de salut. En definitiva, l’alegria d’envellir està relacionada amb l’alegria de viure. Si una persona ha tingut una actitud sana davant els obstacles, dificultats i oportunitats que han aparegut al llarg de la seva vida, ho podrà aplicar en l’etapa de la vellesa. Per tant, celebrem la oportunitat d’obrir els ulls cada matí regalant-li un somriure a la vida.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA ALEGRIA DE ENVEJECER

2009-10-13T00:13:00.001-07:00

El número de personas grandes aumenta, pues ha dejado de ser una minoría social pAra pasar a ser una de las mayorías sociales. Según datos de la Imserso, el número de personas más grandes de 65 años es de 7,3 millones de personas, es decir, el 16,6% de la población. Además, la duración de la vida es cada vez más mayor. Pues, la vejez es un periodo largo e importante de la vida que no se puede ver como una involución ni como un final. Una visión negativa de la vejez es peligrosa porque puede funcionar como una profecía que se cumple a sí misma: si se espera incapacitado y dependencia, es probable que se actúe de forma que se fomenten estas características. De todos modos, hasta los 75 o 80 años, las personas grandes acostumbran a tener una salud física y funcional alta. Por lo tanto, nos hemos de orientar hacia una visión positiva del envejecimiento gracias a los resultados de nuevos estudios e investigaciones que confirman la existencia de un envejecimiento positivo y satisfactorio.

Cuáles son los secretos de vivir un envejecimiento satisfactorio?
Saber envejecer es todo un arte. A continuación, se enumeran los aspectos más relevantes de la salud física, psicológica y social que le pueden permitir disfrutar plenamente de la vejez.

SALUD FÍSICA

o Las nuevas investigaciones afirman que el deterioro intelectual no siempre se da en las personas mayores e, incluso, hay capacidades y habilidades mentales que, lejos de disminuir con la edad, aumentan
o El deterioro no depende de la edad sino de la salud que tenga la persona; por lo tanto, podemos desterrar el mito del deterioro asociado a la edad
o El psicólogo Warner Schaie afirma que traer una vida intelectual estimulante contribuye a que el rendimiento intelectual se mantenga intacto hasta edades muy avanzadas, por lo tanto se debe mantener activa la mente leyendo el periódico, aprendiendo, cultivando intereses intelectuals, etc.
o La actitud ante las tareas es fundamental por la presencia de un menor rendimiento de las personas mayores
o Ser experto en alguna materia reduce el deterioro asociado a la edad puesto que la experiencia no se pierde con la edad
o La relación entre la sabiduría y la edad parece más problemática de lo que se podría esperar, pues ser grande no convierte a una persona en sabia
o Los cambios fisiológicos más significativos en la sexualidad del hombre es la mayor lentitud durante el proceso de excitación y el mayor control de la eyaculación que pueden evidenciar relaciones sexuales más lentas
o Un 25% de mujeres exponen tener satisfacción sexual que se atribuye a la desaparición del miedo al embarazo y una menor urgencia eyaculatòria por parte de los hombres

SALUD PSICOLÓGICA

o La experiencia subjetiva de felicidad no experimenta cambios significativos asociados a la edad, pues no hay una correlación entre la felicidad y la edad
o Envejecer es un proceso de pérdidas y cambios negativos (mayor vulnerabilidad a enfermedades, problemas crónicos de salud, independencia de los hijos, pérdida por la muerte de personas próximas, etc) que hace falta vivir y regular en primera persona del singular
o La capacitado de adaptarse que tenemos los seres humanos permite afrontar con éxito los cambios de carácter negativo asociados al envejecimiento
o La acomodación permite ajustar los propósitos de cada persona con la situación presente, pues las personas mayores utilizan cada vez más estrategias de acomodación o Se deben sustituir actividades importantes que ya no se pueden hacer por otras actividades alternativas como, por ejemplo, sustituir cuidar los hijos por hacer un voluntariado que implique cuidar a otras personas
o Una buena estrategia de acomodación es cambiar la percepción del futuro que permite estar más en contacto con el presente o futuro más presente
o Tener objetivos más próximos y con menor cantidad aumenta la probabilidad de conseguirlo

SALUD SOCIAL

o Tener unos buenos vínculos sociales está relacionado con menores niveles de depresión, menor frecuencia de enfermedades, menor mortalidad y mejor funcionamiento del sistema inmunológico
o Las redes sociales de las personas grandes son estables con independencia de la edad puesto que las amistades tienden a estar presente desde muchos años antes
o En las relaciones, debe haber reciprocidad: tendemos a ofrecer apoyo a aquellas personas del que recibimos apoyo
o Las relaciones de pareja, la viudez, las relaciones con los hijos, nietos, los amigos y los vecinos, la implicación en la comunidad, la participación política y cívica, el voluntariado, el rol de cuidadores y la formación contribuyen a una buena salud social de las personas mayores

La adaptación es un proceso fundamental que explica un envejecimiento satisfactorio. Esta capacidad adaptativa se concreta con estrategias de adaptación como un proceso activo dónde la persona se siento el arquitecto de su propia vida. Hace falta recordar que las personas que se sienten más jóvenes de lo que son tienden a tener una mayor autoestima, están más satisfechas consigo mismas, con la vida y tienen un mejor estado de salud. En definitiva, la alegría de envejecer está relacionada con la alegría de vivir. Si una persona ha tenido una actitud sana ante los obstáculos, dificultades y oportunidades que han aparecido a lo largo de su vida, lo podrá aplicar en la etapa de la vejez. Por lo tanto, celebramos la oportunidad de abrir los ojos cada mañana regalándole una sonrisa a la vida.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

ALIMENTOS DESESTRESANTES

2009-10-07T05:15:00.000-07:00

Grup 7 Psicòlegs te invita a su próximo taller gratuito:
ALIMENTOS DESESTRESANTES

El estrés no solamente se origina en nuestra mente, también hay una conexión nutricional con nuestros estados de ánimo. Determinados alimentos pueden ayudarnos a sentirnos más tranquilos. Te explicaremos cuales son y sus propiedades. El taller lo llevará a cabo Marisa Aguirre Marcori, asesora nutricional y colaboradora de grup7 en el Asesoramiento Psicodietético. En la web (www.grup7psicolegs.com) podéis ver el resumen del taller de alimentos estresantes realizado anteriormente.

Tendrá lugar en Grup 7 Psicòlegs ubicado en C/ Aribau 152,2º2ª.
La fecha es el viernes 16 de Octubre a las 19h. Puedes confirmar tu asistencia antes del 9 de Octubre a través de email: info@grup7psicolegs.com o al tel. 93.217.32.39. Es un taller abierto a todas las personas interesadas en el tema. Si quieres, puedes reenviarlo a quien quieras.

Plazas limitadas!

UN FORT APLAUDIMENT

2009-09-21T07:27:00.000-07:00

Avui he sentit una enorme alegria al entrar en aquest espai virtual. Quan fa més de 13 mesos que vaig crear aquest bloc, no em vaig imaginar que avui veuria que ja hi heu entrat més de 10.000 visites. Quin privilegi! Per aquest motiu, la imatge d'avui pertany al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Per què? Em vull vestir de gala per dedicar-te un fort aplaudiment per la teva confiança, pels teus comentaris, per les teves crítiques, pel teu silenci, per la paciència d'alguna setmana en la que no he penjat res, per les teves propostes, per haver visitat el bloc només el dia de la seva estrena, pels teus elogis, per esperar la propera publicació amb impaciència, per venir a la consulta, per no estar d'acord amb alguna perspectiva, per recomanar el bloc a algun amic, per deixar que entri a la teva vida...

I l'últim aplaudiment me'l reservo per mi.
Moltes gràcies!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

UN FUERTE APLAUSO

2009-09-21T07:14:00.001-07:00

Hoy he sentido una enorme alegría al entrar en este espacio virtual. Cuando hace más de 13 meses que creé este blog, no me imaginé que hoy vería que ya habéis entrado más de 10.000 visitas. ¡Qué privilegio! Por este motivo, la imagen de hoy pertenece al Gran Teatro del Liceo de Barcelona. Por qué? Me quiero vestir de gala para dedicarte un fuerte aplauso por tu confianza, por tus comentarios, por tus críticas, por tu silencio, por la paciencia de alguna semana en la que no he colgado nada, por tus propuestas, por haber visitado el blog sólo el día de su estreno, por tus elogios, por esperar la próxima publicación con impaciencia, por venir a la consulta, por no estar de acuerdo con alguna perspectiva, por recomendar el blog a algún amigo, por dejar que entre a tu vida...

Y el último aplauso me lo reservo para mí.
¡Muchas gracias!

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

AGENDA TARDOR 2009

2009-09-14T01:02:00.002-07:00

SETEMBRE

Estima't per estimar
En aquest curs dedicat a la millora de l’autoestima, l’objectiu és adquirir recursos i eines per millorar la vàlua personal des de l’Anàlisi Transaccional per augmentar la qualitat de vida de les persones participants.
Data: Dimecres 16 de setembre del 2009
El curs té una durada de quatre sessions
Espai: Associació Suport M3 de l'Hospitalet de Llobregat
Horari: 10:00 - 12:0O

Oxigena't
Oxigena't és un programa de desenvolupament personal a través de dos mètodes terapèutics: Focusing i Artteràpia.
A càrrec de Soledad Calle i un servidor.
Data: Dissabte 19 i 20 de setembre del 2009
Espai: Casa de turisme rural Can Puig de Fuirosos del Montseny
Horari: 10:00 - 18:00
+ info a Can Puig de Fuirosos

Amb el terrat ben moblat
Presentació d'un nou espai radiofònic dedicat a la promoció de la salut mental de les persones adultes.
Data: Dimarts 22 de setembre del 2009
Espai: Ràdio Vilafranca
Horari: 9:00h

Els uns i els altres
Espai de debat setmanal de Barcelona TV on es tracta un tema d'actualitat. Es pot fer humor de tot? ha estat el tema escollit d'aquesta setmana per reflexionar sobre per què els éssers humans necessitem l'humor per viure i quins són els límits de l'humor.
Data: Dimecres 30 de setembre del 2009
Espai: Barcelona TV
Horari: 22:45h
Si vols veure el programa on-line, pots entrar a Barcelona TV.

OCTUBRE

Jornades de Salut per la Gent Gran
L'alegria d'envellir: com afrontem les dificultats?
En aquesta conferència, s'oferiran recursos per fer front la tristesa durant la tercera edat
Espai: Casal de Gent Gran d'Horta
Data: Dimarts 6 d'octubre
Horari: 17:00h

Re-descobreix el teu jo
CURS COMPLET
És un curs dinàmic per re-descobrir noves maneres de pensar, sentir i actuar a través del model humanista de l'Anàlisis Transaccional. L'objectiu del curs és aprendre eines útils, pràctiques i valuoses per sentir-se bé. La gestió de les emocions, l'estructuració del temps, l'economia de carícies, la posició existencial i el guió de vida són alguns dels aspectes que et permetran re-descobrir el teu jo més autèntic.
Inici: Divendres 9 d'octubredel 2009
Nombre de sessions: 10 sessions
Horari: 18:30 - 20:00h
Espai: Casa Elizalde
C/ València, 302. 08009 Barcelona

NOVEMBRE

Re-descobreix el teu jo
CURS COMPLET
És un curs dinàmic per re-descobrir noves maneres de pensar, sentir i actuar a través del model humanista de l'Anàlisis Transaccional. L'objectiu del curs és aprendre eines útils, pràctiques i valuoses per sentir-se bé. La gestió de les emocions, l'estructuració del temps, l'economia de carícies, la posició existencial i el guió de vida són alguns dels aspectes que et permetran re-descobrir el teu jo més autèntic.
Inici: Divendres 9 d'octubredel 2009
Nombre de sessions: 10 sessions
Horari: 18:30 - 20:00h
Espai: Casa Elizalde
C/ València, 302. 08009 Barcelona

Associació Catalana de Cistitis Intersticial
Aprendre a viure amb el dolor
En aquest curs, l’objectiu és adquirir recursos i estratègies per adaptar-se al dolor i per aconseguir tenir una millor qualitat de vida de les persones participants.
Inici: Dilluns 16 de novembre del 2009
Fi: Dilluns 21 de desembre del 2009
Nombre de sessions: 4 sessions
Horari: 17:30 - 20:00h
Espai: Centre Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat

DESEMBRE

Re-descobreix el teu jo
CURS COMPLET
És un curs dinàmic per re-descobrir noves maneres de pensar, sentir i actuar a través del model humanista de l'Anàlisis Transaccional. L'objectiu del curs és aprendre eines útils, pràctiques i valuoses per sentir-se bé. La gestió de les emocions, l'estructuració del temps, l'economia de carícies, la posició existencial i el guió de vida són alguns dels aspectes que et permetran re-descobrir el teu jo més autèntic.
Inici: Divendres 9 d'octubre del 2009
Nombre de sessions: 10 sessions
Horari: 18:30 - 20:00h
Espai: Casa Elizalde
C/ València, 302. 08009 Barcelona

Associació Catalana de Cistitis Intersticial
Aprendre a viure amb el dolor
En aquest curs, l’objectiu és adquirir recursos i estratègies per adaptar-se al dolor i per aconseguir tenir una millor qualitat de vida de les persones participants.
Inici: Dilluns 16 de novembre del 2009
Fi: Dilluns 21 de desembre del 2009
Nombre de sessions: 4 sessions
Horari: 17:30 - 20:00h
Espai: Centre Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

AGENDA OTOÑO 2009

2009-09-14T01:02:00.001-07:00

SEPTIEMBRE

Quiérte para querer
En este curso dedicado a la mejora de la autoestima, el objetivo es adquirir recursos y herramientas para mejorar la valía personal des de el Análisis Transaccional y aumentar la calidad de vida de las personas participantes.
Fecha: Miércoles 16 de septiembre del 2009
El curso tiene una duración de cuatro sesiones
Espacio: Asociación Suport M3 de l'Hospitalet de Llobregat
Horario: 10:00 - 12:0O

Oxigénate
Oxigénate es un programa de desarrollo personal a través de dos métodos terapéuticos: Focusing y Arteterapia a cargo a Soledad Calle y un servidor.
Fecha: Sábado 19 y 20 de septiembre del 2009
Espacio: Casa de turismo rural Can Puig de Fuirosos del Montseny
Horario: 10:00 - 18:00
+ info a Can Puig de Fuirosos

Amb el terrat ben moblat
Presentación de un nuevo espacio radiofónico dedicado a la promoción de la salud mental de las personas adultas.
Fecha: Martes 22 de septiembre del 2009
Tiene una frecuencia quinzenal y una duración de treinta minutos
Espacio: Radio Vilafranca
Horario: 9:00h
+ info Ràdio Vilafranca

Els uns i els altres
Espacio de debate semanal de Barcelona TV donde se trata un tema de actualidad. ¿Se puede hacer humor de todo? ha sido el tema elegido de esta semana para reflexionar sobre por qué los seres humanos necesitamos el humor para vivir y dónde estan los límites del humor.
Fecha: Miércoles 30 de setiembre del 2009
Espacio: Barcelona TV
Horario: 22:45h
Si deseas ver el programa online, puedes entrar a Barcelona TV.

OCTUBRE

Jornadas de Salud para la Gente Mayor
La alegría de envejecer:
¿cómo afrontamos las dificultades?
En esta conferencia, se ofrecerán recursos para hacer frente la tristeza durante la tercera edad
Espacio: Casal de la Gent Gran d'Horta
Fecha: Martes 6 de octubre
Horario: 17:00h

Re-descubre tu yo
CURSO COMPLETO
Es un curso dinámico para re-descubrir nuevas maneras de pensar, sentir y actuar a través del modelo humanista del Análisis Transaccional. El objetivo del curso es aprender herramientas útiles, prácticas y valiosas para sentirse bien. La gestión de las emociones, la estructuración del tiempo, la economía de caricias, la posición existencial y el guión de vida son algunos de los aspectos que te permitirán re-descubrir tu yo más auténtico.
Inicio: Viernes 9 de octubredel 2009
Número de sesiones: 10 sesiones
Horario: 18:30 - 20:00h
Espacio: Casa Elizalde
C/ Valencia, 302. 08009 Barcelona
+ info en Casa Elizalde

NOVIEMBRE

Re-descubre tu yo
CURSO COMPLETO
Es un curso dinámico para re-descubrir nuevas maneras de pensar, sentir y actuar a través del modelo humanista del Análisis Transaccional. El objetivo del curso es aprender herramientas útiles, prácticas y valiosas para sentirse bien. La gestión de las emociones, la estructuración del tiempo, la economía de caricias, la posición existencial y el guión de vida son algunos de los aspectos que te permitirán re-descubrir tu yo más auténtico.
Inicio: Viernes 9 de octubredel 2009
Número de sesiones: 10 sesiones
Horario: 18:30 - 20:00h
Espacio: Casa Elizalde
C/ Valencia, 302. 08009 Barcelona
+ info en Casa Elizalde

Associació Catalana de Cistitis
Aprender a vivir con el color
En este curso, el objectivo es adquirir recursos y estrategias para adaptarse al dolor y conseguir tener una mejor calidad de vida de las personas que sufren cistitis intersticial
Inicio: Lunes 16 de noviembre del 2009
Fin: Lunes 21 de diciembre del 2009
Número de sesiones: 4 sesiones
Horario: 17:30 - 20:00h
lugar: Centro Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat
DICIEMBRE

Re-descubre tu yo
CURSO COMPLETO
Es un curso dinámico para re-descubrir nuevas maneras de pensar, sentir y actuar a través del modelo humanista del Análisis Transaccional. El objetivo del curso es aprender herramientas útiles, prácticas y valiosas para sentirse bien. La gestión de las emociones, la estructuración del tiempo, la economía de caricias, la posición existencial y el guión de vida son algunos de los aspectos que te permitirán re-descubrir tu yo más auténtico.
Inicio: Viernes 9 de octubredel 2009
Número de sesiones: 10 sesiones
Horario: 18:30 - 20:00h
Espacio: Casa Elizalde
C/ Valencia, 302. 08009 Barcelona
+ info en Casa Elizalde

Associació Catalana de Cistitis
Aprender a vivir con el color
En este curso, el objectivo es adquirir recursos y estrategias para adaptarse al dolor y conseguir tener una mejor calidad de vida de las personas que sufren cistitis intersticial
Inicio: Lunes 16 de noviembre del 2009
Fin: Lunes 21 de diciembre del 2009
Número de sesiones: 4 sesiones
Horario: 17:30 - 20:00h
Lugar: Centro Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

AVUI ÉS AVUI

2009-09-11T04:52:00.000-07:00

Avui es celebra la Diada Nacional de Catalunya.
Avui es commemora l'aniversari nombre 292 de la derrota dels austracistas a les mans de les tropes borbòniques en la Guerra de Successió espanyola amb l'assalt a Barcelona el 11 de setembre de 1714.
Avui hi ha un munt de senyeres o estelades col·locades als balcons.
Avui moltes persones que viuen fora de Catalunya celebren la Diada.
Avui es fan les ofrenes florals a Rafael Casanova, Josep Moragues i al Fossar de les Moreres.
Avui es canta l'himne de Catalunya "Els segadors".
Avui no fa gaire sol.
Avui és groc i vermell.
Avui és la gran festa de Catalunya!
Avui hi ha moltes persones que no han nascut a Catalunya i que se senten catalanes.
Avui la Noa ha cantat "El cant dels ocells" al Parc de la Ciutadella envoltada d'aplaudiments.
Avui es pot visitar el Parlament de Catalunya en una jornada de portes obertes.
Avui és divendres 11 de setembre del 2009.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

9 del 9 del 9

2009-09-09T13:51:00.000-07:00

Avui m'he despertat pensant en el número 9. Avui és dimecres 9 de setembre del 2009. Per mi, aquest número té un significat especial. Sumant la data, el mes i l'any del meu naixament... ja et pots imaginar que el número és el 9.

El número 9 està entre el vuit i el deu.
El meu primer petó va ser en un dia 9.
El 9 té dues cares: el 9 i el 6.
9-09-2001 - Primer matrimoni civil a Espanya entre una persona transexual i un home a Igualada.
El 9 significa la veritat pels hebreus.
El Camp 9 és l'estadi del F.C.Barcelona.
9-09-1828 - Naixament de León Tolstoi.
Tinc vint-i-9 anys.
El 9 és el tercer número del meu mòbil.
Feliç Any 9!
Un gat té 9 vides.
9-09-1976 - Defunció de Mao Tse-Tung.
Tots hem estat 9 mesos a la panxa de la nostra mare.
Poble 9 i Nou Barris formen part del mapa de Barcelona.
Avui és un dia 9 per la nova terminal de l'aeroport del Prat.
S'ha estrenat un 9 video-joc de l'emblemàtic grup Beatles.
Queden 113 dies per finalitzar el 200nou.

