ESPAI DE PSICOTERAPIA: LA SIMFONIA DE L'ALEGRIA

Trobar una feina després de vuit mesos a l'atur, retrobar-te amb una persona estimada que feia quatre anys que no havies vist, rebre reconeixement positiu per part del director del teu departament de treball, aconseguir aprovar la selectivitat amb la nota que necessites, veure com el teu equip de futbol guanya tres copes en menys d'un mes, comprar un bitllet d'avió per poder veure la família que està en un altre país o conèixer una persona que et fa sentir pessigolles a l'estómac cada vegada que la veus són situacions que ens evoquen una emoció agradable: l'alegria. Després d'haver parlat de la por, la ràbia i la tristesa, m'agradaria acabar amb l'alegria perquè és una altra de les emocions bàsiques dels éssers humans. D'on sorgeix aquesta emoció? Què necessita una persona quan està alegre? Què espera dels altres? Què pot fer una persona per estar més en contacte amb aquesta emoció i fugir de l'apatia?

Quan una persona viu una situació de guany, experimenta l'emoció de l'alegria. Què pot guanyar una persona que ha trobat una feina després d'estar a l'atur? Pot guanyar tranquil·litat per la incertesa econòmica de no poder fer front a les despeses de la hipoteca, aprendre una nova tasca professional a realitzar i tenir la oportunitat de tenir nous companys/es de feina, entre d'altres. Sempre que una persona percep aquests guanys, valora tot allò que li dóna la situació viscuda. També és cert que començar a treballar implica tenir un horari d'entrada i sortida, un esforç físic i cognitiu per entendre la nova feina i estar obert a conèixer noves persones. Què vull dir amb aquesta diferència? Sentir alegria es pot convertir en una decisió personal, lluny de l'atzar ni la sort. L'alegria pot ser reactiva davant d'allò que una persona viu en el seu dia a dia (premi, retrobament, trobar un objecte valuós, reconeixement, etc); però, també pot estar relacionada amb una tendència vital d'una persona. Per tant, una persona pot ser alegre o tenir alegries. Què esculls? Ser o tenir? També és cert que cada persona viu les seves pròpies alegries. El novel·lista rus Dostoievski patia atacs epilèptics i deia el següent: "Les persones sanes no us podeu imaginar la felicitat que sentim els epilèptics durant els segons que precedeixen els atacs. No sé si aquesta felicitat dura segons, hores o mesos, però no els canviaria per totes les alegries que pugui proporcionar la vida".

Què necessita una persona quan experimenta alegria? Necessita explicar-ho, compartir-ho, comunicar-ho, treure-ho fora... per poder dir a la resta del món allò que li ha passat. Per això, quan una persona li explica una alegria a una altra, espera rebre comprensió, entusiasme i empatia. Quan un pare jutja si és important allò que li fa sentir alegria a la seva filla, la necessitat de compartir queda totalment invalidada. Quan una persona no se sent compresa, l'alegria es desinfla automàticament i perd valor. Per tant, és necessari distanciar-se del propi món per entendre la realitat de l'altra persona i poder saltar d'alegria.

Un bon exercici per contactar amb l'alegria és aturar-te a pensar tot allò que has guanyat al llarg del dia d'avui. No cal anar gaire lluny ja que cada dia guanyes quelcom de valuós. Hi ha moments vitals en els que és més fàcil detectar aquestes situacions que d'altres; però, això no significa que no existeixin. Senta't amb un paper i un bolígraf per contestar-te a la següent pregunta: què he guanyat avui?

Si hagués d'escollir una cançó que em fes connectar amb l'emoció de l'alegria, no podria evitar pensar en la Novena Simfonia en re menor que va composar Ludwig Van Beethoven després d'haver descobert el text "Oda a l'alegria" del poeta alemany Friedrich von Schiller (1785). Et deixo amb el text original traduit a l'espanyol i el fragment cinematogràfic de l'estrena de la sinfomia núm. 9 al Teatre de la Cort Imperial de Viena l'any 1824 que apareix a la pel·lícula Copying Beethoven (2006).

Alegría, Luz Divina,
del Elíseo dulce lar,
inflamados alleguemos
Diosa, a tu celeste altar.
Une otra vez tu hechizo
a quienes separó el rigor.
Fraterniza el orbe entero
de tus alas al calor.

A quien el azar ha dado
verdadera amistad,
quien consorte dulce halla,
ha sin par felicidad.
En la redondez terrena
suya un alma invocar!
A quien no le fuera dado
sumiríase en pesar!

En el seno de Natura
alegría liba el ser,
su florida vía sigue
males, bienes, por doquier.
Besos, vides, fiel amigo
hasta el morir nos dio;
el deleite, a los gusanos;
y al querube, un gran Dios.

Cual los soles en su vía
magna, juntos! oh! marchad!
y como héroes disfrutad
dicha, triunfos y felicidad!

Abrazaos, oh! millones!
Beso de la Humanidad!
Brinda celestial bondad
Padre a tu séquito sin par
Os postráis, oh! juntos
Ante el Creador Eterno
Busca en el azur, y reina
Sobre el plano etéreo.

Què passa quan sents aquesta melodia? Et fa somriure la seva intensitat? Et fa vibrar la seva força? A on et porta?
Sentir i expressar alegria és tot un art.
Que tinguis un dia ple d'alegries!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG