L'ENERGIA DE LA RÀBIA

Mirar el rellotge i veure que passen deu minuts de l'hora amb la que has quedat amb una amiga, estar en una cua llarga d'un supermercat i adonar-te que una persona s'ha col·locat davant teu sense demanar-te permís, descobrir que la teva parella t'està sent infidel amb una persona de la seva feina, discutir amb el teu pare perquè considera que t'estàs equivocant amb la decisió de tornar a estudiar... totes aquestes situacions que has pogut viure en algun moment de la teva vida tenen en comú que són situacions d'injustícia. Què passa quan apareix una injustícia? Què sentim les persones? Què necessitem fer quan vivim una injustícia?

L'emoció que sentim les persones és la ràbia. Sents ràbia quan t'estan criticant per un error que no has comès, sents ràbia quan reps una nota de la professora del teu fill que l'han expulsat de classe, sents ràbia quan algú s'està aprofitant de tu i sents ràbia quan vols anar a un concert i no tens prou diners per anar-hi, entre d'altres. Tal i com afirma Meritxell Obiols (2006), “la ira es genera quan tenim la sensació d’haver sigut perjudicats... en general, es tracta d’amenaces simbòliques a l’autoestima o a la dignitat personal. Ser tractat/da injustament o de forma ruda, ser insultat/da, maltractat/da, depreciat/da, frustrat/da, etc és el que pot generar la ira”.

El que necessites fer quan sents ràbia és expressar-la. Dir-li a la persona que t'ha mentit com t'ha fet sentir que has perdut la seva confiança, dir que no quan la teva mare et demana fer una tasca domèstica que no et pertoca, posar un límit quan una persona sempre et demana diners o prémer el clàxon del cotxe quan un conductor no t'ha informat amb l'intermitent que volia girar a la dreta. És important saber discriminar en quina situació és convenient actuar d'una manera assertiva, és a dir, respectant a l'altra persona i respectant-te a tu mateix com persona. La ràbia és la energia necessària que et permet demanar el canvi que estàs necessitant. Una imatge que representa la ràbia és un quadre del pintor nord-americà Jackson Pollock perquè plasma l'acció enèrgica de l'autor per fer realitat la seva obra (veure obra Ritme tardorenc del 1950 en el paràgraf anterior). Per tant, és necessària la ràbia per sentir-te una persona digne i respectable. Una altra bona manera d'expressar la ràbia és poder donar cops en un coixí o practicar algun esport per a descarregar l'emoció. Què passa quan una persona no fa el que li demana l'emoció de la ràbia? L'acumulació de la ràbia fruit de la passivitat provoca ressentiment.

Les creences irracionals d’Albert Ellis (1955) poden estar presents en el comportament passiu i agressiu de la ràbia. Pots detectar quines són aquelles creences amb la llista que t'exposo a continuació amb l'objectiu de revisar el que hi guanyes i el que hi perds.
- Necessito ser estimat i acceptat per tothom
- Si vull ser útil i necessari, ho de saber resoldre tot i ser molt competent
- Hi ha gent dolenta i menyspreables que ha de rebre el que es mereix
- És horrorós que les coses no surtin de la manera que jo voldria
- Les desgràcies venen de fora, no puc control el que em trastorna
- Si alguna cosa pot ser perillosa, cal preocupar-se molt al respecte i recrear-se en la possibilitat que passi
- És més fàcil evitar que fer front a les dificultats
T'identifiques amb algunes de les creences d'aquesta llista?

Segons l’Anàlisi Transaccional, la ràbia pot esdevenir una emoció paràsita. Si una persona està expressant aquesta emoció constantment, pot estar indicant que hi ha una altra emoció emmascarada que no escoltant ni atenent. Això pot succeir quan una persona no sap expressar la tristesa i l’emmascara de ràbia perquè és la única emoció que es pot permetre sentir. També pot passar a l'inrevés concebent la tristesa com una dificultat en expressar la ràbia continguda.

Aprofitant que avui estic parlant de la ràbia, et recomano la pel·lícula El intercambio (2008) de Clint Eastwood protagonitzada per l'Angelina Jolie. Explica la història d'una mare soltera als anys 20 a Los Ángeles que, quan torna a casa després de treballar, el seu fill de nou anys ha desaparegut. Comença la recerca del seu fill i la policia li retorna el seu fill; però, resulta que no és el seu fill. La policia l'està enganyant i ella no ho pensa permetre. És una història plena de dignitat i lluita per part d'una mare que lluita per aconseguir el que ha perdut. Una bona història cinematogràfica per sentir la ràbia i que ens ajuda a connectar amb el present.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39