Demà és dijous 10 de setembre... però, tornarà a ser un 9 dia!
No te'n oblidis de nou...

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

OXIGENA'T

2009-09-07T12:28:00.001-07:00

OXIGENA'T és el títol del nou curs de desenvolupament personal que utilitza dos mètodes terapèutics: Focusing i Artteràpia. Es realitzarà en una casa de turisme rural situada en el cor del Monsteny a càrrec de Soledad Calle i Daniel Borrell, psicòlegs i terapeutes. L'espai del curs s'anomena Can Puig de Fuirosos que està situat al Parc Natural del Montnegre. Les dates d'aquest curs són el dissabte 19 i diumenge 20 de setembre de 2009. Hi ha places limitades que inclouen allotjament, àpats i assistència al curs.

El dissabte 19 de setembre el destinarem al Focusing, que és un procés actiu, dinàmic d’enfocar, focalitzar o posar sota la nostra atenció determinades sensacions i sentiments i al mateix temps és la tècnica que permet descobrir pas a pas els significats implícits de la nostra experiència i canviar al uníson amb ella. I atenent a un registre corporal. I la jornada del diumenge la dedicarem a l’Artteràpia. En què consisteix l’Artteràpia? S’utilitza l'art com un mitjà per conèixerte, redescobrir-te i desenvolupar la teva creativitat a través de diferents llenguatges artístics: dansa, moviment, dibuix, pintura, escultura, etc. En Artteràpia, la finalitat no és la creació artística, sinó el procés d’autodescobriment.

El preu del curs és 170€ que inclou allotjament, àpats i el curs de dos dies. Fem un descompte d’un 25% si us inscriviu dues persones. Per més informació, pots visitar la seva pàgina web: http://www.canpuig.info. Per reservar la teva plaça, has de trucar al 615 350 114 – 93 103 79 90 preguntant per l'Àlex. Places limitades!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

OXIGENATE

2009-09-07T12:26:00.000-07:00

OXIGÉNATE es el título del nuevo curso de desarrollo personal que utiliza dos métodos terapéuticos: Focusing y Arteterapia. Se realizará en una casa de turismo rural situada en el corazón del Monsteny a cargo de Soledad Calle y Daniel Borrell, psicólogos y terapeutas. El espacio del curso se denomina Can Puig de Fuirosos que está en el Parque Natural del Montnegre. Las fechas de este curso son el sábado 19 y domingo 20 de septiembre de 2009. Hay plazas limitadas que incluyen alojamiento, dietas y asistencia al curso en un entorno natural.

El sábado 19 de septiembre lo destinaremos al Focusing que es un proceso activo, dinámico de enfocar, focalizar o poner bajo nuestra atención determinadas sensaciones y sentimientos y al mismo tiempo es la técnica que permite descubrir paso a paso los significados implícitos de nuestra experiencia y cambiar al unísono con ella y atendiendo a un registro corporal. Y la jornada del domingo la dedicaremos a Arteterapia. ¿En qué consiste este método? Utiliza el arte como un medio para conocerte, redescubrirte y desarrollar tu creatividad a través de diferentes lenguajes artísticos: danza, movimiento, dibujo, pintura, escultura, etc. En Arteterapia, la finalidad no es la creación artística, sino el proceso de autodescubrimiento.

El precio del curso es 170€ que incluye el alojamiento, dietas y el curso de dos días. Hay un descuento del 25% si os inscribís dos personas. Para más información, puedes visitar la página web de la casa de turismo rural http://www.canpuig.info y para reservar tu plaza, debes llamar al 615.350.114 o 93.103.79.90 preguntando por Àlex.

Plazas limitadas!

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

LOS GUIJARROS Y LA MANTEQUILLA

2009-09-04T06:03:00.001-07:00

Un día llegó un joven al Buda llorando desconsoladamente, no podía parar. El Buda le preguntó:
- ¿Qué es lo que anda mal muchacho?-Señor, ayer murió mi anciano padre.
-Bién, !qué le vamos a hacer! Si ha muerto, el llanto no le devolverá a la vida.
- Sí señor, esto lo entiendo. El llanto no resucitará a mi padre. Vengo hasta ti con una petición especial: por favor, !haga algo por mi difunto padre!.
- ¿Eh? ¿Qué puede yo hacer por tu padre? - le preguntó Buda.
- Señor, por favor, haga algo, seguro que puede, ya que es usted una persona muy poderosa. Todos esos sacerdotes perdonadores realizan toda clase de ritos y ceremonias para ayudar a los muertos, y, en cuanto el ritual se cumple aquí, la puerta del reino de los cielos se abre y se le da entrada, el muerto, consigue un pase. Señor, ¡usted es tan poderoso!. Si celebra un rito por mi padre muerto, no sólo recibiera un pase, obtendrá la carta verde. Por favor, señor, ¡haga algo por él!.
El pobre hombre estaba tan acongojonado que no hubiera podido entender un argumento racional; el Buda tenía que utilizar otro método para hacerle comprender. Así que dijo:
- Muy bien. Ve al mercado y compra dos pucheros de barro.
El Joven se sintió enormemente feliz, pensando que el Buda había accedido a organizar una ceremonia para su padre. Corrió al mercado y volvió con dos pucheros.
- Muy bien - dijo el Buda -, llena un puchero con mantequilla.
El muchacho lo hizo. Llena otro con guijarro. Lo hizo.
- Ahora ponle la tapadera y ciérralos herméticamente.
- Ahora - dijo el Buda - coge un palo grueso y golpea los pucheros hasta que se rompan.
El joven estaba exultante, pensando que el Buda estaba realizando una ceremonia maravillosa por su padre. Según una antigua costumbre india, cuando un hombre muere su hijo lleva su cadáver al crematorio, lo pone sobre la pira funeraria y lo quema. Cuando el cuerpo está medio quemado, el hijo coge un palo grueso y abre el craneo con un golpe. Según la vieja creencia, tan pronto como el craneo se abre en este mundo, la puerta del reino de los cielos se abre allá arriba. El muchacho pensó para sí mismo: el cuerpo de mi padre fue reducido a cenizas ayer.
El Buda quiere que rompa estos pucheros como un símbolo. Estaba encantado con el ritual. Cogiendo un palo, tal y como le había dicho el Buda, el chico golpeó con fuerza y rompió ambos pucheros. De inmediato, la mantequilla contenida en uno de los cacharros subió y se quedó flotando en la superfície del agua. Los guijarros del otro se esparcieron y se quedaron en el fondo. Entonces dijo el Buda:
- Bien, muchacho. Yo he hecho todo esto. Ahora llama a tus sacerdotes y milagreros y pideles que canten y recen: ¡¡ Oh, guijarros!! ¡¡subid, subid!! ¡¡ Oh, mantequilla, hundete, hundete !!. Veamos lo que sucede.
- Señor, estás bromeando. ¿Qué podría suceder?. Los guijarros son más pesados que el agua y por fuerza tienen que quedarse en el fondo. No pueden subir, señor, es la ley de la naturaleza. La mantequilla es más ligera que el agua, por fuerza tiene que quedarse en la superficie, no puede hundirse, señor. Esa el la ley de la naturaleza.
- Muchacho, sabes mucho de la ley de la naturaleza, pero no has comprendido esta ley natural: si las acciones que tu padre realizó durante toda su vida fueron pesadas como guijarros forzosamente habrá bajado. ¿Quién puede subirlo? Y si todas sus acciones fueron ligeras como esta mantequilla, forzosamente habrá subido. ¿Quién puede hundirlo? Cuanto antes comprendamos la ley de la naturaleza y empezamos a vivir conforme a ella, antes saldremos de nuestra desdicha.

Este es otro de los cuentos sobre la figura de Buda que he escuchado este mes de agosto durante el curso de meditación Vipassana. Este texto extraído del Sutta nos permite reflexionar sobre cuál es la potencia del ser humano alejándola de la omnipotencia y de la impotencia que, en muchas ocasiones, se convierte en protagonista de una vida. Me puedo con las dos preguntas que le formula Buda al joven: ¿Quén puede subirlo? ¿Quién puede hundirlo? ... Acaso, ¿puedes tú hacerlo por mí?

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

EL REGALO

2009-09-02T05:03:00.001-07:00

Este mes de agosto tuve la oportunidad de escuchar este cuento sobre el legendario sabio Buda que me permitió pensar sobre la posibilidad de ser ecuánime ante las circunstancias que nos rodean.

Un insensato oyó que el Buda predicaba que debemos devolver bien por mal. Malhumorado fue hacia el Buda y lo insultó. El Buda guardó silencio. Cuando el otro acabó de insultarlo, le preguntó: "Hijo mío, ¿qué haces cuando alguien llega a tu casa y te ofrece un regalo?". A pesar de no entender el motivo de la pregunta, le contestó que lo aceptaba. Buda le vuelve a preguntar: "Si un hombre rechazara un regalo, ¿de quién sería el regalo?". El otro respondió. "De quien quiso ofrecerlo". "Hijo mío", replicó el Buda, "me has insultado, pero yo rechazo tu insulto y éste queda contigo. ¿No será acaso un manantial de desventura para ti?". El insensato se alejó avergonzado, pero volvió para refugiarse en el Buda.

Una buena lección para no dejarse arrastrar ante la ira, odio, miedo y hostilidad que aparece en forma de "regalo" a nuestro alrededor. Por ello, es necesario no olvidarse que una persona puede decidir aceptar o rechazar dicho regalo.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

ELS DESCOMPTES NO HAN ACABAT

2009-09-01T01:31:00.001-07:00

Avui és 1 de setembre. Com la majoria d'articles sobre creixement personal estan dedicats al ja famós i odiat síndrome post-vacacional, m'agradaria parlar d'un altre tema més interessant. Ahir van acabar les rebaixes d'estiu. Els descomptes, les segones rebaixes, les promocions i els saldos no tornaran a aparèixer fins després de les vacances de Nadal. De totes maneres, existeixen altre tipus de descomptes que apareixen al llarg de tot l'any. Segons l'Anàlisi Transaccional, un descompte és un fet on s'ignora insconscientemente informació rellevant per la solució d'un problema. Una persona es pot descomptar a si mateixa, els altres i la situació. No fer res davant una situació que precisa de tu, sobreadaptar-se, incapacitar la pròpia habilitat per a solucionar un problema o riure's d'alguna cosa greu són formes d'expressar els descomptes. A continuació, t'exposo quatre exemples de descomptes de les vacances d'aquest estiu d'Artur a Londres amb la seva parella Marta per a poder entendre millor aquest concepte tan interessant.

Artur arriba a la T1 de l'aeroport del Prat i comença a fer cua per a facturar la maleta. Observa que la seva cua no avança comparant-la amb les altres cues de la mateixa companyia. Li diu a Marta: "Quin desastre de tio el qual està facturant l'equipatge!". En aquest moment, Marta se'n adona que hi ha hagut un problema amb uns passatgers que han arribat tard i el seu vol ja està tancat. No li diu res. El descompte d'Artur va dirigit a una altra persona sense observar què està passant realment a la situació. Per altra banda, Marta descompta la capacitat de reconèixer un error per part d'Artur i, per aquest motiu, es manté en silenci.

Quan arriben a l'hotel, Arture se'n adona que els de l'hotel s'han equivocat perquè l'habitació que els estan oferint té dos llits en lloc del llit de matrimoni que havien reservat per Internet; però, no li importa dormir en dos llits i, fins i tot, diu: "Això pot servir per a canviar la rutina". Malgrat reconèixer l'existència de l'estímul, el descompte està relacionat amb que l'estímul representa un problema perquè, en aquests moments, la parella precisament necessita intimitat sexual.

Artur està fent cua per entrar a l'exposició de Rubens a la Nacional Gallery de Londres. A la taquilla, observa que hi ha un descompte en el preu de l'entrada com a estudiant que podria demanar. De totes maneres, no es veu capaç de demanar el descompte perquè no se sent còmode parlant anglès i li demana a Marta que li lliuri el seu carnet d'estudiant. Marta accepta la proposta d'Artur. Aquest descompte és cap a si mateix a través del missatge: "No sóc capaç de parlar en anglès prou bé com per a demanar un descompte". Una bona manera de buscar més opcions podria haver estat preguntar a la Marta com es demana el descompte del carnet d'estudiant en anglès.

AL sortir del museu, Arturo descobreix una botiga de cookies i no pot evitar la temptació de comprar-se un parell de galetes per a berenar. Entra en la botiga i assenyala amb el dit el que vol a la dependenta i, després d'haver pagat, observa que li han retornat malament el canvi de les lires. "Quin enrenou amb això del canvi de moneda... no entenc per què aquests anglesos no s'han canviat a l'euro... no hi ha qui s'aclareixi... jejeje?!", li diu rient a Marta mentre s'està menjant una cookie. El descompte que trobem en aquest exemple està relacionat amb la incongruència entre el riure d'Artur i l'error de la dependenta que no ha vist. També se li coneix com el riure de la horca perquè Arturo riu mentre està explicant un error. A més, com que la Marta ha rigut, això significa que ha acceptat la invitació no verbal reforçant el comandament de guió de "no ho facis".

Espero que aquest article et permeti reflexionar i, sobre tot, adonar-te del tipus de descomptes que utilitzes en la teva vida diària: un/a mateix/a, els altres i/o la situació.

Feliç retorn al mes de setembre!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LOS DESCUENTOS NO HAN TERMINADO

2009-09-01T01:30:00.001-07:00

Hoy es 1 de setiembre. Como la mayoría de artículos sobre crecimiento personal están dedicados al ya famoso y odiado síndrome postvacacional, me gustaría hablar de otro tema más interesante. Ayer terminaron las rebajas de verano. Los descuentos, las segundas rebajas, las promociones y los saldos no volverán a aparecer hasta después de las vacaciones de Navidad. De todos modos, existen otro tipo de descuentos que aparecen a lo largo de todo el año. Según el Análisis Transaccional, un descuento es un hecho donde se ignora insconscientemente información relevante para la solución de un problema. Una persona se puede descontar a sí misma, los demás y la situación. No hacer nada ante una situación que precisa de ti, sobreadaptarse, incapacitar la propia habilidad para solucionar un problema o reírse de algo grave son formas de expresar los descuentos. A continuación, te voy a exponer cuatro ejemplos de descuentos de las vacaciones de este verano de Arturo en Londres con su pareja Marta para poder entender mejor este concepto tan interesante.

Arturo llega a la T1 del aeropuerto de El Prat y empieza a hacer cola para facturar la maleta. Observa que su cola no avanza comparándola con las demás colas de la misma compañía. Le dice a Marta: “¡Qué desastre de tío el que está facturando el equipaje!”. En ese momento, Marta se da cuenta que ha habido un problema con unos pasajeros que han llegado tarde y su vuelo ya está cerrado y no le dice nada. El descuento de Arturo va dirigido a otra persona sin observar qué está pasando realmente en la situación. Por otra parte, Marta descuenta la capacidad de reconocer un error por parte de Arturo y, por este motivo, permanece en silencio.

Cuando llegan al hotel, Arturo se da cuenta que los del hotel se han equivocado porque la habitación que les están ofreciendo tiene dos camas en lugar de la cama de matrimonio que habían reservado por Internet; pero, no le importa dormir en dos camas e, incluso, dice: “Esto puede servir para cambiar la rutina”. A pesar de reconocer la existencia del estímulo, el descuento está relacionado con que el estímulo represente un problema porque, en estos momentos, la pareja necesita intimidad sexual.

Arturo está haciendo cola para entrar en la exposición de Rubens en la Nacional Gallery de Londres. En la taquilla, observa que hay un descuento en el precio de la entrada como estudiante que podría pedir. De todos modos, no se ve capaz de pedir el descuento porque no se siente cómodo hablando inglés y le pide a Marta que le entregue su carné de estudiante. Marta acepta la propuesta de Arturo. Este descuento es hacia sí mismo a través de la “No soy capaz de hablar en inglés lo suficientemente bien como para pedir un descuento”. Un buen modo de buscar más opciones podría haber sido preguntar a Marta cómo se pide el descuento del carné de estudiante en inglés.

Al salir del museo, Arturo descubre una tienda de cookies y no puede evitar la tentación de comprarse un par de galletas para merendar. Entra en la tienda y señala con el dedo lo que quiere a la dependienta y, después de haber pagado, se da cuenta que le han devuelto mal el cambio de las liras. “¡Qué follón con esto del cambio de moneda… no entiendo por qué estos ingleses no se han cambiado al euro… no hay quién se aclare… jejeje…!”, le dice riendo a Marta mientras se está comiendo una cookie. El descuento que encontramos en este ejemplo está relacionado con la incongruencia entre la risa de Arturo y el error de la dependienta que no ha visto. También se le conoce como la risa de la horca porque Arturo se ríe mientras está contando un error. Además, como Marta se ha reído, esto significa que ha aceptado la invitación no verbal reforzando el mando de guión de “no lo hagas”.

Espero que este artículo te permita reflexionar y, sobretodo, darte cuenta del tipo de descuentos que utilizas en tu vida diaria: uno/a mismo/a, los demás y/o la situación. Feliz regreso al mes de setiembre!

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

RE-DESCOBREIX EL TEU JO

2009-08-27T00:48:00.001-07:00

Aquest és el títol del nou curs que oferiré durant la tardor en el Centre Cívic Casa Elizalde de Barcelona. És un curs dinàmic per re-descobrir noves maneres de pensar, sentir i actuar a través del model humanista de l'Anàlisis Transaccional. L'objectiu del curs és aprendre eines útils, pràctiques i valuoses per sentir-se bé. La gestió de les emocions, l'estructuració del temps, l'economia de carícies, la posició existencial i el guió de vida són alguns dels aspectes que et permetran re-descobrir el teu jo més autèntic.

Eric Berne, metge, psiquiatra canadenc i creador de l’Anàlisis Transaccional, va elaborar una teoria en la qual afirma que, dins de cada persona, existeix una part d’Adult i altra part de Nen. Per tant, va observar que tots els éssers humans no sempre tenim el mateix comportament, manera de pensar i sentir. De vegades, ens comportem com nens o nenes, unes altres actuem com persones adultes i, en ocasions, ens comportem tal i com ho feien els nostres pares i les nostres mares. Aquesta observació és independentment de l'edat de cada persona, doncs cap estat és millor que un altre i tots, sense excepció, els tenim encara que en diferent grau de desenvolupament. Aquesta classificació es denomina Estats del Jo.

Tots naixem prínceps i princeses, ja que tots posseïm el potencial per a ser feliços, afirmava Berne. Aquest és el lema amb el que es construeix aquest curs perquè té com a objectiu principal redescobrir-se a través dels recursos pràctics que ens ofereix aquest model humanista.

CASA ELIZALDE
C/ València, 302
08009 Barcelona
Inici: Divendres 9 d'octubre del 2009
Nombre de sessions: 10
Horari: 18:30 a 20:00h
Preu: 60,70€

INSCRIPCIONS
Inici del període d'inscripció: Dimarts 15 de setembre del 2009
Horari d'inscripcions: de 9 a 13:30 i de 16 a 20h

Si vols més informació, pots anar a la pàgina web de Casa Elizalde.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

REDESCUBRE TU YO

2009-08-27T00:47:00.000-07:00

Este es el título del nuevo curso que ofreceré durante el otoño en el Centro Cívico Casa Elizalde de Barcelona. Es un curso dinámico que tiene el objetivo de re-descubrir nuevas maneras de pensar, sentir y actuar a través del modelo humanista Análisis Transaccional. El objetivo del curso es aprender herramientas útiles, prácticas y valiosas para sentirse bien. La gestión de las emociones, la estructuración del tiempo, la economía de carícias, la posición existencial y el guión de vida son algunos de los aspectos que te permitirán re-descubrir tu yo más auténtico.

Eric Berne, médico, psiquiatra canadiense y creador del Análisis Transaccional, elaboró una teoría en la cual afirma que, dentro de cada persona, existe una parte de Adulto y otra parte de Niño. Por lo tanto, observó que todos los seres humanos no siempre tenemos el mismo comportamiento, manera de pensar y sentir. A veces, nos comportamos como niños o niñas, otras actuamos como personas adultas y, en ocasiones, nos comportamos tal y como lo hacían nuestros padres y nuestras madres. Esta observación es independientemente de la edad de cada persona, pues ningún estado es mejor que otro y todos, sin excepción, los tenemos aunque en diferente grado de desarrollo. Esta clasificación se denomina Estados del Yo.

Todos nacemos príncipes y princesas, puesto que todos poseemos el potencial para ser felices, afirmaba Berne. Este es el lema con el que se construye este curso porque tiene como objetivo principal re-descubrir-se a través de los recursos prácticos que nos ofrece este modelo humanista.

