L'ALTRA CARA DEL DESIG SEXUAL

...Apenas medio elenco estable;
una de las dos variables en esta polaridad más y menos,
y en el otro extremo de esa línea, estás tú,
mi tormento, mi fabuloso complemento,
mi fuente de salud.
Deseo, mire donde mire, te veo...

Aquest és un fragment de la cançó Deseo (2004) de Jorge Drexler que ens parla d'una de les necessitats més rellevants de l'ésser humà. El desig de tenir parella, viatjar, menjar, riure, ballar, aprendre o tenir relacions sexuals poden aparèixer en algun moment del dia, de la setmana o de la vida. De totes maneres, avui em detindré en un d'aquests desitjos: el desig sexual. M'hi ha fet pensar una notícia que ha sortit en els mitjans de comunicació sobre els actuals hàbits sexuals. Segons l'Informe sobre els hàbits de la salut sexual entre la població espanyola, la manca de desig sexual s'ha convertit en el principal problema sexual arribant al 57% de la població. Aquesta disfunció sexual preocupa a un 22% més de dones que homes. Posteriorment, la disfunció erèctil, la sequetat vaginal i la rutina sexual ocupen la resta de preocupacions sobre salut sexual. Una altra dada significativa d'aquest informe és que una de cada tres dones reconeix que necessita fingir al llit, sobretot, segons augmenta l'edat. Aquest tipus de problemàtiques s'accentúen en les grans ciutats on la manca de temps i l'estrès influeixen negativament. Si el desig sexual tingués dues cares, podem deduir que només es mostra una d'elles en forma de la quantitat de relacions sexuals, assistència a un tupper-sex, visita a una jugueteria sexual per a persones adultes o en forma d'acudit. Què passa realment en la intimitat sexual? Realment, el que es mostra fora s'allunya del se sent per dins? Hi ha més dificultats en connectar amb el món interior? Què està fallant en el desig sexual? Aquestes són algunes de les questions que se'm han obert al llegir aquest informe.

De totes maneres, anem per parts: què entenem per desig sexual? El desig sexual és un mecanisme biològic primari que ens impulsa a les persones a tenir relacions sexuals. Malgrat no ser indispensable per la supervivència, ho és per a la societat perquè permet establir vincles afectius i comunicació entre les persones, així com canalitzar necessitats emocionals, creatives, físiques i mentals dels individus. El desig sexual ens prepara per poder viure una experiència de plaer ja que és la porta d'entrada a la sexualitat, doncs permet experimentar la resta de fases de la resposta sexual humana: excitació, altiplà, orgasme i resolució. Una de les característiques més rellevants del desig és que, encara que es busqui conscientment, no es pot sentir. Hi ha persones que cometen l'error d'obligar-se a tenir desitjos que no tenen. No s'ha d'oblidar que l'impuls de desitjar no només depèn de la voluntat d'una persona, sinó intervenen altres factors que influeixen en la estimulació o la inhibició del desig .

Per tant, què s’entén per manca de desig sexual? La característica essencial de la manca de desig és la manca d’interès per iniciar l’activitat sexual, l'absència de fantasies sexuals i la manca de receptivitat sexual. Es considera un problema quan la manca de desig està acompanyada de sofriment psicològic. És més freqüent en dones que en homes, encara que han augmentat els casos de manca de desig sexual en homes. Alguns dels factors inhibidors poden ser la manca de temps personal, l'estrès, els efectes secundaris d'alguna tipus de medicació, símptoma d'alguna alteració física o el cansament físic. Problemes d'autoestima, un sentiment de culpa associat al plaer o una depressió encoberta poden ser altres motius que poden explicar l'aparició d'aquest trastorn sexual. Aquesta inhibició és una de les demandes més freqüents en teràpia sexual.

Les emocions també poden tenir un paper rellevant en l'aparició de la manca de desig sexual. Quan hi ha por a fallar, no estar a l'alçada, al rebuig o al ridícul pot afectar negativament amb el desig. També pot passar que, quan hi ha conflictes no resolts o una ràbia no expressada per part d'un dels membres de la parella, el desig sexual provoqui un distanciament sexual en la parella. A Espai de Psicoteràpia Quantum, oferim serveis de teràpia sexual i de parella per a totes aquelles persones que necessitin recuperar la seva vida sexual. Hi ha parelles que consulten a un professional davant d'una manca de desig sexual perquè no estem parlant únicament d'un problema individual, sinó d'un problema que afecta a la relació de parella.

