LA SIMFONIA DE L'ALEGRIA

Trobar una feina després de vuit mesos a l'atur, retrobar-te amb una persona estimada que feia quatre anys que no havies vist, rebre reconeixement positiu per part del director del teu departament de treball, aconseguir aprovar la selectivitat amb la nota que necessites, veure com el teu equip de futbol guanya tres copes en menys d'un mes, comprar un bitllet d'avió per poder veure la família que està en un altre país o conèixer una persona que et fa sentir pessigolles a l'estómac cada vegada que la veus són situacions que ens evoquen una emoció agradable: l'alegria. Després d'haver parlat de la por, la ràbia i la tristesa, m'agradaria acabar amb l'alegria perquè és una altra de les emocions bàsiques dels éssers humans. D'on sorgeix aquesta emoció? Què necessita una persona quan està alegre? Què espera dels altres? Què pot fer una persona per estar més en contacte amb aquesta emoció i fugir de l'apatia?

Quan una persona viu una situació de guany, experimenta l'emoció de l'alegria. Què pot guanyar una persona que ha trobat una feina després d'estar a l'atur? Pot guanyar tranquil·litat per la incertesa econòmica de no poder fer front a les despeses de la hipoteca, aprendre una nova tasca professional a realitzar i tenir la oportunitat de tenir nous companys/es de feina, entre d'altres. Sempre que una persona percep aquests guanys, valora tot allò que li dóna la situació viscuda. També és cert que començar a treballar implica tenir un horari d'entrada i sortida, un esforç físic i cognitiu per entendre la nova feina i estar obert a conèixer noves persones. Què vull dir amb aquesta diferència? Sentir alegria es pot convertir en una decisió personal, lluny de l'atzar ni la sort. L'alegria pot ser reactiva davant d'allò que una persona viu en el seu dia a dia (premi, retrobament, trobar un objecte valuós, reconeixement, etc); però, també pot estar relacionada amb una tendència vital d'una persona. Per tant, una persona pot ser alegre o tenir alegries. Què esculls? Ser o tenir? També és cert que cada persona viu les seves pròpies alegries. El novel·lista rus Dostoievski patia atacs epilèptics i deia el següent: "Les persones sanes no us podeu imaginar la felicitat que sentim els epilèptics durant els segons que precedeixen els atacs. No sé si aquesta felicitat dura segons, hores o mesos, però no els canviaria per totes les alegries que pugui proporcionar la vida".

Què necessita una persona quan experimenta alegria? Necessita explicar-ho, compartir-ho, comunicar-ho, treure-ho fora... per poder dir a la resta del món allò que li ha passat. Per això, quan una persona li explica una alegria a una altra, espera rebre comprensió, entusiasme i empatia. Quan un pare jutja si és important allò que li fa sentir alegria a la seva filla, la necessitat de compartir queda totalment invalidada. Quan una persona no se sent compresa, l'alegria es desinfla automàticament i perd valor. Per tant, és necessari distanciar-se del propi món per entendre la realitat de l'altra persona i poder saltar d'alegria.

Un bon exercici per contactar amb l'alegria és aturar-te a pensar tot allò que has guanyat al llarg del dia d'avui. No cal anar gaire lluny ja que cada dia guanyes quelcom de valuós. Hi ha moments vitals en els que és més fàcil detectar aquestes situacions que d'altres; però, això no significa que no existeixin. Senta't amb un paper i un bolígraf per contestar-te a la següent pregunta: què he guanyat avui?

Si hagués d'escollir una cançó que em fes connectar amb l'emoció de l'alegria, no podria evitar pensar en la Novena Simfonia en re menor que va composar Ludwig Van Beethoven després d'haver descobert el text "Oda a l'alegria" del poeta alemany Friedrich von Schiller (1785). Et deixo amb el text original traduit a l'espanyol i el fragment cinematogràfic de l'estrena de la sinfomia núm. 9 al Teatre de la Cort Imperial de Viena l'any 1824 que apareix a la pel·lícula Copying Beethoven (2006).

Alegría, Luz Divina,
del Elíseo dulce lar,
inflamados alleguemos
Diosa, a tu celeste altar.
Une otra vez tu hechizo
a quienes separó el rigor.
Fraterniza el orbe entero
de tus alas al calor.

A quien el azar ha dado
verdadera amistad,
quien consorte dulce halla,
ha sin par felicidad.
En la redondez terrena
suya un alma invocar!
A quien no le fuera dado
sumiríase en pesar!