CASA ELIZALDE
C/ València, 302
08009 Barcelona
Inicio: Viernes 9 e octubre del 2009
Número de sesiones: 10
Horario: 18:30 a 20:00h
Precio: 60,70€

INSCRIPCIONES
Inicio del periodo de inscripción: Martes 15 de setiembre del 2009
Horario de inscripciones: de 9 a 13:30 y de 16 a 20h

Si quieres más información, puedes ir a la página web de Casa Elizalde.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

MÉS ENLLÀ DEL SÍMPTOMA

2009-07-29T00:30:00.002-07:00

Us informo que el proper 17 de Setembre del 2009 el Centre d'Entrenament de Psicoterapeutes Eric Berne realitzarà al Centre Fòrum-Hospital del Mar un taller promocional gratuït anomenat Més enllà del símptoma a càrrec de Sònia Ferri i Montse Vilardell. En aquesta ocasió, el taller proposarà una reflexió sobre el significat i el tractament del símptoma en psicologia i psicopatologia i també s'informarà sobre la formació que el CEP ofereix en el programa de formació per a psicoterapeutes. L'horari del taller és de 19 a 21h.

Una activitat molt recomanable per començar el nou curs. Per reservar plaça, només t'has d'inscriure al tel. 93.302.11.02.

CEP ERIC BERNE
Montse Vilardell & Sònia Ferri
Hospital del Mar - Centre Fòrum
C/ Llull, 410 - Barcelona
info@cepericberne.com

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

MAS ALLA DEL SINTOMA

2009-07-29T00:30:00.001-07:00

Os informo que el próximo 17 de Septiembre del 2009 el Centre d'Entrenament per a Psicoterapeutes Eric Berne realizará en el Centre Forum-Hospital del Mar un taller promocional gratuito titulado Más allá del síntoma a cargo de Sonia Ferri y Montse Vilardell. En esta ocasión, el taller propondrá una reflexión sobre el significado y el tratamiento del síntoma en psicología y psicopatologia y también se informará sobre la formación que el CEP Eric Berne ofrece en el programa de formación para psicoterapeutas. El horario del taller es de 19 a 21h.

Una actividad muy recomendable para empezar el nuevo curso. Para reservar plaza, sólo te has de inscribir en el tel. 93.302.11.02.

CEP ERIC BERNE
Montse Vilardell & Sonia Ferri
Hospital del Mar - Centre Forum
C/ Llull, 407 - Barcelona
info@cepericberne.com

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

EL DESIG EN LA PARELLA

2009-07-09T05:13:00.002-07:00

Hi ha vegades on la brevetat és la clau de l'èxit. Per aquest motiu, avui només vull publicar una frase que vaig escoltar fa un any en una entrevista a Catalunya Ràdio que li van fer a l'escriptor i pensador barceloní Rafael Argullol. Em va fer pensar... et convido a pensar amb aquesta frase.

El desig s’ha d’anteposar al sentiment de possessió existent en la parella. Quan això passa a l’inrevés, la il·lusió desapareix.

Bon profit!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL DESEO EN LA PAREJA

2009-07-09T05:13:00.001-07:00

Hay veces donde la brevedad es la clave del éxito. Por este motivo, hoy sólo deseo publicar una frase que escuché hace un año en una entrevista a Catalunya Ràdio que le hicieron al escritor y pensador barcelonés Rafael Argullol. Me hizo pensar... pues, te invito a pensar a través de esta frase.

El deseo se debe anteponer al sentimiento de posesión existente en la pareja. Cuando esto sucede al revés, la ilusión desaparece.

¡Buen provecho!

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

LA NIT DE SANT JOAN

2009-06-23T03:52:00.000-07:00

La nit més curta de l'any, la nit de les bruixes, la nit del foc, la nit del ros, les bengales i els petards, els focs d'artifici, el mar, la coca de llardons i pinyons de Sant Joan, l'espectacle de Dagoll Dagom, les fogueres plenes de trastos vells i papers de diari, el solstici d'estiu, la diversió, el sopar amb amics a la terrassa, la flama del Canigó i les herbes de Sant Joan formen part de la revetlla de Sant Joan d'aquesta nit. Una nit màgica que ja forma part del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra!
Felicitats a tots les persones que us dieu Joan i Joana!

Facis el que facis,
estiguis on estiguis,
estiguis amb qui estiguis,
Bona Revetlla de Sant Joan!
Tot recordant la cançó de Jaume Sisa
Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA NOCHE DE SAN JUAN

2009-06-23T03:51:00.000-07:00

La noche más corta del año, la noche de las brujas, la noche del fuego, la noche del rubio, las bengalas y los petardos, los fuegos de artificio, el mar, la coca de piñones de San Joan, el espectáculo de Dagoll Dagom, las hogueras llenas de muebles viejos y papeles de periódico, el solsticio de verano, la diversión, la cena con amigos en la terraza, la llama del Canigó y las hierbas de Sant Joan forman parte de la verbena de Sant Joan de esta noche. ¡Una noche mágica que ya forma parte del patrimonio inmaterial de Cataluña y Andorra!
¡Felicidades a todos las personas que os llaméis Juan y Juana!

Hagas lo que hagas,
estés dónde estés,
estés con quienes estés,
Buena Verbena de Sant Joan!
Todo recordando la canción de Jaume Sisa
Cualquier noche puede salir el sol

Oh! Bienvenidos, pasad, pasad.
Ahora ya no falta nadie, o quizás sí,
ya me doy cuenta que tan sólo faltas tú...
También puedes venir si quieres.
Te esperamos, hay lugar por todos.
El tiempo no cuenta ni el espacio...
Cualquier noche puede salir el sol.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

POSICIÓ EXISTENCIAL DAVANT LA VIDA

2009-06-15T08:05:00.001-07:00

14:15h
Avui dilluns el Joan i el Marc han quedat per dinar després d'un mes sense haver-se vist. Són bons amics des que anaven a l'institut, ara ja fa deu anys. Parlen sovint per telèfon i s'escriuen algun correu electrònic; però, en aquest últim mes, no ha estat possible aquesta comunicació perquè el Marc té últimament molta feina i el Joan acaba de ser pare per segona vegada. De totes maneres, sempre tenen el costum de fer un forat a les seves agendes i aquesta vegada no han volgut deixar escapar l'ocasió de veure's i parlar. En el trajecte cap al restaurant, el Joan comença a pensar en la trobada d'avui i es comença a fer les següents preguntes: com s'ho fa el Marc perquè tot li vagi bé? com és que sempre aconsegueix el que es proposa? per què és capaç de fer sentir bé als demés? i... per què em costa tant a mi que les coses em surtin bé?. Per més voltes que li dóna, no aconsegueix trobar una altra resposta: qüestió de sort. Per altra banda, després de sortir de la feina, el Marc se sent una persona afortunada per mantenir l'amistat amb el Joan. Malgrat tota la responsabilitat de la feina i l'estrés que està vivint, té ganes d'explicar-li el nou projecte que li han encarregat i sent curiositat per saber com el Joan està vivint aquesta segona paternitat.

Com se situa el Joan i el Marc davant del món? Hi ha diferències? Què ofereix de si mateix el Joan? I el Marc? Com es veuen a si mateixos i als demés? Quina és la seva posició davant la vida? Aquestes preguntes extretes de la vinyeta del dinar del Joan i del Marc ens porten a pensar en el concepte de la posició existencial de l'Anàlisis Transaccional. Segons Eric Berne, un nen petit té certes conviccions sobre si mateix i sobre la gent que l'envolta. Aquestes conviccions que probablement es quedaran amb ell durant tota la seva vida són les següents: Estic bé, No estic bé, Tu estàs bé i Tu no estàs bé. Quan unim aquests conceptes, obtenim quatre posicions existencials sobre un mateix i sobre els demés. Per tant, això ens pot ajudar a pensar en quina poden ser les diferents posicions davant la vida per part del Joan i del Marc.

Què és una posició existencial? Representa la posició fonamental que una persona adopta sobre el valor essencial que es percep en si mateix i en els altres. Està unida a la identitat personal, creences, valors i sentiments. És, en definitiva, una manera de situar-se davant la vida. Aquesta posició s'adopta a la infància per poder justificar una decisió basada en experiències primerenques: "No m'arriscaré a estimar algú perquè la mare em va ensenyar que no m'estimava" o "No puc confiar en els homes perquè el meu pare està malalt". La seva construcció es pot situar entre els tres i set primers anys de vida.

1. - Jo estic bé - Tu estàs bé
Qui té aquesta posició existencial, es veu a si mateix com una persona adorable i bona. Segurament construirà un guió de persona guanyadora. Aquesta posició pot ser realista si inclou situacions en les que una persona es pot sentir malament i els demés també. Quan una persona sempre està bé i els demés també, la posició s'anomena maníaca ja que hi ha una negació del dolor.

2. - Jo no estic bé - Tu estàs bé
Qui té aquesta posició existencial, es situa com una persona víctima i perdedora. S'anomena posició depressiva.

3. - Jo estic bé - Tu no estàs bé
Una persona amb aquesta posició existencial considera que s'ha de col·locar en una posició de superioritat davant dels altres per poder tractar als demés en condicions d'inferioritat. S'anomena posició paranoica.

4. - Jo no estic bé - Tu no estàs bé
El guió de vida d'una persona perdedora forma part d'aquesta posició existencial. Es situa en una posició d'inferioritat sense esperança que els altres el puguin ajudar perquè també estan malament. S'anomena posició nihilista.

15:30h
El Joan mira al rellotge i veu que se li està fent tard. Demana el compte al cambrer perquè té una reunió a la feina a les quatre. Se'n adona que s'ha passat bona part del dinar queixant-se de la segona paternitat; en canvi, el Marc no s'ha contagiat d'aquesta energia negativa i ha pogut compartir l'alegria del nou projecte que li han confiat. El Joan es pregunta: com és que no em sento tan afortunat com el Marc? Abans de reflexionar-hi, rep una trucada urgent i es despedeix ràpidament del Marc que es queda al restaurant pensant en les converses amb el Joan i es pregunta: com és que jo em sento tan afortunat? Mira al rellotge i marxa cap a casa perquè ha demanat la tarda lliure a la feina.

Malgrat la poca informació de que disposem sobre la vida d'aquests dos personatges, podem dir que el Joan probablement té una posició existencial de Jo no estic bé, Tu estàs bé; en canvi, el Marc se situa en un Jo estic bé, Tu estàs bé.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

POSICIÓN EXISTENCIAL ANTE LA VIDA

2009-06-15T08:04:00.001-07:00

14:15h
Hoy lunes Juan y Marcos han quedado para comer tras un mes sin haberse visto. Son buenos amigos desde que iban al instituto, ahora ya hace diez años. Hablan a menudo por teléfono y se escriben algún correo electrónico; pero, en este último mes, no ha sido posible esta comunicación porque Marcos tiene últimamente mucho trabajo y Juan acaba de ser padre por segunda vez. De todos modos, siempre tienen la costumbre de hacer un agujero en sus agendas y esta vez no han querido dejar escapar la ocasión de verse y hablar. En el trayecto hacia el restaurante, Juan empieza a pensar en el encuentro de hoy y se empieza a hacer las siguientes preguntas: ¿cómo se lo hace Marcos para que todo le vaya bien? ¿cómo es que siempre consigue lo que se propone? ¿por qué es capaz de hacer sentir bien a los demás? y... ¿por qué me cuesta tanto a mí que las cosas me salgan bien?. Por más vueltas que le da, no consigue encontrar otra respuesta: cuestión de suerte. Por otra parte, tras salir de su trabajo, Marcos se siente una persona afortunada por mantener la amistad con Juan. Pese a toda la responsabilidad del trabajo y el estrés que está viviendo, tiene ganas de explicarle el nuevo proyecto que le han encargado y siente curiosidad para saber como Juan está viviendo esta segunda paternidad.

¿Cómo se sitúan Juan y Marcos ante el mundo? ¿Hay diferencias? ¿Qué ofrece de si mismo Joan? ¿Y Marco? ¿Cómo se ven a si mismos y a los demés? ¿Cuál es su posición ante la vida? Estas preguntas extraídas de la viñeta de la comida de Juan y Marcos me hacen pensar en el concepto de la posición existencial del Análisis Transaccional. Según Eric Berne, un niño pequeño tiene ciertas convicciones sobre si mismo y sobre la gente que lo rodea. Estas convicciones que probablemente se quedarán con él durante toda su vida son las siguientes: Estoy bien, No estoy bien, Tú estás bien y Tú no estás bien. Cuando unimos estos conceptos, obtenemos cuatro posiciones existenciales sobre un mismo y sobre los demés. Por lo tanto, esto nos puede ayudar a pensar en cuáles puede ser las diferentes posiciones ante la vida por parte de Juan y Marcos.

¿Qué es una posición existencial? Representa la posición fundamental que una persona adopta sobre el valor esencial que se percibe en sí mismo y en los demás. Está unida a la identidad personal, creencias, valores y sentimientos. Es, en definitiva, una manera de situarse ante la vida. Esta posición se adopta a la infancia para poder justificar una decisión basada en experiencias tempranas: "No me arriesgaré a querer a alguien porque mi madre me enseñó que no me quería" o "No puedo confiar en los hombres porque mi padre estuvo enfermo". Su construcción se puede situar entre los tres y siete primeros años de vida.

1. - Yo estoy bien - Tú estás bien
Quien tiene esta posición existencial, se ve a si mismo como una persona adorable y buena. Seguramente construirá un guión de persona ganadora. Esta posición puede ser realista si incluye situaciones en las que una persona se puede sentir mal y los demás también. Cuando una persona siempre está bien y los demás también, la posición se denomina maníaca puesto que hay una negación del dolor.

2. - Yo no estoy bien - Tú estás bien
Quien tiene esta posición existencial, se sitúa como una persona víctima y perdedora. Se denomina posición depresiva.

3. - Yo estoy bien - Tú no estás bien
Una persona con esta posición existencial considera que se debe colocar en una posición de superioridad ante las demás personas para poder tratarlos en condiciones de inferioridad. Se denomina posición paranoica.

4. - Yo no estoy bien - Tú no estás bien
El guión de vida de una persona perdedora forma parte de esta posición existencial. Se sitúa en una posición de inferioridad sin esperanza que los demás lo puedan ayudar porque también están mal. Se denomina posición nihilista.

15:30h
Juan mira el reloj y piensa que se le está haciendo tarde. Pide la cuenta al camarero porque tiene una reunión en el trabajo a las cuatro. Se da cuenta que se ha pasado buena parte de la comida quejándose de su segunda paternidad; en cambio, Marcos no se ha contagiado de esta energía negativa y ha podido compartir la alegría del nuevo proyecto que le han confiado en el trabajo. Juan se pregunta: ¿cómo es que no me siento tan afortunado como Marcos? Antes de reflexionar, recibe una llamada urgente y se despide rápidamente de Marcos que se queda en el restaurante pensando en la conversación con Juan y se pregunta: ¿cómo es que yo me siento tan afortunado? Mira al reloj y se va hacia casa porque ha pedido la tarde libre en el trabajo.

A pesar de la poca información sobre la historia de vida de Juan y Marcos, probablemente se podría afirmar que Juan tiene una posición existencial Yo no estoy bien, Tu estás bien y Marcos se sitúa en el Yo estoy bien, Tu estás bien.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

TALLER INFORMATIU GRATUÏT

2009-06-14T11:51:00.001-07:00

Us faig arribar la informació del taller informatiu gratuït sobre el que és la Psicoteràpia com a especialitat sanitària reconeguda pel SNS i l'Anàlisis Transaccional com a marc teòric i metodològic on es recolza l'intervenció clínica. El CEP Eric Berne és una escola de formació en psicoteràpia per a psicòlegs, psicòlegs clínics i psiquiatres, que inclou els últims avenços en neurociència, des d'una perspectiva humanista i integradora.

Es realitzarà el proper divendres 3 de juliol de 19 a 21 hores a l'Hospital del Mar (Centre Fòrum) de Barcelona en el context del Centre d'Entrenament per a Psicoterapeutes Eric Berne.

Per reservar plaça, només t'has d'inscriure al tel. 93.302.11.02.

CEP ERIC BERNE
George Escribano
Montse Vilardell
Sònia Ferri
Hospital del Mar - Centre Fòrum
C/ Llull, 410
info@cepericberne.com
Barcelona

TALLER INFORMATIVO GRATUITO

2009-06-14T11:44:00.000-07:00

Os hago llegar la información del taller informativo gratuito sobre lo que es la Psicoterapia como especialidad sanitaria reconocida por el SNS y el Análisis Transaccional como marco teórico y metodológico donde se apoya la intervención clínica. El CEP Eric Berne es una escuela de formación en psicoterapia para psicólogos, psicólogos clínicos y psiquiatras desde una perspectiva humanista e integradora que incluye los últimos avances en neurociencia.

Se realizará el próximo viernes 3 de julio de 19 a 21 horas en el Hospital del Mar (Centro Forum) de Barcelona, el Centro de Entrenamiento para Psicoterapeutes Eric Berne.

Para reservar plaza, sólo te has de inscribir en el tel. 93.302.11.02.

CEP ERIC BERNE
George Escribano
Montse Vilardell
Sònia Ferri
info@cepericberne.com
Hospital del Mar - Centre Forum
C/ Llull, 407
Barcelona

LA SIMFONIA DE L'ALEGRIA

2009-06-10T06:39:00.003-07:00

Trobar una feina després de vuit mesos a l'atur, retrobar-te amb una persona estimada que feia quatre anys que no havies vist, rebre reconeixement positiu per part del director del teu departament de treball, aconseguir aprovar la selectivitat amb la nota que necessites, veure com el teu equip de futbol guanya tres copes en menys d'un mes, comprar un bitllet d'avió per poder veure la família que està en un altre país o conèixer una persona que et fa sentir pessigolles a l'estómac cada vegada que la veus són situacions que ens evoquen una emoció agradable: l'alegria. Després d'haver parlat de la por, la ràbia i la tristesa, m'agradaria acabar amb l'alegria perquè és una altra de les emocions bàsiques dels éssers humans. D'on sorgeix aquesta emoció? Què necessita una persona quan està alegre? Què espera dels altres? Què pot fer una persona per estar més en contacte amb aquesta emoció i fugir de l'apatia?

Quan una persona viu una situació de guany, experimenta l'emoció de l'alegria. Què pot guanyar una persona que ha trobat una feina després d'estar a l'atur? Pot guanyar tranquil·litat per la incertesa econòmica de no poder fer front a les despeses de la hipoteca, aprendre una nova tasca professional a realitzar i tenir la oportunitat de tenir nous companys/es de feina, entre d'altres. Sempre que una persona percep aquests guanys, valora tot allò que li dóna la situació viscuda. També és cert que començar a treballar implica tenir un horari d'entrada i sortida, un esforç físic i cognitiu per entendre la nova feina i estar obert a conèixer noves persones. Què vull dir amb aquesta diferència? Sentir alegria es pot convertir en una decisió personal, lluny de l'atzar ni la sort. L'alegria pot ser reactiva davant d'allò que una persona viu en el seu dia a dia (premi, retrobament, trobar un objecte valuós, reconeixement, etc); però, també pot estar relacionada amb una tendència vital d'una persona. Per tant, una persona pot ser alegre o tenir alegries. Què esculls? Ser o tenir? També és cert que cada persona viu les seves pròpies alegries. El novel·lista rus Dostoievski patia atacs epilèptics i deia el següent: "Les persones sanes no us podeu imaginar la felicitat que sentim els epilèptics durant els segons que precedeixen els atacs. No sé si aquesta felicitat dura segons, hores o mesos, però no els canviaria per totes les alegries que pugui proporcionar la vida".

Què necessita una persona quan experimenta alegria? Necessita explicar-ho, compartir-ho, comunicar-ho, treure-ho fora... per poder dir a la resta del món allò que li ha passat. Per això, quan una persona li explica una alegria a una altra, espera rebre comprensió, entusiasme i empatia. Quan un pare jutja si és important allò que li fa sentir alegria a la seva filla, la necessitat de compartir queda totalment invalidada. Quan una persona no se sent compresa, l'alegria es desinfla automàticament i perd valor. Per tant, és necessari distanciar-se del propi món per entendre la realitat de l'altra persona i poder saltar d'alegria.

Un bon exercici per contactar amb l'alegria és aturar-te a pensar tot allò que has guanyat al llarg del dia d'avui. No cal anar gaire lluny ja que cada dia guanyes quelcom de valuós. Hi ha moments vitals en els que és més fàcil detectar aquestes situacions que d'altres; però, això no significa que no existeixin. Senta't amb un paper i un bolígraf per contestar-te a la següent pregunta: què he guanyat avui?

