ESPAI DE PSICOTERAPIA: LA POR NO FA POR

Després d'haver exposat les diferents emocions bàsiques, ens aturarem en cada una d'elles. Avui parlaré de la por. Què és la por? De què tens por? D'on creus que ve aquesta emoció? Com pots reaccionar sense que et provoqui un dany? L'emoció de la por apareix quan hi ha una situació de perill. Per tant, quan una persona s'exposa a un perill, sabem que pot sentir por. Un perill pot ser agafar un refredat, arribar tard a una cita amb una amiga, caminar per un carrer estret i fosc de nit, tenir un accident de tràfic mentre està plovent, anar a una entrevista de feina o estar en una novena planta sense barana, entre d'altres. Quan una persona viu alguna d'aquestes situacions, s'activa un mecanisme d'alarma que ens demana una resposta per poder reaccionar davant la situació de perill.

Quan una persona sent por, pot reaccionar de tres maneres. Si una persona està en un zoo i s'escapa un tigre, el millor que pot fer és quedar-se paralitzada. En aquest tipus de situacions, la paràlisi és la resposta més idònia ja que l'animal percep el perill en la persona que es posa a córrer. En altres situacions, no és la millor resposta com, per exemple, quedar-se en blanc davant de la part teòrica de l'examen de conduir o davant d'una crítica sobre una tasca realitzda. En segon lloc, existeix la fugida quan un lladre persegueix a una persona o quan s'ha declarat un incendi en un edifici. Sortir corrents quan algú et demana una explicació i no t'atreveixes a dir-ho en veu alta o apagar el telèfon quan no vols parlar amb algú poden ser respostes poc adequades per fer front el perill. La tercera possibilitat és la protecció. Què vol dir? Estudiar el temps necessari per un examen important, agafar un paraigues quan està plovent, tenir un mapa d'una ciutat nova per no perdre's o tenir cura de baixar una pendent pronunciada són respostes adequades per front a diferents tipus de perills. Protegir-se és una actitud sana, adulta i responsable de viure la vida.

La millor manera d'enfrontar-se a la por és enfrontar-se al perill de la millor manera possible; però, és important saber com protegir-se. Tal i com exposa el lingüista Sebastià Serrano en una entrevista realitzada a El Periódico de Catalunya, per als nostres avantpassats, la por era un recurs extraordinari de supervivència, un facilitador de la felicitat i el benestar. Però cada vegada tindrem aquest recurs més en contra. Per primera vegada patim por crònica. Es tracta d'una malaltia que fins ara desconeixíem. El més important és saber utilitzar el poder de cada una de les emocions per evitar que vagin en contra de nosaltres.

Et deixo amb alguns fragments de la cançó de Pedro Guerra (2001) titulada Miedo on reflexa les pors de la nostra societat actual. Hi ha una frase interessant que parla de la necessitat d'un límit davant la por per evitar sentir miedo que da miedo del miedo que da. Et deixo amb un la canço interpretada pel Pedro Guerra i pel cantant brasileny Lenine.

Tienen miedo del amor y no saber amar
tienen miedo de la sombra y miedo de la luz
tienen miedo de pedir y miedo de callar
miedo que da miedo del miedo que da

Tienen miedo de subir y miedo de bajar
tienen miedo de la noche y miedo del azul
tienen miedo de escupir y miedo de aguantar
miedo que da miedo del miedo que da

El miedo es una sombra que el temor no esquiva
el miedo es una trampa que atrapó al amor
el miedo es la palanca que apagó la vida
el miedo es una grieta que agrandó el dolor

Tienen miedo de reir y miedo de llorar
tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser
tienen miedo de decir y miedo de escuchar
miedo que da miedo del miedo que da

El miedo es una raya que separa el mundo
el miedo es una casa donde nadie va
el miedo es como un lazo que se aprieta en nudo
el miedo es una fuerza que me impide andar