En el seno de Natura
alegría liba el ser,
su florida vía sigue
males, bienes, por doquier.
Besos, vides, fiel amigo
hasta el morir nos dio;
el deleite, a los gusanos;
y al querube, un gran Dios.

Cual los soles en su vía
magna, juntos! oh! marchad!
y como héroes disfrutad
dicha, triunfos y felicidad!

Abrazaos, oh! millones!
Beso de la Humanidad!
Brinda celestial bondad
Padre a tu séquito sin par
Os postráis, oh! juntos
Ante el Creador Eterno
Busca en el azur, y reina
Sobre el plano etéreo.



Què passa quan sents aquesta melodia? Et fa somriure la seva intensitat? Et fa vibrar la seva força? A on et porta?
Sentir i expressar alegria és tot un art.
Que tinguis un dia ple d'alegries!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL PERMIS PER SENTIR TRISTESA

Perdre una persona estimada és una situació que ens connecta amb l'emoció de la tristesa. No només està trista una persona quan perd algun ésser estimat, sinó pot aparèixer quan es produeix una ruptura de parella, un canvi de residència, un acomiadament de la feina, un amic marxa a treballar fora un any, tancar un negoci propi que no funcionava, començar una nova vida en un país nou o la emancipació d'un/a fill/a. Totes aquestes situacions comparteixen la característica d'haver perdut quelcom de valuós.

La tristesa està associada a una situació de pèrdua. Quan una persona perd quelcom de valor, se sent trista i necessita ser escoltada. S'ha d'elaborar aquesta pèrdua respectant que la persona necessiti plorar. És necessari plorar i sentir les pèrdues. El que necessita la persona és el consol. En algunes ocasions, és difícil sostenir la tristesa d'una persona estimada ja que ningú li agrada veure patir a qui s'estima. Intentar animar, valorar el que li passa o distreure poden ser solucions carregades de bones intencions i que estan allunyades de la necessitat real de la persona que està trista. Per tant, el més necessari és notar que l'altra persona està al teu costat i que t'escolta. Sentir que algú et compren és un dels millors remei per la tristesa.

Hi ha diferències de gènere alhora de sentir i expressar aquesta emoció. La tristesa ha estat reprimida en molts homes atribuint-li erròniament només a les dones. Sentir tristesa no és propi de persones vulnerables ni dèbils, doncs s'ha de ser una persona valenta per expressar el que una persona sent. Per tant, tota persona té dret a sentir i expressar la tristesa. Quan una persona ha rebut el missatge "Sigues fort" durant la seva infància, ha après a reprimir aquesta emoció i no donar-li espai.

No és el mateix estar trist que patir una depressió. No tenir un suficient coneixement de les emocions pot arribar a confondre la tristesa de la depressió. La principal diferència és la intensitat i la durada. Quan un estat de tristesa té una intensitat alta, una llarga durada i interfereix significativament en la vida d'una persona, probablement estem parlant d'un síndrome depressiu. Si una persona que està patint una depressió no se sent capaç de tirar endavant sola, és molt important que demani ajuda psicològica. Per tant, no s'ha de prendre antidepressius una persona que està trista, en tot cas la persona que està deprimida. En la pràctica clínica, observo que, quan una persona està deprimida, té una altra emoció reprimida: la ràbia. Quan una persona no té el permís d'expressar la ràbia, la impotència es va apoderant de la seva persona aconseguint deprimir-se. El psicòleg Robert Neimeyer parla de la depressió a través la metàfora d'una persona que s'ha de protegir de les amenaces externes darrera d'una roca sense armes per poder lluitar experimentant vulnerabilitat i indefensió davant la vida.

Hi ha cançons, pel·lícules o novel·les que ens connecten ràpidament amb la tristesa. Fins i tot, quan aflora aquesta emoció, inconscientment escollim melodies que ens permeten estar en sintonia amb aquest estat d'ànim. Quina música escoltes quan sents tristesa? Quin tipus de pel·lícules et ve de gust veure en un moment de la teva vida que estàs vivint un dol? Escriure i parlar també poden ser una bona estratègia terapèutica per expressar el que una persona està sentint. Tingues present que, sempre que vius una pèrdua a la teva vida, tens el dret de sentir tristesa.

