ESPAI DE PSICOTERAPIA: ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Què vull ser de gran? Quina és la formació més adequada per mi? Quina professió té futur actualment? Què espero d'una feina: reconeixement, prestigi, vocació, satisfacció, etc? Aquest tipus de preguntes entorn la orientació professional apareixen en algun moment de la vida d'una persona i, de vegades, en més d'un moment. No només poden aparèixer a l'adolescència perquè hi ha moltes persones que reorienten la seva vida laboral en la seva etapa adulta. Doncs, aquestes preguntes posen de manifest el procés de presa de decisió. A continuació, exposo els tres pasos necessaris per poder realitzar una presa de decisió adequada tenint en compte l'autoconeixement i el coneixement del sistema educatiu i laboral actual.

1. - AUTOCONEIXEMENT
L'autoconeixement es basa en saber quines són les virtuts i preferències de cada persona. A partir d'aquí, es tracta de pensar en diferents ocupacions

que puguin anar lligades a les virtuts amb els desitjos i preferències personals. Per exemple, una persona que té moltes habilitats alhora d’arreglar aparells electrònics, una persona que disfruta ajudant als demés, una persona que sap escoltar molt bé, una persona que li agrada fer preguntes, una persona que es passa hores jugant al lego o una persona que es passa hores a la cuina preparant plats originals. Aquests exemples poden xocar amb la realitat de molts joves que no tenen clar que serveixin per algo o diuen que no saben el que els hi agrada evidenciant problemes d’autoconcepte i d’autovaloració. Per tant, les virtuts i preferències personals es poden transformar en la professió, La persona pot explorar a partir de la curiositat que sent per uns temes, més que uns altres. Si aquesta curiositat primària es cultiva, se li dóna un espai, es pot convertir en una vocació, i amb més esforç, en una professió.

També pot aparèixer el diàleg intern entre el que hauria de fer (el que han fet els meus pares o el que esperen de mi) i el que desitjo i m'agradaria (potser no té cap sortida professional). Ex. M’agradaria estudiar filologia perquè m’interessa conèixer la llengua alemanya, però no té moltes sortides professionals. Només quan a un li agrada el que fa, és quan pot excel·lir (ex. els cuiners, avui en dia, s'han convertit en professionals "de moda"). Per què és important? Quan un se sent influenciat per companys o per familiars, això provoca un gran nombre de desercions durant el 1r o 2n curs d’Universitat de les carreres amb més prestigi: enginyeria, arquitectura i dret, entre d’altres. Com et costa estudiar aquelles assignatures que no t'agraden... T'imagines què dur ha de ser estudiar contínuament assignatures que et costen i no et motiven? Quan temps ho podries aguantar? I al contrari... t'imagines estar estudiant sobre coses que et motiven, que t'interessen i que t'encanten? Pensa en les assignatures que més us agraden.

Cal recordar que no passa res si finalment una persona canvia la seva orientació professional; però, és una llàstima comprovar que s'ha perdut el temps, escollint quelcom que, d'entrada, se sabia que no era uns estudis que provocaven entusiasme.

2. – CONÈIXER EL SISTEMA EDUCATIU I LABORAL
Després de la ESO... què puc fer?

A) BATXILLERAT
16-18 anys. Títol de Batxillerat.
1. Tecnològic: Ciències empresarials, Economia, Biologia,...
2. Ciències de la Naturalesa i de la Salut: Odontologia, Enginyeria, Òptica, Medicina, Infermeria,...
3. Humanitats i Ciències Socials : Filologia, Traducció i interpretació, Filosofia, Comunicació audio-visual, Psicologia, Sociologia, Teràpia Ocupacional,...
4. Arts: Belles Arts, Història de l’Art, Pedagogia, Mestre, Periodisme, Dret,....

B) CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ PROFESSIONALS I ARTÍSTICS
Hosteleria, informàtica, sanitat, cuina, turisme, comerç, fusteria, serveis socio-culturals, electricitat, imatge i so, química, arts gràfiques, indústria alimentària, administració, estètica, perruqueria, etc.

C) ENSENYAMENTS ARTÍSTICS
Aparadorisme, art tèxtil, bijuteria artística, ceràmica artística, estilisme d'indumentària, fotografia artística, mobiliari, vitralls artístics, etc.

3. - PRESA DE DECISIÓ
La realitat demostra que, en moltes ocasions, els joves no saben escollir convenientment, escullen per raons que no són suficientment vàlides i, quan ja és tard, se’n adonen de la inadequació de la seva elecció acadèmico-professional, tenen la informació ni la formació integral per una presa de decisions madura, entre d'altres.

És important dedicar temps, pensaments, espais de reflexió, valorar els pros i contres per la futura presa de decisió sabent el que t’agrada i coneixent el sistema educatiu i laboral. Potser és la primera decisió que es pren en una edat on es difícil decidir clarament què es vol estudiar o treballar. Hi ha joves que tenen clar el que volen des de fa temps, altres que necessitaran dedicar-hi i d’altres que suposarà una situació conflictiva. Fins ara, s’ha decidit moltes vegades per ells. El joves pot haver après a col·ocar-se en una posició passiva on no pren decisions, no es desperten els seus interessos ni la responsabilitat individual dels estudiants, ni es mobilitzen per la recerca d’informació per si mateixos i no es promou el creixement personal dels alumnes. Cal recordar que la vida laboral d'una persona es pot reorientar més endavant. Això vol dir que la pressió que un sent pot ser massa gran i hi ha persones que han canviat de professió a partir del 30 o, fins i tot, als 40 anys. No és fàcil, però és possible fer-ho. També és important que una vocació que no s’hagi convertit en professió es pot transformar en una afició sentint una vida complerta.

És necessari no idealitzar les professions. Si algú es mostra comprensiu amb els demés, solidari i amb ganes d’ajudar als demés, considera que vol estudiar medicina. També és pertinent conèixer que aquesta professió requereix molta dedicació i esforç, així com el contacte amb el dolor i la mort o les jornades interminables. És important no idealitzar una professió perquè la decepció està assegurada. És important analitzar les motivacions de l’adult: són pròpies o alienes? Expectatives realistes? La decisió ha de ser presa pel jove qui es, en últim terme, el que va fent-se més responsable de si mateix i de la seva pròpia vida. La decisió ha de tenir en compte les possibilitats i peculiaritats individuals del jove sense cedir a les pressions socials o familiars.

Aquest contingut forma part de la dinàmica del Taller d'Orientació professional que imparteixo a l'alumnat d'E.S.O. per aprendre a gestionar la presa de decisió sobre el futur laboral.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG