PERE I EL FIL MÀGIC

Pere era un noi molt inquiet que se sentia estimat per la seva familia, mestres i els seus amics; però tenia una debilitat. Era incapaç de viure el moment. No havia après a disfrutar del procés de la vida. Quan estava a l'escola, somiava amb estar jugant fora. Quan estava jugant, somiava amb les vacances d'estiu. Pere estava tot el dia somiant, sense prendre's el temps de gaudir els moments especials de la seva vida quotidiana.

Un matí, Pere estava caminant per un bosc proper a casa seva. Al cap d'una estona, va decidir asseure's a descansar en un tros d'herba i al final es va quedar adormit. Després d'uns minuts de somni profund, va escoltar a algú cridar el seu nom amb veu aguda. A l'obrir els ulls, es va sorprendre de veure una dona dempeus al seu costat. Podia tenir uns cent anys i els seus cabells blancs com la neu queien sobre la seva esquena com una endurida flassada de llana. En l'arrugada mà de la dona hi havia una petita pilota màgica amb un forat en el seu centre, i del forat penjava un llarg fil d'or. La dona li va dir: "Pere, aquest és el fil de la teva vida. Si tires una mica d'ell, una hora passarà en qüestió de segons. I si tires amb totes les teves forces, passaran mesos o, fins i tot anys, en qüestió de dies". Pere estava molt excitat per aquest descobriment. "Podria quedar-me la pilota?", va preguntar. La dona la hi va lliurar.

L'endemà a classe, Pere se sentia inquiet i avorrit. De sobte es va enrecordar de la seva nova joguina. Al tirar una mica del fil daurat, es va trobar a casa seva jugant en el jardí. Conscient del poder del seu fil màgic, es va cansar de ser un col·legial i va voler ser adolescent, pensant en l'excitació que aquesta fase de la seva vida podia portar. Així que va tirar una vegada més del fil daurat. De sobte, ja era un adolescent i tenia una bonica amiga anomenada Elisa. Però Pere no estava content. No havia après a gaudir el present i a explorar les meravelles de cada etapa de la seva vida. Així que va treure la pilota i va tornar a tirar del fil, i molts anys van passar en un sol instant. Ara es va veure transformat en un home adult. Elisa era la seva esposa i Pere estava envoltat de fills. Però Pere va fixar en una altra cosa. El seu pèl, abans negre com el carbó, havia començat a tornar-se canós. I la seva mare, a la qual tant volia, s'havia tornat vella i fràgil. Però ell seguia sense poder viure el moment. De manera que una vegada més, va tirar del fil màgic i va esperar que es produïssin canvis.

Pere va comprovar que ara tenia 90 anys. El seu cabell s'havia tornat blanc i la seva bella esposa, vella també, havia mort uns anys enrere. Els seus fills s'havien fet grans i havien iniciat les seves pròpies vides lluny de casa. Per primera vegada en la seva vida, Pere va comprendre que no havia sabut gaudir de les meravelles de la vida. Havia passat per la vida corrents, sense parar-se a veure tot el bo que havia en el camí. Pere es va posar molt trist i va decidir anar al bosc on solia passejar de noi per a aclarir les seves idees i temperar el seu esperit. A l'endinsar-se en el bosc, va advertir que els arbres de la seva infantesa s'havien convertit en roures imponents. El bosc mateix era ara un paradís natural. Es va tombar en un tros d'herba i es va dormir profundament. Al cap d'un minut, va escoltar una veu que li cridava. Va alçar els ulls i va veure que es tractava ni més ni menys que de la mateixa dona que molts anys enrere li havia regalat el fil màgic. "Has gaudit del meu regal?", va preguntar ella. Pedro no va vacil·lar al respondre: "Al principi va ser divertit però ara odio aquesta pilota. La vida m'ha passat sense que m'assabentés, sense poder gaudir-la. Clar que hauria hagut moments tristos i moments bons, però no he tingut oportunitat d'experimentar cap dels dos. Em sento buit per dins. M'he perdut el do de la vida". "Ets un desagraït, però igualment et concediré un últim desig", va dir la dona. Pere va pensar uns instants i després va respondre: "Voldria tornar a ser un nen i viure altra vegada la vida". Dit això es va quedar altra vegada dormit. Pere va tornar a escoltar una veu que li cridava i va obrir els ulls. "Qui podrà ser ara?", es va preguntar. Com no seria la seva sorpresa quan va veure a la seva mare dempeus al seu costat. Tenia un aspecte juvenil, saludable i radiant. Pere va comprendre que l'estranya dona del bosc li havia concedit el desig de tornar a la seva infantesa.

No cal dir que Pere va saltar del llit al moment i va començar a viure la vida tal i com havia esperat. Va conèixer molts moments bons, moltes alegries i triomfs, però tot va començar quan va prendre la decisió de no sacrificar el present pel futur i començar a viure en l'ara.

Conte extret del llibre "El monjo que va vendre el seu Ferrari" de Robin S. Sharma (1997).

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

MAIONESA I CAFÈ

Quan les coses en la vida et semblen una càrrega massa feixuga; quan 24 hores al dia no són suficients... recorda el pot de la maionesa i el cafè. Un professor, davant de la seva classe de Filosofia, sense dir ni una paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després els va preguntar als seus estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van dir que sí. Així que el professor va agafar una caixa plena de boletes i la va buidar dins del pot de maionesa. Les boletes van omplir els espais buits entre les pilotes de golf.

El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple, ells van tornar a dir que sí. Després, ell prengué una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per descomptat, la sorra omplí tots els espais buits i, aleshores, el professor preguntà novament si el pot estava ple.

En esta ocasió els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor de seguida agregà 2 tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien en esta ocasió. Quan la rialla s'apagà, el professor va dir:

VULL QUE S'ADONIN QUE EL POT REPRESENTA LA VIDA!