Si hagués d'escollir una cançó que em fes connectar amb l'emoció de l'alegria, no podria evitar pensar en la Novena Simfonia en re menor que va composar Ludwig Van Beethoven després d'haver descobert el text "Oda a l'alegria" del poeta alemany Friedrich von Schiller (1785). Et deixo amb el text original traduit a l'espanyol i el fragment cinematogràfic de l'estrena de la sinfomia núm. 9 al Teatre de la Cort Imperial de Viena l'any 1824 que apareix a la pel·lícula Copying Beethoven (2006).

Alegría, Luz Divina,
del Elíseo dulce lar,
inflamados alleguemos
Diosa, a tu celeste altar.
Une otra vez tu hechizo
a quienes separó el rigor.
Fraterniza el orbe entero
de tus alas al calor.

A quien el azar ha dado
verdadera amistad,
quien consorte dulce halla,
ha sin par felicidad.
En la redondez terrena
suya un alma invocar!
A quien no le fuera dado
sumiríase en pesar!

En el seno de Natura
alegría liba el ser,
su florida vía sigue
males, bienes, por doquier.
Besos, vides, fiel amigo
hasta el morir nos dio;
el deleite, a los gusanos;
y al querube, un gran Dios.

Cual los soles en su vía
magna, juntos! oh! marchad!
y como héroes disfrutad
dicha, triunfos y felicidad!

Abrazaos, oh! millones!
Beso de la Humanidad!
Brinda celestial bondad
Padre a tu séquito sin par
Os postráis, oh! juntos
Ante el Creador Eterno
Busca en el azur, y reina
Sobre el plano etéreo.

Què passa quan sents aquesta melodia? Et fa somriure la seva intensitat? Et fa vibrar la seva força? A on et porta?
Sentir i expressar alegria és tot un art.
Que tinguis un dia ple d'alegries!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA SINFONIA DE LA ALEGRIA

2009-06-10T06:39:00.001-07:00

Encontrar un trabajo tras ocho meses de paro, reencontrarte con una persona querida que hacía cuatro años que no habías visto, recibir reconocimiento positivo por parte del director de tu departamento de trabajo, conseguir aprobar la selectividad con la nota que necesitas, ver como tu equipo de fútbol gana tres copas en menos de un mes, comprar un billete de avión por poder ver la familia que está en otro país o conocer una persona que te hace sentir cosquillas en el estómago cada vez que la ves son situaciones que nos evocan una emoción agradable: la alegría. Tras haber hablado del miedo, la rabia y la tristeza, me gustaría acabar con la alegría porque es otra de las emociones básicas de los seres humanos. ¿De dónde surge esta emoción? ¿Qué necesita una persona cuando está alegre? ¿Qué espera de los demás? ¿Qué puede hacer una persona para estar más en contacto con esta emoción y huir de la apatía?

Cuando una persona vive una situación de ganancia, experimenta la emoción de la alegría. ¿Qué puede ganar una persona que ha encontrado un trabajo tras estar en el paro? Puede ganar tranquilidad por la incertidumbre económica de no poder hacer frente a los gastos de la hipoteca, aprender una nueva tarea profesional a realizar y tener la oportunidad de tener nuevos compañeros/se de trabajo, entre otros motivos. Siempre que una persona percibe estas ganancias, valora todo aquello que le da la situación vivida. También es cierto que empezar a trabajar implica tener un horario de entrada y salida, un esfuerzo físico y cognitivo para entender el nuevo trabajo y estar abierto a conocer nuevas personas. ¿Qué quiero decir con esta diferencia? Sentir alegría se puede convertir en una decisión personal, lejos del azar ni la suerte. La alegría puede ser reactiva ante aquello que una persona vive en su día a día (un premio, un reencuentro, encontrar un objeto valioso, reconocimiento positivo, etc); pero, también puede estar relacionada con una tendencia vital de una persona. Por lo tanto, una persona puede ser alegre o tener alegrías. ¿Qué escoges? ¿Ser alegre o tener alegrías? También es cierto que cada persona vive sus propias alegrías. El novelista ruso Dostoievski sufría ataques de epilepsia y decía lo siguiente: "Las personas sanas no os podéis imaginar la felicidad que sentimos los epilépticos durante los segundos que preceden los ataques. No sé si esta felicidad dura segundos, horas o meses, pero no los cambiaría por todas las alegrías que pueda proporcionar la vida".

¿Qué necesita una persona cuando experimenta alegría? Necesita explicarlo, compartirlo, comunicarlo, sacarlo fuera... para poder decir al resto del mundo aquello que le ha pasado. Por eso, cuando una persona le explica una alegría a otra, espera recibir comprensión, entusiasmo y empatía. Cuando un padre juzga si es importante aquello que le hace sentir alegría a su hija, la necesidad de compartir queda totalmente invalidada. Cuando una persona no se siente comprendida, la alegría se deshincha automáticamente y pierde valor. Por lo tanto, es necesario distanciarse del propio mundo para entender la realidad de la otra persona y poder saltar de alegría.

Un buen ejercicio para contactar con la alegría es pararte a pensar todo aquello que has ganado a lo largo del día de hoy. No hace falta ir demasiado lejos puesto que cada día ganas algo de valioso. Hay momentos vitales en los que es más fácil detectar estas situaciones que otros; pero, esto no significa que no existan. Siéntate con un papel y un bolígrafo para contestarte a la siguiente pregunta: ¿qué he ganado hoy?

Si hubiera de escoger una canción que me hiciera conectar con la emoción de la alegría, no podría evitar pensar en la Novena Sinfonía en re menor que compuso Ludwig Van Beethoven después de años de haber descubierto el texto "Oda a la alegría" del poeta alemán Friedrich von Schiller (1785). Te dejo con el texto original traducido al español y el fragmento cinematográfico del estreno de la sinfomia núm. 9 en el Teatro de la Corte Imperial de Viena el año 1824 que aparece a la película Copying Beethoven (2006).

Alegría, Luz Divina,
del Elíseo dulce lar,
inflamados alleguemos
Diosa, a tu celeste altar.
Une otra vez tu hechizo
a quienes separó el rigor.
Fraterniza el orbe entero
de tus alas al calor.

A quien el azar ha dado
verdadera amistad,
quien consorte dulce halla,
ha sin par felicidad.
En la redondez terrena
suya un alma invocar!
A quien no le fuera dado
sumiríase en pesar!

En el seno de Natura
alegría liba el ser,
su florida vía sigue
males, bienes, por doquier.
Besos, vides, fiel amigo
hasta el morir nos dio;
el deleite, a los gusanos;
y al querube, un gran Dios.

Cual los soles en su vía
magna, juntos! oh! marchad!
y como héroes disfrutad
dicha, triunfos y felicidad!

Abrazaos, oh! millones!
Beso de la Humanidad!
Brinda celestial bondad
Padre a tu séquito sin par
Os postráis, oh! juntos
Ante el Creador Eterno
Busca en el azur, y reina
Sobre el plano etéreo.

¿Què pasa cuando sientes esta melodía? ¿Te hace sonreír su intensidad? ¿Te hace vibrar su fuerza? ¿Hacia dónde te lleva?
Sentir y expresar alegría es todo un arte.
¡Que tengas un día lleno de alegrías para ser alegre!

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

EL PERMIS PER SENTIR TRISTESA

2009-05-29T09:27:00.001-07:00

Perdre una persona estimada és una situació que ens connecta amb l'emoció de la tristesa. No només està trista una persona quan perd algun ésser estimat, sinó pot aparèixer quan es produeix una ruptura de parella, un canvi de residència, un acomiadament de la feina, un amic marxa a treballar fora un any, tancar un negoci propi que no funcionava, començar una nova vida en un país nou o la emancipació d'un/a fill/a. Totes aquestes situacions comparteixen la característica d'haver perdut quelcom de valuós.

La tristesa està associada a una situació de pèrdua. Quan una persona perd quelcom de valor, se sent trista i necessita ser escoltada. S'ha d'elaborar aquesta pèrdua respectant que la persona necessiti plorar. És necessari plorar i sentir les pèrdues. El que necessita la persona és el consol. En algunes ocasions, és difícil sostenir la tristesa d'una persona estimada ja que ningú li agrada veure patir a qui s'estima. Intentar animar, valorar el que li passa o distreure poden ser solucions carregades de bones intencions i que estan allunyades de la necessitat real de la persona que està trista. Per tant, el més necessari és notar que l'altra persona està al teu costat i que t'escolta. Sentir que algú et compren és un dels millors remei per la tristesa.

Hi ha diferències de gènere alhora de sentir i expressar aquesta emoció. La tristesa ha estat reprimida en molts homes atribuint-li erròniament només a les dones. Sentir tristesa no és propi de persones vulnerables ni dèbils, doncs s'ha de ser una persona valenta per expressar el que una persona sent. Per tant, tota persona té dret a sentir i expressar la tristesa. Quan una persona ha rebut el missatge "Sigues fort" durant la seva infància, ha après a reprimir aquesta emoció i no donar-li espai.

No és el mateix estar trist que patir una depressió. No tenir un suficient coneixement de les emocions pot arribar a confondre la tristesa de la depressió. La principal diferència és la intensitat i la durada. Quan un estat de tristesa té una intensitat alta, una llarga durada i interfereix significativament en la vida d'una persona, probablement estem parlant d'un síndrome depressiu. Si una persona que està patint una depressió no se sent capaç de tirar endavant sola, és molt important que demani ajuda psicològica. Per tant, no s'ha de prendre antidepressius una persona que està trista, en tot cas la persona que està deprimida. En la pràctica clínica, observo que, quan una persona està deprimida, té una altra emoció reprimida: la ràbia. Quan una persona no té el permís d'expressar la ràbia, la impotència es va apoderant de la seva persona aconseguint deprimir-se. El psicòleg Robert Neimeyer parla de la depressió a través la metàfora d'una persona que s'ha de protegir de les amenaces externes darrera d'una roca sense armes per poder lluitar experimentant vulnerabilitat i indefensió davant la vida.

Hi ha cançons, pel·lícules o novel·les que ens connecten ràpidament amb la tristesa. Fins i tot, quan aflora aquesta emoció, inconscientment escollim melodies que ens permeten estar en sintonia amb aquest estat d'ànim. Quina música escoltes quan sents tristesa? Quin tipus de pel·lícules et ve de gust veure en un moment de la teva vida que estàs vivint un dol? Escriure i parlar també poden ser una bona estratègia terapèutica per expressar el que una persona està sentint. Tingues present que, sempre que vius una pèrdua a la teva vida, tens el dret de sentir tristesa.

Desitjo acabar amb el comentari que m'ha deixat María a través del facebook arrel de la publicació d'aquest article en el qual relata l'elaboració del seu dol: "he experimentat com la tristesa actua de brúixola. Estar en contacte amb aquesta emoció et guia en el procés de curació. Com una ferida que segueix el seu propi procés, que sagna i dol per a posteriorment formar el coàgul, reconstruir teixits i finalment cicatritzar...la tristesa et permet connectar amb l'endins per a poder plorar el que has de plorar i seguir recorrent els trams del camí".

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL PERMISO PARA SENTIR TRISTEZA

2009-05-29T09:22:00.000-07:00

Perder una persona querida es una situación que nos conecta con la emoción de la tristeza. No sólo está triste una persona cuando pierde algún ser querido, sino puede aparecer cuando se produce una ruptura de pareja, un cambio de residencia, un despido del trabajo, un buen amigo marxa a trabajar fuera durante un año, cerrar un negocio propio que no funcionaba, empezar una nueva vida en un país nuevo o la emancipación de un/a hijo/a. Todas estas situaciones comparten la característica de haber perdido algo de valioso.

La tristeza está asociada a una situación de pérdida. Cuando una persona pierdo algo de valor, se siento triste y necesita ser escuchada. Hay que elaborar esta pérdida respetando que la persona necesite llorar. Es necesario sentir las pérdidas. Lo que necesita la persona es el consuelo. En algunas ocasiones, es difícil sostener la tristeza de una persona querida puesto que nadie le gusta ver sufrir a quien quiere. Intentar animar, valorar lo que le pasa o distraer pueden ser soluciones cargadas de buenas intenciones y que están alejadas de la necesidad real de la persona que está triste. Por lo tanto, lo más necesario es notar que la otra persona está a tu lado y que te escucha. Sentir que alguien te comprende es uno de los mejores remedio para la tristeza.

Hay diferencias de género a la vez de sentir y expresar esta emoción. La tristeza ha sido reprimida en muchos hombres atribuyéndole erróneamente sólo a las mujeres. Sentir tristeza no es propio de personas vulnerables ni débiles, pues se debe ser una persona valiente para expresar lo que una persona necesita. Por tanto, toda persona tiene derecho a sentir y expresar la tristeza. Cuando una persona ha recibido el mensaje "Sé fuerte" durante su infancia, ha aprendido a reprimir esta emoción y no darle espacio.

Por otra parte, no es el mismo estar triste que sufrir una depresión. No tener un suficiente conocimiento de las emociones puede llegar a confundir la tristeza de la depresión. La principal diferencia es la intensidad y la duración. Cuando un estado de tristeza tiene una intensidad alta, una larga duración e interfiere significativamente en la vida de una persona, probablemente estamos hablando de un síndrome depresivo. Si una persona que está sufriendo una depresión no se siento capaz de echar adelante sola, es muy importante que pida ayuda. Por lo tanto, no se debe tomar antidepressivos una persona que está triste, sino la persona que está deprimida. En la práctica clínica, observo que, cuando una persona está deprimida, tiene otra emoción reprimida: la rabia. Cuando una persona no tiene el permiso de expresar la rabia, la impotencia se va apoderando de su persona consiguiendo deprimirse. El psicólogo Robert Neimeyer habla de la depresión a través de la metáfora de una persona que se debe proteger de las amenazas externas detrás de una piedra sin armas para poder luchar experimentando vulenrabilidad e indefensión ante la vida.

Hay canciones, películas o novelas que nos conectan rápidamente con la tristeza. Incluso, cuando aflora esta emoción, inconscientemente escogemos melodías que nos permiten estar en sintonía con este estado de ánimo. ¿Qué música te apetece escuchar cuando sientes tristeza? ¿Qué tipo de películas ves cuando estás viviendo un duelo? Escribir y hablar también pueden ser una buena estrategia terapéutica para poder expresar el que una persona está sintiendo. Tengas presente que, siempre que vivas una pérdida en tu vida, tienes el derecho de sentir tristeza.

Deseo terminar con el comentario que me ha dejado María a través del facebook a raíz de la publicación de este artículo en el que relata la elaboración de su duelo: "he experimentado cómo la tristeza actúa de brújula. Estar en contacto con esta emoción te guía en el proceso de curación. Como una herida que sigue su propio proceso, que sangra y duele para posteriormente formar el coágulo, reconstruir tejidos y finalmente cicatrizar...la tristeza te permite conectar con el adentro para poder llorar lo que debes llorar y seguir recorriendo los tramos del camino".

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI

2009-05-26T14:53:00.000-07:00

Què puc fer perquè el meu fill adolescent no em contesti malament quan li faig una pregunta? Com puc motivar-lo perquè tingui més motivació en els estudis? Com puc parlar de sexualitat amb la meva filla? Com em puc apropar al meu fill sense que se senti controlat? Com ho puc fer perquè m'expliqui el que li passa? Aquestes i d'altres qüestions es tractaran en la propera edició del QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI que es realitzarà el dijous 28 de maig a Ràdio Vilafranca. Obrim el correu electrònic del programa perquè ens feu arribar les vostres consultes, dubtes i preguntes sobre la relació amb els vostres fills/es adolescents i sobre com millorar les vostres pautes d'actuació com a mares i pares.

Hi haurà la presència dels psicòlegs Imma Marrugat i Daniel Borrell per poder respondre a totes les vostres qüestions plantejades. Ens podeu fer arribar les vostres consultes al quitentengui@gmail.com.

No deixis passar aquesta oportunitat per tenir respostes a les teves preguntes! El proper dijous 28 de maig a les 10:30h a Ràdio Vilafranca - 90.2 FM.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI

2009-05-26T14:50:00.000-07:00

¿Qué puedo hacer porque mi hijo adolescente no me conteste mal cuando le hago una pregunta? ¿Cómo puedo motivarlo para que tenga más motivación en los estudios? ¿Cómo puedo hablar de sexualidad con mi hija? ¿Cómo me puedo acercar a mi hijo sin que se sienta controlado? ¿Cómo lo puedo hacer para que me explique lo que le pasa? Estas y otras cuestiones se tratarán en la próxima edición de QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI que se realizará el próximo jueves 28 de mayo en Radio Vilafranca.

Abrimos nuestro correo electrónico para que nos hagáis llegar vuestras consultas, dudas y preguntas sobre la relación con vuestros hijos/se adolescentes y sobre cómo mejorar vuestras pautas como madres y padres. Contaremos con la presencia de los psicólogos Imma Marrugat y Daniel Borrell para poder responder a todas vuestras cuestiones planteadas. Nos podéis hacer llegar vuestras consultas al quitentengui@gmail.com.

No dejes pasar esta oportunidad de tener respuestas a tus preguntas! El próximo jueves 28 de mayo a las 10:30h en Radio Vilafranca en el 90.2 FM.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

2 LLENGÜES

2009-05-20T01:49:00.000-07:00

A partir d'aquest mes de maig, us vull informar que totes les entrades en el meu bloc de Psicoteràpia estaran en dues llengües: català i castellà. Per facilitar una major comprensió de totes aquelles persones que entreu habitualment en aquest espai, espero que us sigui una bona eina d'ajuda.

Aprofito per donar-vos les gràcies i expressar la meva satisfacció a les més de 7.000 visites que ha registrat aquest espai virtual des del moment de la seva creació. Si algú de vosaltres té alguna suggerència o un tema d'especial interès, em podeu escriure al meu correu electrònic daniborrrell@hotmail.com aportant les vostres propostes.

Fins aviat!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

2 LENGUAS

2009-05-20T01:43:00.000-07:00

A partir de este mes de mayo, os quiero informar que todas las entradas en mi blog de Psicoteràpia estarán en dos lenguas: catalán y español. Para facilitar una mayor comprensión de todas aquellas personas que entráis habitualmente en este espacio, espero que os sea una buena herramienta de ayuda.

Aprovecho por daros las gracias y expresar mi satisfacción a las más de 7.000 visitas que ha registrado este espacio virtual desde el momento de su creación. Si alguien de vosotros tiene alguna suggerència o un tema de especial interés, me podéis escribir al correo electrónico daniborrrell@hotmail.com aportando vuestras propuestas.

¡Hasta pronto!

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

LA GESTIÓ DEL TEMPS

2009-05-18T10:21:00.000-07:00

Un viatge d'anada passa més lent que un viatge de tornada. Quan una persona es diverteix, el temps passa volant. El temps es fa etern quan una situació produeix ansietat. Dues persones fa temps que no es veuen, es retroben i senten que no ha passat el temps. Existeix la creença popular que el pas del temps cura les ferides del passat. La previsió del temps del proper cap de setmana indica que farà bon temps a la província de Lleida. En la festa d'aniversari d'una persona que compleix 89 anys, està convençuda que té 82 anys: el temps s'ha aturat. Passat, present i futur formen part de la línia del temps. Però, què és exactament el temps? Existeix el temps? La paraula temps prové del llatí tempus i, segons el diccionari, el temps significa la magnitud física que medeix la duració o separació d'esdeveniments subjectes a canvi, dels sistemes subjectes a observació.

L'estrés és un gran problema de salut per la nostra societat actual. L'estrés i la depressió afecten a un 54% de la població espanyola i les baixes laborals per aquests dos motius van provocar una gran pèrdua de diners durant el 2008. "No tinc temps" és una expressió massa utilitzada. La dificultat en organitzar-se el temps, assumir més responsabilitats de les possiblitats que té una persona, no dedicar-se un espai necessari al descans personal o no posar un límit entre l'espai personal del professional genera molt estrès. El temps és imprescindible, inexorable, inelàstic i insubstituïble. Per tant, com que el temps no és un xiclet que es pot estirar sota el nostre criteri e interès, s'ha de partir de la realitat del temps, no de la fantasia ni del desig. Un bon exercici és observar com ens organitzem el temps: en funció de les obligacions o en funció del temps? La gestió del temps més efectiva no té a veure amb complaure als altres ni deixar les coses per després ni tampoc en caure en el parany de l’activitat. Per això, el més adequat és organitzar-nos en funció del temps, no en funció de les obligacions. Una persona es pot queixar de com utilitza el temps, però no de no tenir-lo. Per tant, quan algú pensi en la frase "No tinc temps", és necessari tranformar-la en una pregunta En què vull invertir el meu temps?. Finalment, et recomano llegir un breu conte sobre les prioritats a la vida anomenat Maionesa i cafè que vaig publicar el passat mes de febrer en el bloc.

