13 de setembre de 2008

ETS FELIÇ?

Aquest matí, mentre llegia el diari, m'he trobat amb una notícia curiosa sobre les conclusions del curs d'estiu "Aprenent a ser feliç" de la UNED que s'ha cel·lebrat aquesta setmana a Pamplona i m'ha semblat oportú comentar-ho en el bloc.

La Vanguardia
LA FELICIDAD SE APRENDE
Es importante tener sentido del humor y saber valorar lo importante de la vida

Pamplona. (EFE).- Los psicólogos participantes en el curso de verano "Aprendiendo a ser feliz", celebrado en la UNED de Pamplona, han concluido que la felicidad no sólo es posible, sino que además puede aprenderse y para ello es importante tener sentido del humor y saber valorar lo importante de la vida.

El doctor en Psicología y profesor de la Universidad Complutense de Madrid Javier Urra ha asegurado que, para ser feliz, "hay que pedir a la vida lo que la vida puede dar, porque a veces le pedimos cosas excesivas" y además "hay que saber manejarse en el conflicto, porque la vida es conflicto y hay que hacer pareja de baile con la duda". Urra, señala la UNED en un comunicado, considera que también es esencial "dar trascendencia a la vida y valorar lo importante" y en este sentido ha destacado que "lo importante puede ser, por ejemplo, un amanecer", ya que, aunque suene a tópico, "hay momentos que no se compran con dinero". El psicólogo, que ha subrayado que rehuye a los "agoreros, cenizos y agonías que parece que son felices machacándonos", ha recomendado volcarse en quien necesita apoyo y lo merece, porque "la suerte de poder ayudar es un lujo" y ha comentado que también es importante sonreír, porque "no hay mejor carta de presentación que una sonrisa". Urra, que fue el primer Defensor del Menor en España y es patrono de UNICEF, ha aconsejado no obsesionarse con ser el mejor: "Buscar ser el mejor no es positivo. Hay que ser normal. Hay gente que quiere ser supermán, superwoman, superpareja, superpadre... Sea usted normal".

La psicóloga María Dolores Avia, de la Universidad Complutense de Madrid, ha resaltado en el curso que la felicidad "no sólo es posible, sino que, además, se puede aprender", mientras que su compañero Gonzalo Hervás, profesor del mismo centro académico, ante la pregunta de si el dinero da la felicidad, ha llegado a la conclusión de que no necesariamente se da esa relación causa-efecto. Eduardo Jáuregui Narvaez, psicólogo y profesor de la Universidad de Saint Louis, ha aconsejado a los asistentes al curso que se tomen "muy en serio" el humor, ya que "es una de las principales fortalezas del ser humano". "La risa y el humor", ha declarado, "merecen un importante protagonismo dentro de la psicología positiva y producen una de las sensaciones más placenteras de la experiencia humana".

Després d'haver llegit l'article, creus que es pot aprendre a ser feliç realment? Quin és el secret de la felicitat? Hem de fer un curs per saber quines són les receptes per ser feliç? Els diners dónen la felicitat?... Aquestes són algunes de les moltes preguntes que escoltem sobre la felicitat i que fan que ens desperti l'interès en aquest tipus de notícies. En moltes ocasiones, les preguntes obertes són més interessants i necessàries que les respostes tancades. Abans de buscar respostes, ens hem d'escoltar a nosaltres mateixos i fer-nos algunes de les següents preguntes: Et consideres una persona feliç? Què és allò que et fa feliç? Què et fa somriure? Què li dóna sentit la teva vida? Quins objectius tens a la vida? Què esperes de la vida? Creus que la vida és bella? Fas sentir bé a les persones que més estimes? Encara recordo la vegada que una persona que acaba de conèixer en unes jornades em va preguntar: Ets feliç? No recordo abans que algú m'hagués fet aquesta pregunta i em va sorprendre. Em vaig adonar que les persones parlem de la felicitat sense parlar de la nostra felicitat, com si fos un concepte aliè. Per altra banda, fer aquest tipus de preguntes pot despertar por per part de l'emissor i del receptor.

Si anem al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, ens trobem amb la següent definició: "la felicitat és "allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció". Crec que faria falta afegir quelcom més en aquesta definició ja que pot provocar confusió. En el seu llibre "Cara a cara con tu dolor", Jenny Moix aporta el següent comentari: “Dado que creemos que la felicidad ha de ser plena y absoluta, sólo nos concentramos en extirpar de nuestras vidas los motivos de sufrimiento, hasta que no lo conseguimos creemos que no podemos ser felices. La felicidad plena no existe. Dejemos, pues, un espacio mínimo para el sufrimiento”. Personalment, aquesta explicació m'ha permès integrar més el meu propi concepte de felicitat. Cada persona ha d'aprendre a saber què és allò que li farà feliç. Ara que sabem que podem aprendre a ser feliços, la responsabilitat de cada persona és contestar-se el com puc ser feliç. Recorda que la cuina de la felicitat no té receptes, sinó ingredients. El cuiner ets tu!

4 comentaris:

TeRe ha dit...

Avui és dilluns, el sol ha començat a caure davant de la gran finestra on ara sec,al teclat d'aquest portàtil.
Senzillament m'he tornat a quedar encantada i gratament sorpresa amb aquesta nova aportació, diguem-ne emocional, Dani!
No voldria respondre't al titular de la teva darrera aportació, perquè m'allargaria massa, i aquest és un espai d'intercanvi.
S'agraiexen les teves troballes i el toc de llum que hi dones.
Et segueixo d'aprop, i aquesta vegada permete'm que enllaçi el teu blog a tot el meu directori!
Salut!

Dani Borrell Giró ha dit...

Ets autèntica, Tere!
Tot el que dius ho sents. Això és el que importa. Es nota que saps disfrutar dels petits plaers que et regala la vida. No sé si això és a felicitat; però, estic segur que et dóna felicitat.

No crec que sigui necessari que contestis la pregunta ja que les teves paraules desprenen un munt de felicitat! De totes maneres, aquest és un espai per compartir on la quantitat del text no és el més valuós.

Serà un plaer que el teu directori enllaçi amb el bloc.

Enhorabona per ser com ets, Tere!

Dani

Sandra ha dit...

Pf.. estas preguntas abiertas en un principio me servían para reflexionar.. pero después de habérmelas formulado tantas veces.. me acabo sintiendo peor que justo en el momento anterior.

Recuerdo que antes me consideraba una persona feliz, supongo que tenía menos preocupaciones, responsabilidades, agobios, etc. Pensaba que la felicidad era más bien un rasgo que un estado.. pero ahora me he dado cuenta de que no..

en fin..
mejor no sigo que podría pasarme horas teorizando sobre mis cosas.. xD

un besoo! :)

Dani Borrell Giró ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Sandra!

Et vull fer una proposta: fer una segona part de l'article sobre la felicitat amb l'objectiu de trobar un denominador comú entre el concepte de felicitat que tenim els dos. Què et sembla la proposta? Així, em permetria entendre una mica més el que t'ha passat al qüestionar-te si ets feliç o no.

Espero la teva confirmació sobre la proposta!

Una abraçada,

Dani