Desitjo acabar amb el comentari que m'ha deixat María a través del facebook arrel de la publicació d'aquest article en el qual relata l'elaboració del seu dol: "he experimentat com la tristesa actua de brúixola. Estar en contacte amb aquesta emoció et guia en el procés de curació. Com una ferida que segueix el seu propi procés, que sagna i dol per a posteriorment formar el coàgul, reconstruir teixits i finalment cicatritzar...la tristesa et permet connectar amb l'endins per a poder plorar el que has de plorar i seguir recorrent els trams del camí".

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

L'ENERGIA DE LA RÀBIA

Mirar el rellotge i veure que passen deu minuts de l'hora amb la que has quedat amb una amiga, estar en una cua llarga d'un supermercat i adonar-te que una persona s'ha col·locat davant teu sense demanar-te permís, descobrir que la teva parella t'està sent infidel amb una persona de la seva feina, discutir amb el teu pare perquè considera que t'estàs equivocant amb la decisió de tornar a estudiar... totes aquestes situacions que has pogut viure en algun moment de la teva vida tenen en comú que són situacions d'injustícia. Què passa quan apareix una injustícia? Què sentim les persones? Què necessitem fer quan vivim una injustícia?

L'emoció que sentim les persones és la ràbia. Sents ràbia quan t'estan criticant per un error que no has comès, sents ràbia quan reps una nota de la professora del teu fill que l'han expulsat de classe, sents ràbia quan algú s'està aprofitant de tu i sents ràbia quan vols anar a un concert i no tens prou diners per anar-hi, entre d'altres. Tal i com afirma Meritxell Obiols (2006), “la ira es genera quan tenim la sensació d’haver sigut perjudicats... en general, es tracta d’amenaces simbòliques a l’autoestima o a la dignitat personal. Ser tractat/da injustament o de forma ruda, ser insultat/da, maltractat/da, depreciat/da, frustrat/da, etc és el que pot generar la ira”.

El que necessites fer quan sents ràbia és expressar-la. Dir-li a la persona que t'ha mentit com t'ha fet sentir que has perdut la seva confiança, dir que no quan la teva mare et demana fer una tasca domèstica que no et pertoca, posar un límit quan una persona sempre et demana diners o prémer el clàxon del cotxe quan un conductor no t'ha informat amb l'intermitent que volia girar a la dreta. És important saber discriminar en quina situació és convenient actuar d'una manera assertiva, és a dir, respectant a l'altra persona i respectant-te a tu mateix com persona. La ràbia és la energia necessària que et permet demanar el canvi que estàs necessitant. Una imatge que representa la ràbia és un quadre del pintor nord-americà Jackson Pollock perquè plasma l'acció enèrgica de l'autor per fer realitat la seva obra (veure obra Ritme tardorenc del 1950 en el paràgraf anterior). Per tant, és necessària la ràbia per sentir-te una persona digne i respectable. Una altra bona manera d'expressar la ràbia és poder donar cops en un coixí o practicar algun esport per a descarregar l'emoció. Què passa quan una persona no fa el que li demana l'emoció de la ràbia? L'acumulació de la ràbia fruit de la passivitat provoca ressentiment.

Les creences irracionals d’Albert Ellis (1955) poden estar presents en el comportament passiu i agressiu de la ràbia. Pots detectar quines són aquelles creences amb la llista que t'exposo a continuació amb l'objectiu de revisar el que hi guanyes i el que hi perds.
- Necessito ser estimat i acceptat per tothom
- Si vull ser útil i necessari, ho de saber resoldre tot i ser molt competent
- Hi ha gent dolenta i menyspreables que ha de rebre el que es mereix
- És horrorós que les coses no surtin de la manera que jo voldria
- Les desgràcies venen de fora, no puc control el que em trastorna
- Si alguna cosa pot ser perillosa, cal preocupar-se molt al respecte i recrear-se en la possibilitat que passi
- És més fàcil evitar que fer front a les dificultats
T'identifiques amb algunes de les creences d'aquesta llista?

Segons l’Anàlisi Transaccional, la ràbia pot esdevenir una emoció paràsita. Si una persona està expressant aquesta emoció constantment, pot estar indicant que hi ha una altra emoció emmascarada que no escoltant ni atenent. Això pot succeir quan una persona no sap expressar la tristesa i l’emmascara de ràbia perquè és la única emoció que es pot permetre sentir. També pot passar a l'inrevés concebent la tristesa com una dificultat en expressar la ràbia continguda.