"Nada me han enseñado los años, siempre caigo en los mismos errores, otra vez a brindar con extraños y a llorar por los mismos dolores". Tal i com expressa aquest fragment de la cançó En el último trago de Chavela Vargas, el temps és una font d'aprenentatge si sabem com utilizar-ho. El temps no és la fi, és simplement un mitjà.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA GESTIÓN DEL TIEMPO

2009-05-18T02:03:00.000-07:00

Un viaje de ida pasa más lentamente que un viaje de vuelta. Cuando una persona se divierte, el tiempo pasa volando. El tiempo se hace eterno cuando una situación produce ansiedad. Dos personas hace tiempo que no se ven, se reencuentran y sienten que no ha pasado el tiempo. Existe la creencia popular que el paso del tiempo cura las heridas del pasado. La previsión del tiempo del próximo fin de semana indica que hará buen tiempo en la provincia de Lleida. En la fiesta de aniversario de una persona que cumple 89 años, está convencida de que tiene 82 años: el tiempo se ha parado. Pasado, presente y futuro forman parte de la línea del tiempo. Pero, ¿qué es exactamente el tiempo? ¿Existe el tiempo? La palabra tiempo proviene del latino tempus y, según el diccionario, el tiempo significa la magnitud física que mide la duración o separación de acontecimientos sujetos a cambio, de los sistemas sujetos a observación.

El estrés es un gran problema de salud en nuestra sociedad actual. El estrés y la depresión afectan a un 54% de la población española y las bajas laborales por estos dos motivos provocaron una gran pérdida de dinero durante el 2008. "No tengo tiempo" es una expresión demasiado utilizada. La dificultad en organizarse el tiempo, asumir más responsabilidades de las possiblidades que tiene una persona, no dedicarse un espacio necesario al descanso personal o no poner un límite entre el espacio personal del profesional genera mucho estrés. El tiempo es imprescindible, inexorable, inelástico e insustituible. Por lo tanto, como que el tiempo no es un chicle que se puede estirar bajo nuestro criterio e interés, se debe partir de la realidad del tiempo, no de la fantasía ni del deseo. Un buen ejercicio es observar cómo nos organizamos el tiempo: en función de las obligaciones o en función del tiempo disponible? La gestión del tiempo más efectiva no tiene que ver con complacer a los otras ni dejar las cosas para después ni tampoco en caer en la trampa de la actividad. Por este motivo, lo más adecuado es organizarnos en función del tiempo, no de las obligaciones. Una persona se puede quejar de como utiliza el tiempo, pero no de no tenerlo. Por lo tanto, cuando alguien piense en la frase "No tengo tiempo", es necesario tranformar-la en una pregunta ¿En qué quiero invertir mi tiempo?. Finalmente, te recomiendo leer un breve cuento sobre las prioridades a la vida denominado Mayonesa y café que publiqué el pasado mes de febrero en el blog.

"Nada me han enseñado los años, siempre caigo en los mismos errores, otra vez a brindar cono extraños y a llorar miedo los mismos dolores". Tal y como expresa este fragmento de la canción En el último trago de Chavela Vargas, el tiempo es una fuente de aprendizaje si sabemos como utilizar-lo. El tiempo no es el fin, es simplemente un medio.

ESPACIO d PSICOTERAPIA DBG

ESPACIO d BARCELONA
C/ Aribau, nº 152, 2º 2ª

ESPACIO d VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

L'ENERGIA DE LA RÀBIA

2009-05-04T09:50:00.000-07:00

Mirar el rellotge i veure que passen deu minuts de l'hora amb la que has quedat amb una amiga, estar en una cua llarga d'un supermercat i adonar-te que una persona s'ha col·locat davant teu sense demanar-te permís, descobrir que la teva parella t'està sent infidel amb una persona de la seva feina, discutir amb el teu pare perquè considera que t'estàs equivocant amb la decisió de tornar a estudiar... totes aquestes situacions que has pogut viure en algun moment de la teva vida tenen en comú que són situacions d'injustícia. Què passa quan apareix una injustícia? Què sentim les persones? Què necessitem fer quan vivim una injustícia?

L'emoció que sentim les persones és la ràbia. Sents ràbia quan t'estan criticant per un error que no has comès, sents ràbia quan reps una nota de la professora del teu fill que l'han expulsat de classe, sents ràbia quan algú s'està aprofitant de tu i sents ràbia quan vols anar a un concert i no tens prou diners per anar-hi, entre d'altres. Tal i com afirma Meritxell Obiols (2006), “la ira es genera quan tenim la sensació d’haver sigut perjudicats... en general, es tracta d’amenaces simbòliques a l’autoestima o a la dignitat personal. Ser tractat/da injustament o de forma ruda, ser insultat/da, maltractat/da, depreciat/da, frustrat/da, etc és el que pot generar la ira”.

El que necessites fer quan sents ràbia és expressar-la. Dir-li a la persona que t'ha mentit com t'ha fet sentir que has perdut la seva confiança, dir que no quan la teva mare et demana fer una tasca domèstica que no et pertoca, posar un límit quan una persona sempre et demana diners o prémer el clàxon del cotxe quan un conductor no t'ha informat amb l'intermitent que volia girar a la dreta. És important saber discriminar en quina situació és convenient actuar d'una manera assertiva, és a dir, respectant a l'altra persona i respectant-te a tu mateix com persona. La ràbia és la energia necessària que et permet demanar el canvi que estàs necessitant. Una imatge que representa la ràbia és un quadre del pintor nord-americà Jackson Pollock perquè plasma l'acció enèrgica de l'autor per fer realitat la seva obra (veure obra Ritme tardorenc del 1950 en el paràgraf anterior). Per tant, és necessària la ràbia per sentir-te una persona digne i respectable. Una altra bona manera d'expressar la ràbia és poder donar cops en un coixí o practicar algun esport per a descarregar l'emoció. Què passa quan una persona no fa el que li demana l'emoció de la ràbia? L'acumulació de la ràbia fruit de la passivitat provoca ressentiment.

Les creences irracionals d’Albert Ellis (1955) poden estar presents en el comportament passiu i agressiu de la ràbia. Pots detectar quines són aquelles creences amb la llista que t'exposo a continuació amb l'objectiu de revisar el que hi guanyes i el que hi perds.
- Necessito ser estimat i acceptat per tothom
- Si vull ser útil i necessari, ho de saber resoldre tot i ser molt competent
- Hi ha gent dolenta i menyspreables que ha de rebre el que es mereix
- És horrorós que les coses no surtin de la manera que jo voldria
- Les desgràcies venen de fora, no puc control el que em trastorna
- Si alguna cosa pot ser perillosa, cal preocupar-se molt al respecte i recrear-se en la possibilitat que passi
- És més fàcil evitar que fer front a les dificultats
T'identifiques amb algunes de les creences d'aquesta llista?

Segons l’Anàlisi Transaccional, la ràbia pot esdevenir una emoció paràsita. Si una persona està expressant aquesta emoció constantment, pot estar indicant que hi ha una altra emoció emmascarada que no escoltant ni atenent. Això pot succeir quan una persona no sap expressar la tristesa i l’emmascara de ràbia perquè és la única emoció que es pot permetre sentir. També pot passar a l'inrevés concebent la tristesa com una dificultat en expressar la ràbia continguda.

Aprofitant que avui estic parlant de la ràbia, et recomano la pel·lícula El intercambio (2008) de Clint Eastwood protagonitzada per l'Angelina Jolie. Explica la història d'una mare soltera als anys 20 a Los Ángeles que, quan torna a casa després de treballar, el seu fill de nou anys ha desaparegut. Comença la recerca del seu fill i la policia li retorna el seu fill; però, resulta que no és el seu fill. La policia l'està enganyant i ella no ho pensa permetre. És una història plena de dignitat i lluita per part d'una mare que lluita per aconseguir el que ha perdut. Una bona història cinematogràfica per sentir la ràbia i que ens ajuda a connectar amb el present.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE PSICOTERÀPIA

2009-04-27T23:42:00.000-07:00

L'objectiu d'aquest article és donar respostes a totes aquelles preguntes que moltes persones es formulen abans d'anar al psicòleg i no disposen d'informació suficient. Són un total d'onze qüestions que poden ajudar a entendre què és una psicoteràpia, com és la relació psicoterapèutica i els motius de consulta més freqüents, entre d'altres. Si hi ha alguna altra pregunta que necessites fer, no dubtis en posar-te en contacte amb mi a través del correu electrònic.

1. Per què serveix un psicòleg?
Un psicòleg és una persona que ha realitzat uns estudis universitaris de Psicologia de quatre anys de durada i que s’ha especialitzat en psicoteràpia a través d’una formació posterior a la llicenciatura. Aquesta formació permet desenvolupar una sèrie d’habilitats i coneixements necessaris per exercir aquest rol professional. Un psicòleg ajuda, orienta, acompanya, ajuda a fer pensar i sentir i dóna recursos, entre d’altres. Fer una psicoteràpia és un tractament exercit per un professional autoritzat que utilitza mitjans psicològics per a ajudar a resoldre problemes humans en el context d'una relació professional. Algunes definicions ressalten el valor del procés interpersonal entre client i terapeuta com característic de la psicoteràpia. Unes altres destaquen fins específiques en termes de la personalitat del client,o de les seves pautes de comportament (Feixas i Miró,1993).

2. Anar al psicòleg és símptoma de debilitat o bogeria?
Moltes persones creuen que anar al psicòleg és un símptoma de debilitat ja que demanar ajuda significa que una persona no és capaç de resoldre allò que li passa. De totes maneres, quan una persona va al psicòleg, ha intentat buscar solucions a allò que li passa i, en el moment que ha acceptat que no vol conviure amb el malestar, demana ajuda. Això significa que ha estat capaç de responsabilitzar-se del seu malestar i ha pres la decisió de buscar solucions. Malgrat que hi ha un cost emocional, el més còmode pot ser deixar passar el temps o culpar als altres o circumstàncies. Per tant, anar al psicòleg pot ser un símptoma de maduresa i responsabilitat personal.

3. No serveix de res perquè les persones no canviem?
Les persones som genètica i aprenentatge. Com que hem après a través de les experiències, família, cultura, entorn i amistats, es pot desaprendre per aprendre.
Les persones podem canviar si ho volem i hi col·loquen energia per promoure el canvi. Una persona amb problemes d’autoestima pot descobrir les seves virtuts, aprendre a valorar-les i donar-lis el valor necessari per no deixar-se trepitjar davant les crítiques de companys de classe. Una persona que es descontrola quan sent ràbia pot aprendre a pensar abans d’actuar i no deixar-se arrastrar per aquest emoció. Una persona que té molta vergonya quan ha de conèixer gent nova pot aprendre tècniques de relaxació i noves habilitats per poder confiar més en si mateixa.

4. Tinc edat per anar al psicòleg?
En qualsevol moment de la vida, una persona pot necessitar anar al psicòleg. De totes maneres, és aconsellable quan una persona està en un moment de canvi, situacions d’estrès o crisi, entre d’altres. Hi ha persones que hi van en diferents moments de la seva vida: adolescència i, al cap d’uns anys, quan són persones adultes. Aconsellable no vol dir obligatori ja que és necessari que hi hagi una motivació, col·laboració i compromís per poder establir una bona relació amb el psicòleg. Sense aquests requisits per part de qui demana ajuda, no s’aconsegueixen els resultats esperats.

5. Per quins motius les persones van al psicòleg?
Els motius de consulta poden ser: problemes amb el rendiment escolar, manca d’una autoestima necessària per enfrontar-se als nous reptes, dificultat per gestionar les emocions de manera adequada, una relació conflictiva, símptomes de depressió i/o ansietat, dubtes sobre la orientació sexual, addicció a algun tipus de substàncies, por a parlar en públic, elaboració de la pèrdua d’una persona estimada, problemes amb la conducta alimentària, confusió sobre el futur acadèmic i laboral, etc. En definitiva, sigui pel motiu que sigui, una persona està patint i, quan arriba a la conclusió que sola no pot, busca solucions amb una altra persona. És important que la demanda sigui pròpia de la persona que demana ajuda. En cas que siguin uns pares els que volen que el seu fill o la seva filla vagi al psicòleg, és important aconseguir arribar a algun tipus de necessitat. Si no s’aconsegueix arribar a aquest punt, la teràpia s’ha d’abandonar perquè no es considera necessària. En aquests tipus de situacions, hi ha pares que decideixen sol·licitar orientació per millorar la relació amb el seu fill i/o la seva filla.

6. Quin tipus de persones van al psicòleg?
Tothom pot necessitar anar a un psicòleg en algun moment de la seva vida. No hi ha un perfil de persones que consulten al psicòleg.

7. Què hauré de fer quan estigui amb el psicòleg? És necessari que la persona que demana ajuda prengui un compromís amb el que li passa per poder decidir quin problema vol tractar i quin no, per parlar de si mateixa, estar present i confiar en el psicòleg. Per tant, l’actitud en la teràpia en cap moment és passiva, sinó activa. En algunes ocasions, el psicòleg pot donar algun tipus d’exercicis per realitzar al llarg de la setmana que poden anar des d’escriure una carta, fer un registre d’una emoció o proposar parlar amb una amistat d’un conflicte que no han resolt.

8. Com li puc explicar a algú les meves intimitats?
S’ha de tenir present que els professionals de la psicologia tenen un codi deontològic en el que s’afirma que la informació que el psicòleg recull en l’exercici de la seva professió està sotmesa a dret i deure de secret professional del qual tan sols està eximit per consentiment exprés del client o per supòsits legals (article 39). Estem parlant de la confidencialitat. Anar al psicòleg no vol dir parlar de totes les intimitats durant la primera sessió ni haver de contestar a totes les preguntes que formula el psicòleg. El ritme de la teràpia la marca la persona que demana ajuda en funció de les seves necessitats i la seva predisposició. Com que la relació terapèutica s’estableix durant les primeres sessions, s’ha d’anar creant un clima de confiança i seguretat necessaris per poder obrir-se a una persona desconeguda. Hi ha informació que no apareix fins al cap d’un temps d’haver començat un procés terapèutic perquè la persona ha preferit no dir-ho o no ho considerava significatiu. Per tant, una persona s’ha de donar el temps necessari per anar-se obrint.

9. Quant de temps dura una teràpia?
Una sessió de teràpia dura entre 50 i 60 minuts aproximadament. Anar al psicòleg requereix establir una freqüència de visites. En una primera etapa, en termes generals, la freqüència és setmanal i, a mesura que es van produint els canvis necessaris, es van espaiant les sessions a quinzenals i, finalment, es fan sessions de seguiment mensuals. La durada total del tractament pot variar de cinc a sessions, cinc mesos o un any. Això depèn de la complexitat i gravetat del problema a tractar, no necessàriament ha de ser llarga.

10. Hi ha diferents tipus de psicòlegs?
Hi ha psicòlegs de diferents edats: joves, adults i grans. Hi ha psicòlegs del sexe masculí i femení. Hi ha psicòlegs de diferents orientacions teòriques: psicoanalista, humanista, cognitiva i conductista. Hi ha psicòlegs que parlen més que d’altres, ofereixen el seu punt de vista del conflicte o fan sobretot preguntes al llarg de la sessió. De totes maneres, el més important és arribar a sentir que el psicòleg et pot ajudar en allò que necessites.

11. Quina diferència hi ha entre un psicòleg i un psiquiatra?
El psiquiatre és un metge amb l’especialitat de psiquiatria que pot realitzar psicoteràpia i receptar fàrmacs. El psicòleg és llicenciat en psicologia que s’ha especialitzat en psicoteràpia i no pot prescriure medicació.

Aquestes preguntes i respostes formen part d'una xerrada titulada "Per què anar al psicòleg?" que estic realitzant durant el mes d'abril i maig a l'alumnat de 1r de Batxillerat de l'Escola del Treball de Barcelona.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

FELIÇ SANT JORDI!

2009-04-23T00:16:00.001-07:00

- ¿Com és que hi ha tantes roses vermelles pel carrer avui? - li pregunta un nét a la seva àvia abans d'anar a l'escola.
- ¿Quina novel·la en català em recomanes? - li pregunta una noia a un llibreter de la Rambla davant la muntanya de llibres que té al davant seu.
- Tinc ganes d vore't! Kdm per dinar al restaurant on vam sopar per 1a vegada? - li diu la Maria a l'Anna a través d'un sms.
- Je t'aime! - li diu a cau d'orella en Thomas a la seva parella Jean Paul que estan de vacances a Girona.
- Ostres... qui em regalarà una rosa aquest any? - li pregunta trista la Júlia a la seva amiga mentre esperen que arribi el metro per anar a l'institut.
- Aquest és el primer Sant Jordi que vivim junts! En aquest llibre en blanc, s'escriurà una de les històries d'amor més meravelloses de tots els temps - li expressa amb llàgrimes als ulls el Joan a la Marta després de mesos esperant aquest moment.
- Feliç Sant Jordi a tothom! - diu l'Albert abans de començar la reunió del projecte de la nova depuradora municipal.
- Uff... quanta cua de gent que té l'Antonio Gala! - li comenta una escriptora a la responsable de la editorial que l'acompanyarà en la firma de llibres durant tot el dia.

Paraules, emocions, silencis, trobades, somnis, il·lusions, projectes... Avui es reuneixen tots aquests ingredients en una jornada plena d'AMOR. Que disfrutis de la gran diada de Sant Jordi!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL DESIG

2009-04-22T01:59:00.000-07:00

T'has parat a pensar que, si estàs en aquest món, és per què en algun moment passat una persona, com a mínim, volia que tu hi fossis? Imagina't la importància que té el desig en les nostres vides. Què entenem per desig sexual? En què es diferencia d'altres desitjos? Per què desitgem les persones? El desig es diu de l'anhel de satisfer un gust, la sensació agradable que commou els nostres sentits, sigui per canalització o motivat per vivències passades o per un reflex corporal que pot venir per objectes materials, per saber, per persones o per afectes. A cada desig li precedeix un sentiment d'atracció. No obstant això, el desig i la seva satisfacció formen part de la naturalesa humana. La capacitat de desitjar és necessària, encara que el que desitgem no sempre ho sigui.

Segons l'Anàlisi Transaccional, el desig pertany a l'Estat del Jo NEN que és la part infantil de cadascú de nosaltres, més enllà de l'edat. És l'únic estat del jo que es té al néixer i s'acaba de formar al voltant dels 8 anys. Es regeix pel plaer i la seva funció és sentir les emocions autèntiques. Les funcions del Nen són: obtenir plaer, sentir les emocions, divertir-se, mantenir relacions sexuals, etc. Quan vam parlar de sexualitat, ens estem referint a l'Estat del jo Nen Natural: instints, emocions, emocions sense control, innocència, sexualitat, creativitat, etc. Si una persona està connectada amb els seus desitjos personals, és probable que sigui capaç de gaudir també del seu plaer sexual.

El desig sexual és un mecanisme biològic primari que impulsa a les persones a tenir relacions sexuals. Malgrat no ser indispensable per la supervivència d'un individu, ho és per a la societat perquè permet establir vincles afectius i comunicació entre les persones, així com canalitzar necessitats emocionals, creatives, físiques i mentals dels individus. El desig sexual és la porta d'entrada a la sexualitat, doncs permet experimentar les següents fases de la resposta sexual humana: excitació, altiplà, orgasme i resolució. És tan complex que, encara que es busqui, no es pot sentir. L'impuls de desitjar no només depèn de la voluntat d'una persona.

Val la pena fer algunes consideracions sobre el desig sexual per entendre el seu significat com, per exemple, la diferència del desig entre homes i dones. En primer lloc, en què es diferencia un desig de l'amor? Algunes vegades és difícil diferenciar entre el desig sexual i l'amor ja que ambdós poden ser apassionats, consumeixen a un o una i canvien en la seva intensitat. El que determina la diferència és el sentiment que mobilitza l'experiència. El desig sexual s'enfoca ràpidament i s'allibera d'igual forma mentre que l'amor és una emoció complexa i constant que inclou el desig d'unió sexual. En segon lloc, el desig és el mateix que l'excitació? L'excitació és una resposta fisiològica que implica manifestacions físiques com l'erecció o la lubricació; en canvi, el desig és l'impuls que duu a una persona a buscar plaer. Malgrat que el desig i l'excitació actuen d'una manera conjunta, són dues fases diferents de la resposta sexual humana que va ser estudiada pel famós ginecòleg William Màsters i la treballadora social Virginia Johnson (coneguts popularment pels seus dos cognoms junts: Màsters i Johnson). En tercer lloc, com és el desig sexual femení? En què es diferencia del masculí? En termes generals, l'home necessita el sexe per a arribar a l'amor i la dona necessita l'amor per a arribar el sexe. El plaer arriba a través de la vista en el cas dels homes; en canvi, el tacte i l'oïda són els canals que per a connectar amb el plaer femení. L'home satisfà la seva necessitat de forma momentània; en canvi, el sexe de la dona és més estable i està vinculat amb la satisfacció de les seves necessitats emocionals en la parella com, per exemple, sentir-se estimada, admirada, valorada, etc. Les dones desitgen més el joc, la complicitat, les mirades d'afecte, les carícies i la estimulació del clítoris; en canvi, els homes prefereixen la passió física, els moviments espàsmics, les carícies en els genitals, el sexe oral i practicar la penetració. És important conèixer aquestes diferències perquè afavoreixen la comprensió entre homes i dones. Desconèixer aquestes diferències pot ser l'origen d'una bona part dels conflictes de parella.

Malauradament, la societat encara se sorprèn de les dones que s'atreveixen a manifestar de forma oberta el seu desig sexual o, fins i tot, diuen que practiquen la masturbació. Encara segueix vigent la doble moral en la sexualitat femenina. No obstant això, el fet que les dones no expressin obertament el seu desig no vol dir que no ho tinguin en la mateixa mesura ni amb la mateixa intensitat que els homes. Per tant, una de les conclusions que podem arribar és que el desig sexual s'aprèn, s'entrena, s'educa i, per aquest motiu, existeixen diferències aparents entre el desig sexual masculí i femení. De totes maneres, homes i dones senten el mateix desig sexual, doncs la principal diferència es troba en l'expressió d'aquest desig. El desig és el motor de la vida. No te'n oblidis!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA POR NO FA POR

2009-04-14T05:12:00.000-07:00

Després d'haver exposat les diferents emocions bàsiques, ens aturarem en cada una d'elles. Avui parlaré de la por. Què és la por? De què tens por? D'on creus que ve aquesta emoció? Com pots reaccionar sense que et provoqui un dany? L'emoció de la por apareix quan hi ha una situació de perill. Per tant, quan una persona s'exposa a un perill, sabem que pot sentir por. Un perill pot ser agafar un refredat, arribar tard a una cita amb una amiga, caminar per un carrer estret i fosc de nit, tenir un accident de tràfic mentre està plovent, anar a una entrevista de feina o estar en una novena planta sense barana, entre d'altres. Quan una persona viu alguna d'aquestes situacions, s'activa un mecanisme d'alarma que ens demana una resposta per poder reaccionar davant la situació de perill.

Quan una persona sent por, pot reaccionar de tres maneres. Si una persona està en un zoo i s'escapa un tigre, el millor que pot fer és quedar-se paralitzada. En aquest tipus de situacions, la paràlisi és la resposta més idònia ja que l'animal percep el perill en la persona que es posa a córrer. En altres situacions, no és la millor resposta com, per exemple, quedar-se en blanc davant de la part teòrica de l'examen de conduir o davant d'una crítica sobre una tasca realitzda. En segon lloc, existeix la fugida quan un lladre persegueix a una persona o quan s'ha declarat un incendi en un edifici. Sortir corrents quan algú et demana una explicació i no t'atreveixes a dir-ho en veu alta o apagar el telèfon quan no vols parlar amb algú poden ser respostes poc adequades per fer front el perill. La tercera possibilitat és la protecció. Què vol dir? Estudiar el temps necessari per un examen important, agafar un paraigues quan està plovent, tenir un mapa d'una ciutat nova per no perdre's o tenir cura de baixar una pendent pronunciada són respostes adequades per front a diferents tipus de perills. Protegir-se és una actitud sana, adulta i responsable de viure la vida.

La millor manera d'enfrontar-se a la por és enfrontar-se al perill de la millor manera possible; però, és important saber com protegir-se. Tal i com exposa el lingüista Sebastià Serrano en una entrevista realitzada a El Periódico de Catalunya, per als nostres avantpassats, la por era un recurs extraordinari de supervivència, un facilitador de la felicitat i el benestar. Però cada vegada tindrem aquest recurs més en contra. Per primera vegada patim por crònica. Es tracta d'una malaltia que fins ara desconeixíem. El més important és saber utilitzar el poder de cada una de les emocions per evitar que vagin en contra de nosaltres.

Et deixo amb alguns fragments de la cançó de Pedro Guerra (2001) titulada Miedo on reflexa les pors de la nostra societat actual. Hi ha una frase interessant que parla de la necessitat d'un límit davant la por per evitar sentir miedo que da miedo del miedo que da. Et deixo amb un la canço interpretada pel Pedro Guerra i pel cantant brasileny Lenine.

Tienen miedo del amor y no saber amar
tienen miedo de la sombra y miedo de la luz
tienen miedo de pedir y miedo de callar
miedo que da miedo del miedo que da

Tienen miedo de subir y miedo de bajar
tienen miedo de la noche y miedo del azul
tienen miedo de escupir y miedo de aguantar
miedo que da miedo del miedo que da

El miedo es una sombra que el temor no esquiva
el miedo es una trampa que atrapó al amor
el miedo es la palanca que apagó la vida
el miedo es una grieta que agrandó el dolor

Tienen miedo de reir y miedo de llorar
tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser
tienen miedo de decir y miedo de escuchar
miedo que da miedo del miedo que da

El miedo es una raya que separa el mundo
el miedo es una casa donde nadie va
el miedo es como un lazo que se aprieta en nudo
el miedo es una fuerza que me impide andar

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

ERRORS: catàstrofe o font d'aprenentatge?

2009-04-03T11:01:00.000-07:00

Avui m'he equivocat! Mentre estava agafant el meu cotxe que estava aparcat a la zona verda, m'ha trucat una amiga. Em comentava que no era necessari que agafés el meu cotxe ja que podia agafar el cotxe del seu germà. En aquell moment, he sentit ràbia perquè només feia dos minuts que havia tret el cotxe de l'aparcament sense necessitat. Grrrr... he sentit! M'ha explicat que no havia aconseguit parlar amb el seu germà fins llavors i, per aquest motiu, no m'havia trucat. Quan hem acabat la trucada, l'he culpat de la meva ràbia i jo me'n he deslliurat de qualsevol responsabilitat ja que, si m'hagués trucat dos minuts abans, podria haver deixat el meu cotxe aparcat. Seguidament, he pensat en aquesta ràbia. Com és que m'havia enfadat? Com és que l'estava culpant de la meva ràbia? La conclusió a la que he pogut arribar és que havia acceptat la idea d'agafar el meu cotxe sense estar-ne convençut. Per tant, l'error ha estat no utilitzar la paraula NO.

Per tant, què és un error? Com visc els meus errors? Què penso de mi quan m'equivoco? Com em sento? Quant temps dedico a sentir-me malament per haver comès un error? Què puc aprendre dels meus errors? Segons el diccionari de la llengua catalana, s'entén l'error com abatiment, humiliació, manca d'ordre, confusió, etc. A partir d'aquesta definició, es pot arribar a la conclusió que hi ha moltes sensacions negatives. Per tant, què té de positiu un error? Quan una persona s'equivoca, apareix un sentiment desagradable ja que no esperava aquesta decepció. De totes maneres, els errors són una font d'aprenentatge. El més important és assumir l'actitud més idònia per obtenir-ne un aprenentatge ja que aquest no arriba per si sol. És necessari una actitud d'escolta, comprensió i reflexió. Només cal mirar enrere i recordar alguns errors històrics com, per exemple, el descobriment casual de la penicil·lina per part d'Alexander Fleming o el descobriment dels cereals Kellogg's per part dels germans Kellog.

Cal tenir present que tota persona té dret a equivocar-se. Pretendre ésser una persona perfecte és un entreteniment erroni que condueix a sentiments de fracàs, frustració i impotència. L'error és un recordatori que els superherois sempre són personatge de ficció. Per tant, la solució passa per reconvertir l'error en una oportunitat pel canvi i la reflexió. Com es pot fer aquesta reconversió? Et proposo un petit exercici: pensa en un error que hagis viscut al llarg de la teva vida. Quan n'hagis detectat un, escriu-lo en un full descrivint la situació, les persones implicades, les emocions que van aparèixer, el que vas pensar de tu,... i, posteriorment, contesta a la següent pregunta: Què he après d'aquest error?

Una persona aprèn més dels seus fracassos que dels seus èxits. Un mètode d'aprenentatge s'anomena assaig i error. Apunta't aquesta frase cada vegada que experimentis un error: No deixo d'equivocar-me perquè no deixo d'aprendre.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

AGENDA PRIMAVERA 2009

2009-04-02T02:36:00.000-07:00

ABRIL

Màster en Infermeria d'anestèsia, reanimació i tractament del dolor
Factors psicològics que modulen la resposta del dolor
Data: Dijous 2 d'abril del 2009
Espai: Escola d'Infermeria. Campus de Bellvitge. Universitat de Barcelona.
Horari: 16:00 - 17:0O

Catalunya Ràdio
L'ofici de viure
Els homes són com peixos. La seducció en les relacions actuals... com és aquest art de seduir i atraure als demés? Què està passant amb les relacions actuals? En aquesta edició del programa, s'utilitza la metàfora de la pesca com una forma de lligar.
Data: Dijous 16 d'abril del 2009
Horari: 20:00
Si vols escoltar l'àudio del programa,
pots anar al següent enllaç de L'ofici de viure.

Màster en Teràpia Sexual i de Parella
El desig sexual
Què és el desig sexual? Per què els éssers humans tenim desig? Com és que una persona pot deixar de desitjar? Com es pot tractar aquesta disfunció sexual?
Data: Divendres 17 d'abril del 2009
Espai: Facultat de Psicologia. Campus Mundet. Universitat de Barcelona.
Horari: 16:00 - 21:00

Taller d'Artteràpia
Utilitzarem l'art per conèixer-nos i desenvolupar la nostra creativitat a través de diferents llenguatges: dibuix, pintura, escriptura, collage, dansa, etc. No és necessari tenir coneixements ni habilitats artístiques. Un espai per permetre’t ser tu mateix sense cercar resultats ni metes, simplement gaudint de l'acte de crear.
Inici: Divendres 24 d'abril del 2009
Nombre de sessions: 7 sessions
Horari: 19:30 - 21:30h
Espai: Casa Elizalde
C/ València, 302. 08009 Barcelona.

Cicle de xerrades
Per què anar al psicòleg?
Aquestes xerrades informatives van dirigides a l'alumnat de Batxillerat i tenen l'objectiu de fer sortir a la llum totes aquelles qüestions relacionades amb dubtes, preguntes, mites, idees errònies i creençes sobre el fet d'anar al psicòleg.
Inici: 27 d'abril i 6 maig del 2009
Espai: Escola del Treball de Barcelona

JUNY

Taller d'Artteràpia
Utilitzarem l'art per conèixer-nos i desenvolupar la nostra creativitat a través de diferents llenguatges: dibuix, pintura, escriptura, collage, dansa, etc. No és necessari tenir coneixements ni habilitats artístiques. Un espai en format de monogràfic d'un sol dia per permetre’t ser tu mateix sense cercar resultats ni metes, simplement gaudint de l'acte de crear.
Dates: Dissabte 6 de juny del 2009
Horari: 11:00 - 14:00h i 16:00 - 19:00h
Espai: Centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona
C/ Viladomat, 2-8. 08015 Barcelona

Màster en Teràpia Sexual i de Parella
Impacte de les malalties cròniques en la sexualitat
Data: Dissabte 20 de juny del 2009
Espai: Facultat de Psicologia. Campus Mundet. Universitat de Barcelona.
Horari: 9:00 - 14:00

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

2009-03-30T03:37:00.000-07:00

Què vull ser de gran? Quina és la formació més adequada per mi? Quina professió té futur actualment? Què espero d'una feina: reconeixement, prestigi, vocació, satisfacció, etc? Aquest tipus de preguntes entorn la orientació professional apareixen en algun moment de la vida d'una persona i, de vegades, en més d'un moment. No només poden aparèixer a l'adolescència perquè hi ha moltes persones que reorienten la seva vida laboral en la seva etapa adulta. Doncs, aquestes preguntes posen de manifest el procés de presa de decisió. A continuació, exposo els tres pasos necessaris per poder realitzar una presa de decisió adequada tenint en compte l'autoconeixement i el coneixement del sistema educatiu i laboral actual.

1. - AUTOCONEIXEMENT
L'autoconeixement es basa en saber quines són les virtuts i preferències de cada persona. A partir d'aquí, es tracta de pensar en diferents ocupacions que puguin anar lligades a les virtuts amb els desitjos i preferències personals. Per exemple, una persona que té moltes habilitats alhora d’arreglar aparells electrònics, una persona que disfruta ajudant als demés, una persona que sap escoltar molt bé, una persona que li agrada fer preguntes, una persona que es passa hores jugant al lego o una persona que es passa hores a la cuina preparant plats originals. Aquests exemples poden xocar amb la realitat de molts joves que no tenen clar que serveixin per algo o diuen que no saben el que els hi agrada evidenciant problemes d’autoconcepte i d’autovaloració. Per tant, les virtuts i preferències personals es poden transformar en la professió, La persona pot explorar a partir de la curiositat que sent per uns temes, més que uns altres. Si aquesta curiositat primària es cultiva, se li dóna un espai, es pot convertir en una vocació, i amb més esforç, en una professió.

També pot aparèixer el diàleg intern entre el que hauria de fer (el que han fet els meus pares o el que esperen de mi) i el que desitjo i m'agradaria (potser no té cap sortida professional). Ex. M’agradaria estudiar filologia perquè m’interessa conèixer la llengua alemanya, però no té moltes sortides professionals. Només quan a un li agrada el que fa, és quan pot excel·lir (ex. els cuiners, avui en dia, s'han convertit en professionals "de moda"). Per què és important? Quan un se sent influenciat per companys o per familiars, això provoca un gran nombre de desercions durant el 1r o 2n curs d’Universitat de les carreres amb més prestigi: enginyeria, arquitectura i dret, entre d’altres. Com et costa estudiar aquelles assignatures que no t'agraden... T'imagines què dur ha de ser estudiar contínuament assignatures que et costen i no et motiven? Quan temps ho podries aguantar? I al contrari... t'imagines estar estudiant sobre coses que et motiven, que t'interessen i que t'encanten? Pensa en les assignatures que més us agraden.

Cal recordar que no passa res si finalment una persona canvia la seva orientació professional; però, és una llàstima comprovar que s'ha perdut el temps, escollint quelcom que, d'entrada, se sabia que no era uns estudis que provocaven entusiasme.

2. – CONÈIXER EL SISTEMA EDUCATIU I LABORAL
Després de la ESO... què puc fer?

A) BATXILLERAT
16-18 anys. Títol de Batxillerat.
1. Tecnològic: Ciències empresarials, Economia, Biologia,...
2. Ciències de la Naturalesa i de la Salut: Odontologia, Enginyeria, Òptica, Medicina, Infermeria,...
3. Humanitats i Ciències Socials : Filologia, Traducció i interpretació, Filosofia, Comunicació audio-visual, Psicologia, Sociologia, Teràpia Ocupacional,...
4. Arts: Belles Arts, Història de l’Art, Pedagogia, Mestre, Periodisme, Dret,....

B) CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ PROFESSIONALS I ARTÍSTICS
Hosteleria, informàtica, sanitat, cuina, turisme, comerç, fusteria, serveis socio-culturals, electricitat, imatge i so, química, arts gràfiques, indústria alimentària, administració, estètica, perruqueria, etc.

C) ENSENYAMENTS ARTÍSTICS
Aparadorisme, art tèxtil, bijuteria artística, ceràmica artística, estilisme d'indumentària, fotografia artística, mobiliari, vitralls artístics, etc.

3. - PRESA DE DECISIÓ
La realitat demostra que, en moltes ocasions, els joves no saben escollir convenientment, escullen per raons que no són suficientment vàlides i, quan ja és tard, se’n adonen de la inadequació de la seva elecció acadèmico-professional, tenen la informació ni la formació integral per una presa de decisions madura, entre d'altres.

És important dedicar temps, pensaments, espais de reflexió, valorar els pros i contres per la futura presa de decisió sabent el que t’agrada i coneixent el sistema educatiu i laboral. Potser és la primera decisió que es pren en una edat on es difícil decidir clarament què es vol estudiar o treballar. Hi ha joves que tenen clar el que volen des de fa temps, altres que necessitaran dedicar-hi i d’altres que suposarà una situació conflictiva. Fins ara, s’ha decidit moltes vegades per ells. El joves pot haver après a col·ocar-se en una posició passiva on no pren decisions, no es desperten els seus interessos ni la responsabilitat individual dels estudiants, ni es mobilitzen per la recerca d’informació per si mateixos i no es promou el creixement personal dels alumnes. Cal recordar que la vida laboral d'una persona es pot reorientar més endavant. Això vol dir que la pressió que un sent pot ser massa gran i hi ha persones que han canviat de professió a partir del 30 o, fins i tot, als 40 anys. No és fàcil, però és possible fer-ho. També és important que una vocació que no s’hagi convertit en professió es pot transformar en una afició sentint una vida complerta.

És necessari no idealitzar les professions. Si algú es mostra comprensiu amb els demés, solidari i amb ganes d’ajudar als demés, considera que vol estudiar medicina. També és pertinent conèixer que aquesta professió requereix molta dedicació i esforç, així com el contacte amb el dolor i la mort o les jornades interminables. És important no idealitzar una professió perquè la decepció està assegurada. És important analitzar les motivacions de l’adult: són pròpies o alienes? Expectatives realistes? La decisió ha de ser presa pel jove qui es, en últim terme, el que va fent-se més responsable de si mateix i de la seva pròpia vida. La decisió ha de tenir en compte les possibilitats i peculiaritats individuals del jove sense cedir a les pressions socials o familiars.

Aquest contingut forma part de la dinàmica del Taller d'Orientació professional que imparteixo a l'alumnat d'E.S.O. per aprendre a gestionar la presa de decisió sobre el futur laboral.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

PER QUÈ ANAR AL PSICÒLEG?

2009-03-25T02:36:00.002-07:00

Moltes vegades ens trobem davant la pregunta de si hauria d’anar al psicòleg. Hi ha vegades que aquesta pregunta se la fa un mateix/a i, de vegades, la planteja un/a amic/ga, company/a de feina, professor de l’escola o familiar. Abans de prendre aquesta decisió que implica demanar ajuda, cal tenir en compte que tota persona disposa de recursos per fer front a les dificultats i obstacles que se li presenten al llarg de la seva vida. Hi ha moments on aquests recursos personals són insuficients i, llavors, una persona es planteja demanar ajuda professional per resoldre-la. Alguns dels motius per demanar ajuda psicològica poden estar relacionats amb una sensació persistent de malestar poc definida, símptomes d’ansietat i/o depressió, canvis d’humor bruscos, manca de motivació en els estudis o la feina, sentiments de soledat, problemes d’autoestima, conflictes de parella, dificultats sexuals, suport psicològic en malalties cròniques, addiccions, pèrdua d’una persona estimada, etc. Tots aquests motius tenen un denominador comú: el sofriment personal.

De què pot ser útil anar al psicòleg? La psicologia permet descobrir el problema real que hi ha darrera dels símptomes que provoquen el sofriment i resoldre-ho amb els recursos més adequats. Per arribar-hi, el primer pas que ha de fer una persona és acceptar, reconèixer o identificar que existeix quelcom que no funciona bé i que està interferint en el benestar personal. Seguidament, es tracta de buscar un/a professional de la psicologia amb qui poder establir una relació terapèutica basada en la confiança, el compromís, el respecte i la confidencialitat total. És un suport que ofereix escolta, comprensió i millora personal. Aquest primer pas requereix motivació i compromís per part de qui demana ajuda.

Anar al psicòleg no és símptoma de debilitat ni de bogeria, sinó tot el contrari perquè significa assumir la responsabilitat del que li passa a una persona i la decisió de fer alguna cosa per solucionar-ho. Per altra banda, requereix menys esforç deixar-ho passar, culpar als demés del que és propi o la mala sort en la vida. A més, tothom pot necessitar anar al psicòleg en algun moment de la seva vida. Infants, adolescents, joves, persones adultes i grans hi van, doncs no hi ha un perfil concret de persones que van al psicòleg.

És necessari entendre el sofriment com una oportunitat pel canvi per la seva potencialitat transformadora. Per tant, és necessari afrontar els conflictes personals per créixer com a persones. Tal i com exposa el Dr. Villegas (1996) “La finalitat de la psicoteràpia no és evitar el sofriment, sinó aliar-se amb ell per promoure el canvi”.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

CARTA A UN MALTRACTADOR

2009-03-08T05:04:00.000-07:00

Aquest text en castellà pertany a Fernando Orden Rueda, estudiant de 2n de Batxillerat de Ciències de la Salut a l'I.E.S. Bioclimático de Badajoz. Ha guanyat el segon premi del II Concurs Nacional Carta a un maltractador, convocat per l'Associació 'Junts contra la violència domèstica'. Un text colpidor en motiu del 8 de març - Dia Internacional de les Dones.