Les pilotes de golf són les coses importants: la família, els fills, la salut, els amics; tot el que ens apassiona. Són coses que, encara que perdéssim totes les altres i només ens quedessin aquestes, omplirien encara les nostres vides. Les boletes són les altres coses que importen, com el treball, la casa, el cotxe, etc. La sorra és totes les altres coses, les petitones.

Si possessiu la sorra primer en el pot, no hi hauria espai per a les boletes ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si gastem tot el nostre temps i energia en les coses minses, mai tindrem lloc per a les coses realment importants. Estigues atent a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, pren-te temps per a assistir al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició preferits. Sempre hi haurà temps per a netejar la casa i reparar la clau de l'aigua.

Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment importen. Estableix les teves prioritats, la resta és només sorra...

Un dels estudiants va alçar la mà i preguntà què representava el cafè. El professor va somriure i va dir: Que be que ho preguntis... Només és per a demostrar-vos, que no importa quant ocupada estiga la teva vida, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic

P.D. Sempre hi haurà una tassa de cafè per a tu a casa...

Que tinguis un bon dia!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

LA SEDUCCIÓ DE XAHRAZAD

Temps era temps que governava les terres de l'Índia i la Xina un rei sassànida que tenia dos fills: el gran es deia Xahriar i el petit, Xah Zaman. Quan el rei va morir, va ser Xahriar qui el va succeir en el govern del país, mentre que el petit fou nomenat rei de Samarcanda. Després de vint any de domini, el germà gran va començar a enyorar el petit a qui li va enviar un visir per poder rebre una visita seva. Xah Zaman va acceptar la invitació del seu germà. Va iniciar el viatge per retrobar-se amb el seu germà; però, va haver de tornar a palau perquè havia oblidat un present. Al tornar a la seva cambra, quina no fou la seva sorpresa en veure la seva dona jaient amb un esclau negre! Es va quedar de pedra. I l'únic que se li va acudir, desembeinà l'espasa i els va matar a tots dos, dona i esclau.

En el regne de Xahriar els preparatius continuaven. Quan es van retrobar els dos germans, Xahriar no va parar de parlar i parlar. Xah Zaman no es podia treure del cap el cas de la seva dona. El seu germà es va adonar que no li feia cas; però, ho va atribuir al cansament del viatge. Durant els dies que seguiren, es va veure que s'anava debilitant i que el seu rostre empal·lidia. El seu germà gran intentava animar-lo... Un dia, mentre Xahriar anava de cacera, va recórrer les estances del palau aturant-se en un finestral que donava al jardí. Va veure sortir d'una porta vint esclaves i vint esclaus. L'esposa del seu germà caminava enmig de tots ells en direcció a la font. Un cop arribats allí es van despullar i s'hi assegueren tot a l'entorn. Tot seguit aparegué un esclau negre que es va acostar a Massud, l'esposa del rei, i van unir els seus cossos.

"La meva desgràcia no és res comparada amb aquesta!", va pensar Xah Zaman. Llavors, va començar a beure i menjar a cor què vols. Quan el seu germà va tornar de la cacera, el va trobar recuperat. Li va preguntar el que hi havia estat passant els últims dies i aquest li va confessar tot... "Això que dius és molt greu! Només m'ho creuré si ho veig amb els meus propis ulls", digué Xahriar. Va ordenar informar que tornava de cacera i va restar esperant-se en el finestral que donava al jardí. Efectivament, va observar l'escena que li havia explicat el seu germà. Xahriar va quedar estupefacte. Va decidir taller el cap de la seva dona, de les esclaves i dels esclaus.

D'ençà d'aleshores, cada cop que el rei Xahriar prenia una noia verge la desflorava i després la feia matar. Durant tres anys va fer el mateix. La gent va començar a fugir amb les filles fins que ja no hi quedava cap joveneta. Un dia, el rei li va demanar al seu visir que li portés una noia verge. El pobre home tenia dues filles: la gran es deia Xahrazad i la petita Duniazad. Xahrad era una experimentada lectora que havia llegit un gran nombre de llibres d'història, biografies dels reis antics, cròniques, moltes poesies. Malgrat les súpliques del seu pare, Xahrazad va acceptar la proposta per alliberar les filles dels musulmans de les urpes del rei.

El visir se l'emportà a palau i allà va presentar-la al rei. Quan el rei va voler posseir-la, ella va començar a plorar ja que volia que vingués la seva germana petita. Li van portar de seguida i, mentre el rei desflorava Xahrazad, Duniazad es va quedar asseguda al peu del llit. Tan bon punt el rei acabà de satisfer el seu desig, la germana petita li demanà:
- Xahrazad, per què no ens expliques una història d'aquelles tan meravelloses que tu saps?
- Si sa majestat m'ho permet, ho faré de molt bona gana - va respondre Xahrazad.

Només Xahrazad, gràcies al seu don especial per explicar contes, va aconseguir sobreviure a la primera nit. Tan meravellat va quedar el rei del conte que va prometre salvar-li la vida i otorgar-li la llibertat si era capaç d'explicar-li un conte cada nit. Així fou com Xahrazad va ser capaç de seduir al rei Xahriar amb la seva creativitat, imaginació i enginy. Així comença la història de Les mil i una nits, una història que li ha donat el títol al taller realitzat en les V Jornades de Sexualitat el passat cap de setmana amb l'objectiu de potenciar la sensualitat de cada persona. Quan en una relació de parella apareixen signes d'avorriment, rutina sexual, problemes de comunicació, el desig sexual es van deteriorant progressivament. La curiositat, el misteri, la creativitat i la sorpresa són elements que han de formar part del camí en parella.