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL DESIG

T'has parat a pensar que, si estàs en aquest món, és per què en algun moment passat una persona, com a mínim, volia que tu hi fossis? Imagina't la importància que té el desig en les nostres vides. Què entenem per desig sexual? En què es diferencia d'altres desitjos? Per què desitgem les persones? El desig es diu de l'anhel de satisfer un gust, la sensació agradable que commou els nostres sentits, sigui per canalització o motivat per vivències passades o per un reflex corporal que pot venir per objectes materials, per saber, per persones o per afectes. A cada desig li precedeix un sentiment d'atracció. No obstant això, el desig i la seva satisfacció formen part de la naturalesa humana. La capacitat de desitjar és necessària, encara que el que desitgem no sempre ho sigui.

Segons l'Anàlisi Transaccional, el desig pertany a l'Estat del Jo NEN que és la part infantil de cadascú de nosaltres, més enllà de l'edat. És l'únic estat del jo que es té al néixer i s'acaba de formar al voltant dels 8 anys. Es regeix pel plaer i la seva funció és sentir les emocions autèntiques. Les funcions del Nen són: obtenir plaer, sentir les emocions, divertir-se, mantenir relacions sexuals, etc. Quan vam parlar de sexualitat, ens estem referint a l'Estat del jo Nen Natural: instints, emocions, emocions sense control, innocència, sexualitat, creativitat, etc. Si una persona està connectada amb els seus desitjos personals, és probable que sigui capaç de gaudir també del seu plaer sexual.

El desig sexual és un mecanisme biològic primari que impulsa a les persones a tenir relacions sexuals. Malgrat no ser indispensable per la supervivència d'un individu, ho és per a la societat perquè permet establir vincles afectius i comunicació entre les persones, així com canalitzar necessitats emocionals, creatives, físiques i mentals dels individus. El desig sexual és la porta d'entrada a la sexualitat, doncs permet experimentar les següents fases de la resposta sexual humana: excitació, altiplà, orgasme i resolució. És tan complex que, encara que es busqui, no es pot sentir. L'impuls de desitjar no només depèn de la voluntat d'una persona.

Val la pena fer algunes consideracions sobre el desig sexual per entendre el seu significat com, per exemple, la diferència del desig entre homes i dones. En primer lloc, en què es diferencia un desig de l'amor? Algunes vegades és difícil diferenciar entre el desig sexual i l'amor ja que ambdós poden ser apassionats, consumeixen a un o una i canvien en la seva intensitat. El que determina la diferència és el sentiment que mobilitza l'experiència. El desig sexual s'enfoca ràpidament i s'allibera d'igual forma mentre que l'amor és una emoció complexa i constant que inclou el desig d'unió sexual. En segon lloc, el desig és el mateix que l'excitació? L'excitació és una resposta fisiològica que implica manifestacions físiques com l'erecció o la lubricació; en canvi, el desig és l'impuls que duu a una persona a buscar plaer. Malgrat que el desig i l'excitació actuen d'una manera conjunta, són dues fases diferents de la resposta sexual humana que va ser estudiada pel famós ginecòleg William Màsters i la treballadora social Virginia Johnson (coneguts popularment pels seus dos cognoms junts: Màsters i Johnson). En tercer lloc, com és el desig sexual femení? En què es diferencia del masculí? En termes generals, l'home necessita el sexe per a arribar a l'amor i la dona necessita l'amor per a arribar el sexe. El plaer arriba a través de la vista en el cas dels homes; en canvi, el tacte i l'oïda són els canals que per a connectar amb el plaer femení. L'home satisfà la seva necessitat de forma momentània; en canvi, el sexe de la dona és més estable i està vinculat amb la satisfacció de les seves necessitats emocionals en la parella com, per exemple, sentir-se estimada, admirada, valorada, etc. Les dones desitgen més el joc, la complicitat, les mirades d'afecte, les carícies i la estimulació del clítoris; en canvi, els homes prefereixen la passió física, els moviments espàsmics, les carícies en els genitals, el sexe oral i practicar la penetració. És important conèixer aquestes diferències perquè afavoreixen la comprensió entre homes i dones. Desconèixer aquestes diferències pot ser l'origen d'una bona part dels conflictes de parella.