Para ti, cabrón: Porque lo eres, porque la has humillado, porque la has menospreciado, porque la has golpeado, abofeteado, escupido, insultado… porque la has maltratado. ¿Por qué la maltratas? Dices que es su culpa, ¿verdad? Que es ella la que te saca de tus casillas, siempre contradiciendo y exigiendo dinero para cosas innecesarias o que detestas: detergente, bayetas, verduras… Es entonces, en medio de una discusión cuando tú, con tu 'método de disciplina' intentas educarla, para que aprenda. Encima lloriquea, si además vive de tu sueldo y tiene tanta suerte contigo, un hombre de ideas claras, respetable. ¿De qué se queja?

Te lo diré: Se queja porque no vive, porque vive, pero muerta. Haces que se sienta fea, bruta, inferior, torpe… La acobardas, la empujas, le das patadas…, patadas que yo también sufría.

Hasta aquel último día. Eran las once de la mañana y mamá estaba sentada en el sofá, la mirada dispersa, la cara pálida, con ojeras. No había dormido en toda la noche, como otras muchas, por miedo a que llegaras, por pánico a que aparecieses y te apeteciera follarla (hacer el amor dirías) o darle una paliza con la que solías esconder la impotencia de tu borrachera. Ella seguía guapa a pesar de todo y yo me había quedado tranquilo y confortable con mis piernecitas dobladas. Ya había hecho la casa, fregado el suelo y planchado tu ropa. De repente, suena la cerradura, su mirada se dirige hacia la puerta y apareces tú: la camisa por fuera, sin corbata y ebrio. Como tantas veces. Mamá temblaba. Yo también. Ocurría casi cada día, pero no nos acostumbrábamos. En ocasiones ella se había preguntado: ¿y si hoy se le va la mano y me mata? La pobre creía que tenía que aguantar, en el fondo pensaba en parte era culpa suya, que tú eras bueno, le dabas un hogar y una vida y en cambio ella no conseguía hacer siempre bien lo que tú querías. Yo intentaba que ella viera cómo eres en realidad. Se lo explicaba porque quería huir de allí, irnos los dos…Mas, desafortunadamente, no conseguí hacerme entender.

Te acercaste y sudabas, todavía tenías ganas de fiesta. Mamá dijo que no era el momento ni la situación, suplicó que te acostases, estarías cansado. Pero tu realidad era otra. Crees que siempre puedes hacer lo que quieres. La forzaste, le agarraste las muñecas, la empujaste y la empotraste contra la pared. Como siempre, al final ella terminaba cediendo. Yo, a mi manera gritaba, decía: mamá no, no lo permitas. De repente me oyó. ¡Esta vez sí que no!–dijo para adentro-, sujetó tus manos, te propinó un buen codazo y logró escapar. Recuerdo cómo cambió tu cara en ese momento. Sorprendido, confuso, claro, porque ella jamás se había negado a nada.

Me puse contento antes de tiempo.

Porque tú no lo ibas a consentir. Era necesario el castigo para educarla. Cuando una mujer hace algo mal hay que enseñarla. Y lo que funciona mejor es la fuerza: puñetazo por la boca y patada por la barriga una y otra vez…

Y sucedió.

Mamá empezó a sangrar. Con cada golpe, yo tropezaba contra sus paredes. Agarraba su útero con mis manitas tan pequeñas todavía porque quería vivir. Salía la sangre y yo me debilitaba. Me dolía todo y me dolía también el cuerpo de mamá. Creo que sufrí alguna rotura mientras ella caía desmayada en un charco de sangre.

Por ti nunca llegué a nacer. Nunca pude pronunciar la palabra mamá. Maltrataste a mi madre y me asesinaste a mí.

Y ahora me dirijo a tí. Esta carta es para tí, cabrón: por ella, por la que debió ser mi madre y nunca tuvo un hijo. También por mí que sólo fui un feto a quien negaste el derecho a la vida.

Pero en el fondo, ¿sabes?, algo me alegra. Mamá se fue. Muy triste, pero serenamente, sin violencia, te denunció y dejó que la justicia decidiera tu destino. Y otra cosa: nunca tuve que llevar tu nombre ni llamarte papá. Ni saber que otros hijos felices de padres humanos señalaban al mío porque en el barrio todos sabían que tú eres un maltratador. Y como todos ellos, un hombre débil. Una alimaña. Un cabrón.

Reportatge L'AMOR NO TÉ EDAT

2009-02-25T07:26:00.000-08:00

El proper dissabte 7 de març s'emetrà un reportatge de televisió sobre la Jornada Intergeneracional "L'amor no té edat" que es va cel·lebrar el passat 12 de febrer del 2009. L'horari d'emissió és les 23 hores i el canal és la Televisió del Baix Llobregat.

Per totes aquelles persones que disposeu del TDT, es sintonitza a la freqüència 36; però, també s'emet a les televisions que estan al TDI (Televisions Digitals Independents).

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL DOLOR I ELS SEUS PROTAGONISTES

2009-02-24T00:00:00.000-08:00

El divendres 17 d'octubre del 2008 el Grup de Treball de Dolor Crònic de la Secció de Psicologia Clínica i de Salut va organitzar un acte titulat El dolor crònic explicat pels seus protagonistes. Els protagonistes de l'acte van ser tres persones afectades de dolor crònic que han passat pel tractament psicològic de la Clínica del Dolor de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Els encarregats de dinamitzar la conversa van ser dos psicòlegs d'aquesta mateixa unitat: Maika Bakaikoa, coordinadora del GT, i Dani Borrell, membre del GT Dolor Crònic. Per tal de protegir les dades personals de les persones protagonistes, no donarem els seus noms.

Es va organitzar l'acte en el marc del Dia Mundial del Dolor que es va celebrar el 20 d'octubre. Un dels objectius d'aquesta és sensibilitzar a la població sobre les milers de persones que pateixen dolors crònics o puntuals i informar que la medicina disposa d'instruments eficaços per alleugerir les molèsties. Hi ha un desconeixement social del que significa el dolor, doncs és necessari parlar-ne per visibilitzar aquesta malaltia tan amagada. Segons la Societat Espanyola del Dolor (SED), cada any es registren 200.000 visites a les unitats de dolor. D'aquesta xifra, unes 40.000 són consultes de nous pacients afectats pels símptomes d'una malaltia o disfunció. Només el 40% dels centres disposa d'una unitat específica pel suport psicològic (un dels factors personals més afectats per les molèsties) i un 70% ofereix suport a temps parcial.

La conversa es va iniciar parlant de la entrevista d'avaluació. La porta d'entrada al tractament psicològic es basa en una entrevista d'avaluació semi estructurada en la que es busca establir una demanda pròpia de caire psicològic per abordar emocionalment el dolor crònic. Els nostres protagonistes van exposar diferents punts de vista en el moment de l'entrevista d'avaluació: una persona va destacar que no entenia la figura del psicòleg en una unitat del dolor perquè només era una qüestió física, una altra persona li ho va demanar explícitament al seu doctor perquè se sentia desbordada i l'altre va anar perquè s'ho va dir el metge...

Van continuar relatant la experiència de la teràpia de grup i la teràpia individual. En la teràpia de grup, dues de les persones protagonistes van destacar la importància de conèixer altres persones afectades de dolor crònic, donar un significat nou al que els hi està passant, entendre la dificultat de les altres persones sanes per entendre el seu propi dolor, gestionar les seves emocions de forma adequada i tenir recursos per gestionar el dolor, entre d'altres. En la teràpia individual el que es va destacar va ser el poder parlar de temes emocionalment dolorosos, aliens al dolor crònic, que l'afectaven indirectament. Tots tres valoraven molt positivament al fet d'haver disposat d'aquest suport psicològic i el consideraven imprescindible en el tractament del DC.

Finalment, van exposar el que va significar participar en el Taller d'Artteràpia i Taller d'Autohipnosis. Una de les participants del Taller d'Artteràpia va afirmar que l'art li va permetre descobrir aspectes profunds i amagats de si mateixa, així com aprendre i créixer com a persona. Una de les persones participants del Taller d'Autohipnosis va destacar la utilitat i la eficàcia del mètode terapèutic per alleugerir les molèsties físiques. Va explicar que ho utilitzava en la seva vida diària i li funcionava.

Tot l'acte va estar caracteritzar per un clima íntim, pròxim i distès entre els assistents i els protagonistes i amb molta participació. Això va permetre que, en el torn de paraules, els assistents a l’acte van mostrar interès en conèixer més la seva realitat. També hi havia assistents afectats amb dolor crònic que van exposar la seva vivència personal. El GT de Dolor Crònic ens va emocionar un comentari que va fer una assistent: "El dolor crònic i la fibromiàlgia són quadres tan complexes que requereixen realment la intervenció d'especialistes. Vosaltres sou part d'aquest reduït grup d'especialistes i és admirable la humilitat amb la que presenteu el vostre treball". Cal recordar que el tractament i l'alleugeriment del dolor és un dret de tot ésser humà.

Aquest article ha estat publicat al Full Informatiu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) en la seva edició de febrer-març del 2009.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

L'AMOR NO TÉ EDAT

2009-02-22T15:03:00.000-08:00

El dijous 12 de febrer del 2009 es va celebrar la jornada intergeneracional L’amor no té edat en el Casal de la Gent Gran de la Vall d’Hebrón en la que vaig poder participar. L’objectiu de la jornada va ser crear un espai d’intercanvi d’experiències, opinions i valors entre persones grans (Consell de la Gent Gran, Casals del districte d’Horta Guinardó) i adolescents de l’I.E.S. Narcís Monturiol de Barcelona. Algunes de les qüestions plantejades van ser definir l’amor amb paraules pròpies, descriure les emocions associades a l’amor, enumerar tipus d’amor i el significat de l’amor en les seves vides, entre d’altres.

Després d’una breu introducció i el treball intens de cada un dels grups de reflexió repartits pel Casal, cada grup va exposar les conclusions a partir d’unes preguntes que els va convidar a parlar sobre l’amor. L’amor és un sentiment necessari que està relacionat amb els altres. Aquesta podria ser la definició més comuna. La major part del grups van considerar la necessitat humana de sentir amor. Els valors associats a l’amor són la proximitat, respecte, confiança, sinceritat i la passió. Es va insistir en el valor del respecte. Un del grups de reflexió va afirmar que l’odi també forma part de l’amor, doncs una persona odia algú que confia. Fins i tot, una persona va exposar que l’amor és estimar sense mesura. Pel que fa a les emocions que apareixen quan una persona sent amor, hi ha la tristesa, por, alegria i curiositat.

No n’hi ha prou amb estimar. Què volien dir amb aquesta afirmació? Per cultivar aquest sentiment, és necessari saber escoltar, respectar, saber comprendre, ser una persona sincera i generosa i confiar en l’altre. Tal i com va dir una persona, L’amor és estar disposat a acceptar, no ésser egoista, estar obert, compartir i donar sense esperar recompensa. La majoria dels grups va afirmar que la necessitat de l’amor és la correspondència entre donar i rebre. Doncs, l’amor et fa sentir alegria si és compartit, sinó et fa sentir angoixa. Per tant, són necessàries demostracions de l’amor dels altres. Per això, és necessari saber detectar com ens demostren amor les altres persones ja que pot utilitzar mecanismes diferents als propis. Quan una persona dóna amor sempre queda alguna cosa si s’ha estimat de debò, doncs s’hi ha de tirar sempre llenya al foc perquè no s’acabi. De totes maners, hi ha haver un grup que va afirmar que, després de molts anys amb una parella, es pot sentir amor per una altra persona; però, no és l’amor profund de la parella.

La relació de l’amor amb la sexualitat va despertar opinions diferents: des de considerar que la sexualitat veritable és la que prové de l’amor fins a reconèixer que el sexe té caducitat i el que perdura és l’amor. També van aparèixer diferències entre les persones grans i joves considerant que l’amor es pot sentir a qualsevol edat; però, els joves els interessa més el sexe i als grans més l’amor. De totes maneres, es va concloure que l’amor i el sexe no tenen edat.

Van aparèixer diferents tipus d’amor més enllà de la parella. Aquesta va ser una de les respostes més comentades per part dels grups. Sentir amor cap als fills, família, amistats, animals, naturalesa, identitat o la terra formen part de la capacitat d’estimar. Un grup també va exposar l’amor entre dues persones del mateix sexe. De totes maneres, es va voler diferenciar l’amor de la família i el de la parella ja que, en primer lloc, la parella es pot escollir i la família no; en segon lloc, la passió passa a pertànyer a la parella i, en tercer lloc, l’amor de la família és incondicional.

Entorn les similituds i diferencies entre persones joves i grans, la principal similitud és tothom necessita amor. Més enllà de l’edat, totes les persones necessitem sentir-nos reconegudes i estimades. Quan això succeeix, sentim que existim per algú. Pel que fa a les diferències generacionals, alguns grups van considerar que els joves tenen una relació més passional i les persones grans una relació més basada en l’afecte. De totes maners, seria necessari discutir sobre aquesta diferència basada en estereotips més detingudament ja que existeixen joves amb relacions estables i persones grans que gaudeixen de la passió.

El clima d’intimitat que va aparèixer en els grups es va evidenciar en el silenci d’aquelles preguntes del qüestionari de caire més personal. Doncs, es va parlar de l’amor íntim en els grups i no van exposar les experiències més significatives de la seva vida ni l’impacte social que suposa dir que sents amor per algú davant de tothom. Per tant, això posa de manifest que es va establir un pont de comunicació sincera i proximitat entre dues generacions d’edat.

Sobre el significat de l'amor, es van donar les següents afirmacions: sense amor no es pot viure, l'amor és la carícia de la vida i si estimo i m'estimen, sóc persona, existeixo. De totes maners, es va aclarir que es pot viure sense amor; però, llavors la vida no és plena, sinó es basa en sobreviure. Al veure tanta complexitat i riquesa, una persona va considerar que l'amor s'hauria d'escriure en plural perquè vol dir moltes coses. A partir d'aquestes afirmacions, es va concloure amb la frase següent: l'amor és l'essència de la vida.

Aquesta jornada ha estat un autèntic viatge per tots els nostres sentits per part de totes les persones participants: oïda (per tot allò que hem escoltat), vista (per tot allò que hem observat), tacte (per totes aquelles paraules que ens han tocat), olfacte (per tots els records que han aparegut) i el gust (pel bon sabor de boca al viure aquesta experiència tan enriquidora).

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

Taller DISFRUTAR DE LA CREATIVIDAD

2009-02-17T14:47:00.000-08:00

Us faig arribar una proposta de taller sobre art per a totes aquelles persones interessades en disfrutar de la creativitat i aprendre a crear.

Taller DISFRUTAR DE LA CREATIVIDAD - ARTE PARA PRINCIPIANTES

En nuestra cultura, solemos percibir a los artistas – sean dibujantes, músicos o actores – como personas dotadas de un don excepcional e inaccesible a la “gente normal”. Es sólo una parte de la verdad. Poniendo el talento aparte, la satisfacción que nos brinda la propia creatividad artística se basa en permitirnos dar los primeros pasos sin compararnos innecesariamente con los mejores. Perder el miedo, superar el bloqueo creativo y descubrir las herramientas y las técnicas artísticas para expresar nuestra propia visión del mundo, son acciones alcanzables por todos independientemente de la edad, experiencia previa y la presencia o ausencia de un talento particular. Todos podemos crear nuestra propia identidad artística, una puerta más que abrimos en nuestro camino de desarrollo personal.

Imparte: Domi Dittwald, dibujante, antropóloga
Duración: 10 sesiones de 1h30 min, una vez por semana
Fecha de la primera sesión: Jueves 19 de Marzo 2009, 12h – 13.30h
Lugar: RAI, C/Carders 12, Barcelona (El Born), metro JaumeI, tel. 932 681 321
Coste: 50 euros/persona, materiales incluidos
Contacto: Domi: ddittwald@yahoo.fr, mvl 676 434 823

Este jueves os invito a una sesión-presentación gratis:
Fecha y hora: Jueves 19 de Febrero 2009, 12h – 14h
Lugar: RAI, C/Carders 12, Barcelona (El Born), metro JaumeI, tel. 932 681 321
Contacto: Domi: ddittwald@yahoo.fr, mvl 676 434 823
A los interesados les pido la confirmación de su presencia hasta el miércoles 18 por la noche, por e-mail o por teléfono! Hasta pronto!

L'AMOR DESPRÉS DE ST. VALENTÍ

2009-02-16T14:39:00.000-08:00

Després d'una setmana dedicada intensament a consumir l'amor, et convido a reflexionar sobre el significat de l'amor. Quan penso en aquesta paraula, em vénen unes quantes preguntes al cap: És un art estimar o és fruit de l’atzar? Què és més difícil trobar la persona o aprendre a estimar? Estimo perquè m’estimen? M’estimen perquè estimo? Necessito que m’estimin? Prefereixo estimar que m’estimin? T’estimo perquè et necessito? Et necessito perquè t’estimo? L’amor és un fàstic (tal i com diu el personatge Aloma de Mercè Rodoreda)? Sense tu no sóc res (tal i com diu el grup Amaral)? Uff... el millor que podem fer és explicar un conte sobre l’amor titulat Les ales de l'amor que m’ha estat útil per entendre el concepte de l’amor.

Explica una vella llegenda dels indis sioux que, una vegada, fins a la botiga del vell bruixot de la tribu van arribar, presos de la mà, Toro Brau, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Alt, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu.
- Ens estimem - va començar el jove.
- I ens anem a casar - va dir ella.
- I ens estimem tant que tenim por.
- Volem un encís, un conjur, un talismà.
- Una mica que ens garanteixi que podrem estar sempre junts.
- Que ens asseguri que estarem l'un al costat de l'altre fins a trobar a Manitú en la mort.
-Per favor - van repetir -,hi ha una conjur que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar de veure'ls tan joves, tan enamorats esperant la seva paraula.
- Hi ha un conjur - va dir el vell després d'una llarga pausa-. Però no sé si és una tasca molt difícil i sacrificada.
- No importa - van dir els dos.
- El que sigui - va ratificar Toro Brau.
- Bé - va dir el bruixot -, Núvol Alt, veus aquell cim del nostre poblat? Hauràs d'escalar-lo sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, i hauràs de caçar el falcó més bell i vigorós del cim. Si ho atrapes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de la lluna plena. Has entès?
La jove va assentir en silenci.
- I tu Toro Bravo - va seguir el bruixot -, hauràs d'escalar la muntanya del tro i quan arribis al cim, trobar la més valenta de totes les àligues i solament amb les teves mans i una xarxa hauràs d'atrapar-la sense ferides i portar-la davant meu, viva, el mateix dia que vindrà Núvol Alt.
Els joves es van mirar amb tendresa i després d'un fugaç somriure van sortir a complir la missió encomanada, ella cap al nord, ell cap al sud.
El dia establert, davant la botiga del bruixot, els dos joves esperaven amb sengles borses de tela que contenien les aus sol·licitades. El vell els va demanar que de bon tros cuidat les treiessin de les bosses. Els joves ho van fer i van exposar davant l'aprovació del vell els ocells caçats. Eren veritablement bells exemplars, sens dubte, el millor de la seva espècies.
- Volaven alt? - va preguntar el bruixot.
- Sí, sense dubtes.
I ara? - va preguntar el jove -. Els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No - va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn - va proposar la jove.
- No - va repetir el vell -. Facin el que els dic. Prenguin les aus i lliguin-les entre si per les potes amb aquestes tires de cuir. Quan les hagin lligat, deixin-les i que volin lliures.
El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van soltar els ocells. L'àguila i el falcó van intentar aixecar vol però només van aconseguir revolcarse en el terra. Uns minuts després irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops entre si fins a fer-se mal.
- Aquest és el talismà. Mai oblidin el que han vist. Són vostès com un àliga i un falcó; si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho facin per amor, no només viuran arrossegant-se, sinó que a més, tard o d'hora, començaran a fer-se mal l'un a l'altre. Si volen que l'amor entre vostès perduri, volin junts però mai lligats.

Aquest conte pertany al llibre Camino del encuentro (2003) de Jorge Bucay.

Et deixo amb una de les cançons sobre amor més tendres escrites mai titulada "Amor particular" (1984) de Lluís Llach amb la fantàstica interpretació dels Tranuites Circus, un espectacle de circ, teatre i música que es va representar a principis del 2007 en el Teatre Nacional de Catalunya. Un regal pels nostres sentits!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

MAIONESA I CAFÈ

2009-02-01T12:43:00.000-08:00

Quan les coses en la vida et semblen una càrrega massa feixuga; quan 24 hores al dia no són suficients... recorda el pot de la maionesa i el cafè. Un professor, davant de la seva classe de Filosofia, sense dir ni una paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després els va preguntar als seus estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van dir que sí. Així que el professor va agafar una caixa plena de boletes i la va buidar dins del pot de maionesa. Les boletes van omplir els espais buits entre les pilotes de golf.