Aprofitant que avui estic parlant de la ràbia, et recomano la pel·lícula El intercambio (2008) de Clint Eastwood protagonitzada per l'Angelina Jolie. Explica la història d'una mare soltera als anys 20 a Los Ángeles que, quan torna a casa després de treballar, el seu fill de nou anys ha desaparegut. Comença la recerca del seu fill i la policia li retorna el seu fill; però, resulta que no és el seu fill. La policia l'està enganyant i ella no ho pensa permetre. És una història plena de dignitat i lluita per part d'una mare que lluita per aconseguir el que ha perdut. Una bona història cinematogràfica per sentir la ràbia i que ens ajuda a connectar amb el present.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA POR NO FA POR

Després d'haver exposat les diferents emocions bàsiques, ens aturarem en cada una d'elles. Avui parlaré de la por. Què és la por? De què tens por? D'on creus que ve aquesta emoció? Com pots reaccionar sense que et provoqui un dany? L'emoció de la por apareix quan hi ha una situació de perill. Per tant, quan una persona s'exposa a un perill, sabem que pot sentir por. Un perill pot ser agafar un refredat, arribar tard a una cita amb una amiga, caminar per un carrer estret i fosc de nit, tenir un accident de tràfic mentre està plovent, anar a una entrevista de feina o estar en una novena planta sense barana, entre d'altres. Quan una persona viu alguna d'aquestes situacions, s'activa un mecanisme d'alarma que ens demana una resposta per poder reaccionar davant la situació de perill.

Quan una persona sent por, pot reaccionar de tres maneres. Si una persona està en un zoo i s'escapa un tigre, el millor que pot fer és quedar-se paralitzada. En aquest tipus de situacions, la paràlisi és la resposta més idònia ja que l'animal percep el perill en la persona que es posa a córrer. En altres situacions, no és la millor resposta com, per exemple, quedar-se en blanc davant de la part teòrica de l'examen de conduir o davant d'una crítica sobre una tasca realitzda. En segon lloc, existeix la fugida quan un lladre persegueix a una persona o quan s'ha declarat un incendi en un edifici. Sortir corrents quan algú et demana una explicació i no t'atreveixes a dir-ho en veu alta o apagar el telèfon quan no vols parlar amb algú poden ser respostes poc adequades per fer front el perill. La tercera possibilitat és la protecció. Què vol dir? Estudiar el temps necessari per un examen important, agafar un paraigues quan està plovent, tenir un mapa d'una ciutat nova per no perdre's o tenir cura de baixar una pendent pronunciada són respostes adequades per front a diferents tipus de perills. Protegir-se és una actitud sana, adulta i responsable de viure la vida.

La millor manera d'enfrontar-se a la por és enfrontar-se al perill de la millor manera possible; però, és important saber com protegir-se. Tal i com exposa el lingüista Sebastià Serrano en una entrevista realitzada a El Periódico de Catalunya, per als nostres avantpassats, la por era un recurs extraordinari de supervivència, un facilitador de la felicitat i el benestar. Però cada vegada tindrem aquest recurs més en contra. Per primera vegada patim por crònica. Es tracta d'una malaltia que fins ara desconeixíem. El més important és saber utilitzar el poder de cada una de les emocions per evitar que vagin en contra de nosaltres.

Et deixo amb alguns fragments de la cançó de Pedro Guerra (2001) titulada Miedo on reflexa les pors de la nostra societat actual. Hi ha una frase interessant que parla de la necessitat d'un límit davant la por per evitar sentir miedo que da miedo del miedo que da. Et deixo amb un la canço interpretada pel Pedro Guerra i pel cantant brasileny Lenine.

Tienen miedo del amor y no saber amar
tienen miedo de la sombra y miedo de la luz
tienen miedo de pedir y miedo de callar
miedo que da miedo del miedo que da

Tienen miedo de subir y miedo de bajar
tienen miedo de la noche y miedo del azul
tienen miedo de escupir y miedo de aguantar
miedo que da miedo del miedo que da

El miedo es una sombra que el temor no esquiva
el miedo es una trampa que atrapó al amor
el miedo es la palanca que apagó la vida
el miedo es una grieta que agrandó el dolor

Tienen miedo de reir y miedo de llorar
tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser
tienen miedo de decir y miedo de escuchar
miedo que da miedo del miedo que da

El miedo es una raya que separa el mundo
el miedo es una casa donde nadie va
el miedo es como un lazo que se aprieta en nudo
el miedo es una fuerza que me impide andar



ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39