Malauradament, la societat encara se sorprèn de les dones que s'atreveixen a manifestar de forma oberta el seu desig sexual o, fins i tot, diuen que practiquen la masturbació. Encara segueix vigent la doble moral en la sexualitat femenina. No obstant això, el fet que les dones no expressin obertament el seu desig no vol dir que no ho tinguin en la mateixa mesura ni amb la mateixa intensitat que els homes. Per tant, una de les conclusions que podem arribar és que el desig sexual s'aprèn, s'entrena, s'educa i, per aquest motiu, existeixen diferències aparents entre el desig sexual masculí i femení. De totes maneres, homes i dones senten el mateix desig sexual, doncs la principal diferència es troba en l'expressió d'aquest desig. El desig és el motor de la vida. No te'n oblidis!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EXERCICIS DE KEGEL

Els exercicis de Kegel van ser inventats pel doctor Arnold H. Kegel en el 1948 amb l'objectiu de donar ajuda als problemes d'incontinència urinària que pateixen moltes dones en la menopausa, després del part i en la tercera edat. Després d'haver practicat els exercicis, les pacients del Dr. Kegel li relataven que el plaer sexual havia augmentat i la intensitat de l'orgasme era major. Aquest fet va permetre plantejar l'aplicació sexològica dels exercicis de Kegel. Per altra banda, els homes que pateixen incontinències o han estat intervinguts de la pròstata també poden practicar aquests exercicis. Els beneficis no es queden només aquí ja que la pràctica continuada permet retrassar la ejaculació. Per tant, ho poden practicar tan homes con dones tenint en compte que els beneficis són diferents.

Com es practiquen aquests exercicis? En primer lloc, s'ha d'identificar la zona del perineu per poder treballar-hi. La millor manera de saber-ho és retenir la orina durant uns segons en el moment d'orinar. En aquest moment, es contrau una zona que va des dels genitals fins a l'anus. Això no significa que s'hagi d'anar a orinar al lavabo per fer l'exercici, només es tracta d'identificar i retenir el moviment que s'haurà de realitzar posteriorment. Aquesta zona reb el nom de musculatura pubocoxígea o PC. Una vegada identificada aquesta zona, s'ha de contraure durant tres segons, és a dir, es contrau contant fins a tres i es deixa anar contant fins a tres. Es pot acompanyar d'exercicis de respiració enlloc de contar els segons. És important que aquests exercicis es realitzin de forma pausada perquè un sobreesforç pot ocasionar molèsties en la part baixa de l'esquena. Per tant, el més adequat és contraure aquesta zona sense fer especial força. Aquest exercici s'ha de repetir deu vegades en tres moments del dia. Una bona estratègia per evitar l'oblit és associar aquest exercici en tres moments del dia que formen part de situacions quotidianes com, per exemple, àpats, raspallat de dents,...

Un dels requisits perquè funcioni és la constància. Per tant, s'ha de practicar durant tres vegades al dia per començar a percebre els seus benefecis al cap de tres mesos. Passat un mes de pràctica, s'ha d'intensificar fins a sis segons i, quan ja s'hagi practicat dos mesos, s'ha d'arribar als nous segons de contracció de la musculatura PC. A partir d'aquí, hi haurà una millora de les sensacions de plaer sexual: orgasmes més intensos, major sensibilitat, major retràs de la ejaculació, etc.

Després d'aquest ingredient per afavorir una bona vida sexual, només resta posar-ho en pràctica i gaudir de les moltes possibilitats que obre la sexualitat. Bon profit!

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

S’HA DE JUBILAR LA SEXUALITAT?

La vellesa s’inicia als 65 anys i acaba amb la mort. Aquesta classificació no correspon amb el procés d’envelliment fisiològic ni amb la vida sexual, només amb el criteri de l’edat. Per tant, és una construcció social. Cal tenir present que el nombre de persones grans augmenta, doncs ha deixat de ser una minoria social per passar a ser una de les majories socials. A més, la duració de la vida és cada vegada més major. Per tant, la vellesa és un període llarg i important de la vida que no es pot veure com una involució ni com un final. Malauradament, la consideració social és baixa i el model de valors dominants és un model jove amb la conseqüent por a envellir que considera aquesta etapa com un període d’involució o deteriorament.