El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple, ells van tornar a dir que sí. Després, ell prengué una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per descomptat, la sorra omplí tots els espais buits i, aleshores, el professor preguntà novament si el pot estava ple.

En esta ocasió els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor de seguida agregà 2 tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien en esta ocasió. Quan la rialla s'apagà, el professor va dir:

VULL QUE S'ADONIN QUE EL POT REPRESENTA LA VIDA!

Les pilotes de golf són les coses importants: la família, els fills, la salut, els amics; tot el que ens apassiona. Són coses que, encara que perdéssim totes les altres i només ens quedessin aquestes, omplirien encara les nostres vides. Les boletes són les altres coses que importen, com el treball, la casa, el cotxe, etc. La sorra és totes les altres coses, les petitones.

Si possessiu la sorra primer en el pot, no hi hauria espai per a les boletes ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si gastem tot el nostre temps i energia en les coses minses, mai tindrem lloc per a les coses realment importants. Estigues atent a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, pren-te temps per a assistir al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició preferits. Sempre hi haurà temps per a netejar la casa i reparar la clau de l'aigua.

Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment importen. Estableix les teves prioritats, la resta és només sorra...

Un dels estudiants va alçar la mà i preguntà què representava el cafè. El professor va somriure i va dir: Que be que ho preguntis... Només és per a demostrar-vos, que no importa quant ocupada estiga la teva vida, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic

P.D. Sempre hi haurà una tassa de cafè per a tu a casa...

Que tinguis un bon dia!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EXERCICIS DE KEGEL

2009-01-22T05:32:00.001-08:00

Els exercicis de Kegel van ser inventats pel doctor Arnold H. Kegel en el 1948 amb l'objectiu de donar ajuda als problemes d'incontinència urinària que pateixen moltes dones en la menopausa, després del part i en la tercera edat. Després d'haver practicat els exercicis, les pacients del Dr. Kegel li relataven que el plaer sexual havia augmentat i la intensitat de l'orgasme era major. Aquest fet va permetre plantejar l'aplicació sexològica dels exercicis de Kegel. Per altra banda, els homes que pateixen incontinències o han estat intervinguts de la pròstata també poden practicar aquests exercicis. Els beneficis no es queden només aquí ja que la pràctica continuada permet retrassar la ejaculació. Per tant, ho poden practicar tan homes con dones tenint en compte que els beneficis són diferents.

Com es practiquen aquests exercicis? En primer lloc, s'ha d'identificar la zona del perineu per poder treballar-hi. La millor manera de saber-ho és retenir la orina durant uns segons en el moment d'orinar. En aquest moment, es contrau una zona que va des dels genitals fins a l'anus. Això no significa que s'hagi d'anar a orinar al lavabo per fer l'exercici, només es tracta d'identificar i retenir el moviment que s'haurà de realitzar posteriorment. Aquesta zona reb el nom de musculatura pubocoxígea o PC. Una vegada identificada aquesta zona, s'ha de contraure durant tres segons, és a dir, es contrau contant fins a tres i es deixa anar contant fins a tres. Es pot acompanyar d'exercicis de respiració enlloc de contar els segons. És important que aquests exercicis es realitzin de forma pausada perquè un sobreesforç pot ocasionar molèsties en la part baixa de l'esquena. Per tant, el més adequat és contraure aquesta zona sense fer especial força. Aquest exercici s'ha de repetir deu vegades en tres moments del dia. Una bona estratègia per evitar l'oblit és associar aquest exercici en tres moments del dia que formen part de situacions quotidianes com, per exemple, àpats, raspallat de dents,...

Un dels requisits perquè funcioni és la constància. Per tant, s'ha de practicar durant tres vegades al dia per començar a percebre els seus benefecis al cap de tres mesos. Passat un mes de pràctica, s'ha d'intensificar fins a sis segons i, quan ja s'hagi practicat dos mesos, s'ha d'arribar als nous segons de contracció de la musculatura PC. A partir d'aquí, hi haurà una millora de les sensacions de plaer sexual: orgasmes més intensos, major sensibilitat, major retràs de la ejaculació, etc.

Després d'aquest ingredient per afavorir una bona vida sexual, només resta posar-ho en pràctica i gaudir de les moltes possibilitats que obre la sexualitat. Bon profit!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL TRIANGLE DRAMÀTIC

2009-01-14T01:32:00.000-08:00

El Triangle Dramàtic va ser creat per Stephen B. Karpman (1972). Consisteix en un joc psicològic consisteix en una sèrie de transaccions complementàries amb una motivació ulterior o oculta i que sol acabar de forma predictible amb dolents sentiments per a ambdós jugadors. Segons l'Anàlisi Transaccional, els jocs psicològics constitueixen una forma d'estructurar el temps de les persones. Analitzar els propis jocs psicològics és una eina terapèutica molt potent per entendre millor els conflictes interpersonals. Els jocs tenen unes regles concretes, una distribució de funcions, gairebé sempre juguen els mateixos/as jugadors/as i, al final, perden totes les persones implicades. A continuació, exposo les característiques de cada un dels tres rols implicats en aquest joc.

Salvador:
- Necessita que el necessitin
- Ofereixen una ajuda falsa amb l'objectiu d'aconseguir una dependència dels altres a través d'aquesta ajuda
- Menysprea les seves pròpies necessitats
- Menysprea les capacitats i el poder dels altres
- Sobrevalora les necessitats dels altres
- Sobrevalora les seves capacitats i poder

Víctima:
- Necessita que l'humiliïn o que li donin cures
- Menysprea les seves capacitats i el seu poder
- Menysprea les necessitats dels altres
- Sobrevalora les capacitats i el poder dels altres
- Sobrevalora les seves necessitats
- S'equivoca i comet errors perquè el persegueixin o salvin

Perseguidor:
- Necessita que li tinguin por
- Necessita tenir la raó
- No es pot responsabilitzar de si mateix, doncs culpa als altres
- Menysprea les necessitats, capacitats i el poder dels altres
- Sobrevalora les seves pròpies necessitats, capacitats i poder
- És la conseqüència inevitable dels rols de Salvador i Víctima

Encara que cada jugador se situa habitualment en un rol determinat, en un moment donat pot canviar a un altre facilitant així la continuïtat del joc. En termes d'Estats del Jo, la transacció es produeix entre un Estat Pare Nutritiu Negatiu (Salvador), Estat Pare Crític Negatiu (Perseguidor) i un Nen Adaptat Submís (Víctima). En cap moment de la transacció, apareix l'Estat del Jo Adult. Si això succeís, el joc psicològic desapareixeria.

Si et sents identificat/da en algunes de les característiques d'aquest joc psicològic, el primer pas per a sortir-ne és adonar-se del que succeïx, identificar el rol ocupat i entendre que un joc és una manera inadequada de demanar afecte. Altres estratègies terapèutiques són: evitar les desqualificacions, preguntar qui té el problema, evitar les respostes automàtiques, ser més directe/a i atrevir-se a demanar col·laboració de l'altra persona per a aconseguir sortir del joc psicològic.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

AGENDA HIVERN 2009

2009-01-13T02:24:00.000-08:00

GENER

QUI T'ENTENGUI QUE ET COMPRI
Un retrat de les necessitats actuals del jove del s. XXI a càrrec d'Imma Marrugat i Dani Borrell
Data: Dijous 8 de gener del 2009
Espai: Ràdio Vilafranca
Horari: 10:30h
Per escoltar l'àudio del programa

FREQÜÈNCIA SINGLE
Un espai radiofònic dedicat al món de sexualitat en el que es parla de problemes sexuals, habilitats sexuals, mites i creençes errònies, tècniques per millorar la satisfacció sexual, etc. El programa nocturn està presentat per Lluis Sardà.
Data: Tots els dissabtes a partir del 17 de gener del 2009. Escolta-ho a través del 93.5 FM Barcelona - 90.4 FM Girona - 94.1 FM Lleida - 95.3 FM Tarragona - 96.3 FM Vilanova.
Espai: Onda Cero Catalunya
Horari: 01:00h

Taller d'Artteràpia
Utilitzarem l'art per conèixer-nos i desenvolupar la nostra creativitat a través de diferents llenguatges: dibuix, pintura, escriptura, collage, dansa, etc. No és necessari tenir coneixements ni habilitats artístiques. Un espai per permetre’t ser tu mateix sense cercar resultats ni metes, simplement gaudint de l'acte de crear.
Dates: Dissabte 24 i 31 de gener i 7, 14 i 21 de febrer del 2009
Horari: 10:30 - 13:30h
Espai: Casa Elizalde
C/ València, 302. 08009 Barcelona.

JORNADA DISFUNCIÓ SEXUAL FEMENINA
Dolor sexual en la dona: vaginisme i disparèunia
Aula Docent de la Fundació Puigvert
La sexualitat de les persones afectades de dolor crònic
Data: Dijous 29 de gener del 2009
Espai: Sala d'actes de la Fundació Puigvert
C/ Cartagena, 340 - 08025 Barcelona
Horari: 8:30 - 14:00
Més informació de la jornada en el programa pdf

FEBRER

JORNADA INTERGENERACIONAL
L'amor no té edat
Ponts d'unió entre persones de la tercera edat i persones joves sobre el significat de l'amor en la pròpia vida
Data: Dimecres 11 de febrer del 2009
Espai: Casal Gent Gran de la Vall d'Hebrón
C/ Arquitecte Moragas, 5 - Barcelona
Horari: 10:00 - 14:00h

CICLE SOBRE SEXUALITAT
Erotisme i seducció
Un espai per despertar els teus sentits i poder despertar els sentits dels altres
a càrrec de Susana Conesa i Dani Borrell
Data: Dimarts 17 de febrer del 2009
Espai: Centre Cívic La Geltrú
Plaça de l'Associació d'Alumnes Obrers, s/n
08800 Vilanova i la Geltrú
Horari: 19:30h

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE SALUT
Una nova visió de la sexualitat en la tercera edat
Data: Dimecres 26 de febrer del 2009
Espai: Casal de la Gent Gran Baix Guinardó
C/Marina, 380 - 08025 Barcelona
Horari: 17:00h

Taller d'Artteràpia
Utilitzarem l'art per conèixer-nos i desenvolupar la nostra creativitat a través de diferents llenguatges: dibuix, pintura, escriptura, collage, dansa, etc. No és necessari tenir coneixements ni habilitats artístiques. Un espai en format de monogràfic d'un sol dia per permetre’t ser tu mateix sense cercar resultats ni metes, simplement gaudint de l'acte de crear.
Dates: Dissabte 28 de febrer del 2009
Horari: 11:00 - 14:00h i 16:00 - 19:00h
Espai: Centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona
C/ Viladomat, 2-8. 08015 Barcelona

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

FELIÇ 200nou!

2008-12-28T15:08:00.000-08:00

La vida està plena de mil i un PUNTS plens de significats. Hi ha moments de continuïtat que són un punt i seguit, es pot introduir una explicació amb dos punts, un punt i coma per aturar-te i pensar, començar una nova etapa és un bon punt de partida, cal aclarir les coses amb un punt sobre la i, quan ja no es vol dir res més calen punts seguits... Quin punt esperes del 9 any?

Aquesta és la meva particular manera de desitjar-te un
FELIÇ 200nou!
un nou . de partida

Dani Borrell

PD. Gràcies per aquests més de 4mil punts de connexió amb el bloc des de la seva creació!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LO QUE de verdad NOS PONE

2008-12-20T03:52:00.000-08:00

Aquí et deixo uns fragments que pertanyen al llibre sobre fantasies sexuals titulat LO QUE DE VERDAD NOS PONE (2007) escrit per Laura Carrión i Sonsoles Fuentes i publicat a l'Ed. Temas de Hoy. L'any 2006 Sonsoles, una de les autores, em va demanar col·laborar en aquest llibre comentant les fantasies sexuals que van rebre d'homes i dones de tot l'Estat Espanyol. Una lectura molt recomanable per alimentar les teves fantasies sexuals!

Ay, esos arquetipos culturales, transmitidos generación tras generación, mucho antes de nuestra era, empeñados en dividir esta sociedad, un colectivo, los humanos, al que ya pertenecemos más de seis mil millones de sujetos, en solamente dos grupos, dos modelos de comportamiento: hombres y mujeres. ¿Cómo vamos a conocernos los unos a los otros si lo damos todo por supuesto, por sobreentendido, por sabido?
Da igual que hablemos de las formas de relacionarnos en el trabajo, de cómo se establecen los vínculos con los hijos o de lo que nos provoca un orgasmo... nos basamos en tópicos. Y cuando una persona de un sexo u otro se escapa de ese estereotipo, cuando no responde al esquema establecido, cuando no siente del mismo modo que supuestamente sienten todas sus congéneres, ¿qué sucede? Que quizás se cree un bicho raro. Como dice uno de los sexólogos que han colaborado con nosotras, Daniel Borrell, “somos personas... ¡ante todo! Y cada persona siente, piensa y se comporta de un modo. Reducir la riqueza del ser humano a algo estereotipado, esquemático y premeditado es un gran error. Somos mucho más que lo que nos define: sexo, edad, nombre u orientación sexual”.
Cuando después de publicar Dímelo al oído comenzamos a recibir los e-mails de lectoras que se alegraban de leer con qué fantaseaban otras y de descubrir que ellas no eran unos seres extraños, nada podía complacernos ni reconfortarnos más que infundir un poco de tranquilidad. Habíamos alcanzado nuestro principal objetivo.

----------

Le gusta follar conmigo
El psicólogo Burrhus Frederic Skinner desarrolló la teoría del refuerzo positivo hace más de 30 años. Según su planteamiento, un niño o una persona adulta aprende más y mejor cuando se aplaude lo que hace bien, en lugar del antiguo sistema de castigo —aquello de “la letra con sangre entra”— ante los errores.
Al parecer, la teoría es aplicable al aprendizaje sexual, como lo demuestra esta profesora de italiano imaginaria que estimula a su alumno susurrándole al oído elogios sobre su buen hacer en la cama, de manera que se ve recompensada con una buena predisposición por parte de él para satisfacerla. Lo contrario, la queja por la torpeza del chico, podría generar frustración, inseguridad y, por tanto, más torpeza aun.
El sexólogo Daniel Borrell, sin embargo, nos recuerda que “la sexualidad no es un examen que se aprueba o suspende. Es una manera de comunicarse con uno mismo y/o con otra persona, que nos permite experimentar placer”.

---------

Este chico perdió la virginidad con una prostituta, tradición que parece viva aún. Otra señal de la doble moral: ellos tienen que estrenarse a partir de cierta edad, sea como sea, ante la presión del grupo que podría burlarse del adolescente virgen y originarle sentimientos de inferioridad. En España, la edad de iniciación al sexo con penetración se mantiene en una media de 17 a 18 años. Como indica el psicólogo Daniel Borrell, del Institut Gomà, “no existe una edad idónea para tener relaciones sexuales. Se trata de una decisión individual, libre y responsable, que no se debe tomar por influencia de los demás, sino cuando uno lo desee y se sienta preparado”.

--------

Las expectativas sexuales
Aquellos que quieran descubrir nuevas experiencias y sensaciones han de tener en cuentas que, si las expectativas son muy altas, la realidad puede resultar muy decepcionante, ya se trate de cumplir con una fantasía, como de probar una nueva postura o utilizar juguetes sexuales y productos eróticos.
Pero también hay que tener en cuenta que todo es mejorable. Es raro que la primera vez que dos personas tengan un encuentro sexual haya una buena compenetración y se alcancen los orgasmos más intensos (aunque suele ser muy excitante el morbo que proporciona la novedad). La práctica es fundamental, como todo en esta vida. No se besa igual la primera vez que cuando se tiene experiencia, no se domina el sexo oral en las primeras ocasiones, ni se controla la presión de las caricias en la masturbación, la propia y la ajena… de la misma forma que no se conduce igual cuando acabas de sacarte el carné de conducir, y aun cuando tienes experiencia al manejar un coche por vez primera.
En cuanto al comentario de este testimonio —“al sexo hay que darle la importancia que tiene”—, esa es una valoración totalmente subjetiva, y el orden de importancia que se le dé al sexo depende, también, del momento vital en el que se encuentra la persona: si está comenzando la relación, si han aparecido los hijos... Según indica el psicólogo Daniel Borrell, “la sexualidad ocupa un lugar prioritario en nuestra existencia, pues existe una cierta mitificación de las relaciones sexuales gracias al cine, publicidad y medios de comunicación creando mitos, falsas creencias y modelos de ficción. Estas expectativas muy elevadas pueden provocar algunos sentimientos de decepción y frustración. Por ello, considero que estamos idealizando demasiada la sexualidad. Esto no significa que no sea importante ni mucho menos. Hay que tener en cuenta que la sociedad actual viene de una época —han pasado sólo unos pocos años— donde todo lo que estuviera relacionado con la sexualidad estaba penalizado, prohibido y era considerado pecaminoso”.

---------

Y llegamos a la fantasía del incesto, el del joven con su hermana. Un chico que interpreta el sexo como una droga, seguramente porque no se percata de que está viviendo el baile de hormonas al que ya hemos hecho referencia, a una edad en la que toca que su organismo reaccione así. Decíamos antes que sucede lo mismo en la fisiología femenina, aunque, como indica el sexólogo Daniel Borrell, en la juventud actual “todavía está presente la doble moral en la que se permite mayor libertad en la sexualidad femenina, pero se juzga severamente este tipo de comportamiento cuando una chica tiene demasiadas relaciones con diferentes chicos. Lo más curioso del tema es que son las propias chicas las que son más críticas con las demás. Esta doble moral la he observado realizando talleres sobre sexualidad en Institutos de Educación Secundaria”.
El chico no deja claro si la mujer de la fantasía es su propia hermana o una joven con otro físico que interpreta el papel de su hermana. Lo cierto es que hemos recibido más casos de relaciones con miembros de la familia entre las fantasías masculinas que femeninas. Otra cosa es lo que pasa en el mundo real de ellas, donde los primos adquieren un protagonismo mayúsculo como se verá en el próximo capítulo.

----------

Ellas y la felación
Muchas mujeres viven la felación de forma conflictiva. Y no sólo las mayores de cincuenta años que padecieron una educación repleta de tabúes. Hay chicas muy jóvenes que la realizan por compromiso, por “quedar bien” con el novio o para que este no las abandone, a algunas les crea un problema ético —quizás les gusta pero creen que no es una práctica moralmente aceptable—, hay quien lo vive como una postura humillante, y a muchas otras les causa problemas fisiológicos: sienten náuseas al introducir el pene en su boca, les desagrada el olor y sabor, etcétera.
El sexo oral, como cualquier práctica sexual, solo puede realizarse desde la libre elección. Tenemos que apuntar, no obstante, que algunas mujeres realizan felatios sin problemas desde que han descubierto los lubricantes con sabor, y que, por supuesto, hay muchas a las que les encanta esta práctica. El sexólogo Daniel Borrell añade que “la sexualidad y la comida tienen una relación muy estrecha, pues sólo hace falta recordar expresiones verbales como morder, chupar, comer, etc. La comida está en permanente relación con la satisfacción sexual. El acto de chupar o lamer un pene puede ser tan placentero como, por ejemplo, chupar un helado. Este elemento afrodisíaco alimenta cualquier tipo de fantasía vinculada con la felación”. También es una práctica que los homosexuales prefieren por encima de la penetración anal.

-----------

En la fantasía del hombre casado que busca contactos homosexuales a espaldas de su cónyuge, logra en la imaginación mostrarse como realmente es: bisexual. Algo que, por lo que nos explica, no ha logrado realizar aún en la misma sesión, con actividades bisexuales en el montaje del trío, puesto que o bien está a solas con su mujer, o está a solas con un hombre en sus escapadas secretas, pero en ningún momento cuenta que haya tenido una relación sexual con ambos sexos al mismo tiempo, como en la escena relatada.
Cuando entrevistamos al colectivo de personas que practican los juegos de sexo en grupo, descubrimos que los bisexuales no son muy bien recibidos ni siquiera por los que se consideran “liberales”. También los homosexuales, tanto gays como lesbianas, les ponen trabas. “La orientación bisexual no es una moda ni una práctica aislada. Es una realidad en esta sociedad actual, aunque choca con nuestro pensamiento binario occidental donde todo es blanco o negro, hombre o mujer o, por supuesto, homosexual o heterosexual”, indica el psicólogo Daniel Borrell.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39