Quan parlem de la sexualitat en la tercera edat no es tracta d’imposar un model jove de sexualitat a les persones grans, sinó donar la oportunitat de compartir la intimitat amb una altra persona. Per tant, s’entén l’activitat sexual no com una activitat orientada al coit, sinó en un sentit més ampli relacionat amb la comunicació, afecte, contacte corporal, seguretat emocional i sentir-se estimat/da. No s’ha d’imposar un model jove d’activitat sexual fent-los sentir persones incapaces. Les necessitats emocionals de l’individu a la vellesa es poden cobrir a través d’una relació sexual que no sempre acaba en coit. Quines són aquestes necessitats emocionals? Estem parlant d’abraçades, afecte, expressió d’emocions, relacions socials, etc.... per tant, no hem d’obligar ni s’han d’obligar les persones grans a practicar el coit ja que estan jubilades de tota exigència sexual! Els hi hem i s’han de donar la possibilitat de tocar-se, enamorar-se, atreure’s, acariciar-se, etc. La sexualitat és molt més que la suma del coit, les pràctiques sexuals i l’edat.

L’adaptació als canvis fisiològics i psicològics que apareixen a la vellesa pot afavorir un enriquiment de la sexualitat perquè aquesta està lliure de la por a l’embaràs i es caracteritza per un desig menys controlat de la descàrrega ejaculatòria per part de l’home. Si hi ha problemes per acceptar l’envelliment, dolor en les relacions sexuals, rebuig o inhibició per part de la parella, l’adaptació serà més complexa d’assumir. Per tant, la satisfacció sexual està relacionada amb la qualitat de les relacions interpersonals.

Una de les característiques és que la gent gran amaga els seus desitjos i manifestacions sexuals als joves i adults, perquè aquests neguen la seva sexualitat i critiquen a la gent gran que s’interessa per ella. De totes maneres, la sexualitat en la vellesa és molt variable d’unes persones a unes altres ja que no hi ha patrons comuns. Atribuir un model únic de viure la sexualitat és un error propi dels estereotips. La necessitat de contacte íntim i comunicació és el més important. A més, la satisfacció sexual no disminueix necessàriament al llarg dels anys, en bastants casos millora. El 40% de les dones afirmen una millora en la satisfacció i el 27% dels homes també ho afirma. Pel que fa a les diferències entre homes i dones, l’activitat sexual de la dona dol dependre dels desitjos i capacitats de l’home més que de si mateixa per la doble repressió: ser dona i ser gran. Pel que fa al sexe masculí, el seu principal problema psicològic és la por a perdre la seva capacitat erèctil.


Les persones grans tenen la mateixa necessitat d’intimitat que a la infància, joventut i etapa adulta; però, tenen més dificultats socials per resoldre-la. Algunes de les creences entorn a la sexualitat són les següents:
- La gent gran no té interessos sexuals
- Les persones grans que s’interessen per la sexualitat són immadurs o perversos
- La gent gran no té capacitat fisiològica per tenir conductes sexuals
- L’activitat sexual debilita, doncs és dolenta per la salut
- La satisfacció sexual disminueix després de la menopausa
- Els homes grans tenen interès per la sexualitat, però les dones grans no
- La masturbació és una activitat que desapareix en la vida adulta
- La vida sexual es perllonga amb l’inactivitat i l’abstinència

Algunes estratègies que es poden utilitzar per millorar la vida sexual són les següents: cuidar-se l’atractiu corporal evitant situacions d’abandonament, utilitzar estímuls sexuals externs, utilitzar lubricants pe resoldre els problemes de sequedat vaginal, teràpia hormonal sota prescripció mèdica, posar l’èmfasi en la qualitat de la relació, practicar els exercicis de Kegel, prioritzar les activitats sexuals que no requereixin erecció, acceptar que la dificultat en mantenir la erecció és una limitació de l’edat, aprofitar el moment d’erecció matutina, i donar-se un permís social per establir relacions noves i acceptar la llibertat entre ells i elles, entre d’altres.

Definitivament, estem parlant d’una nova concepció de la sexualitat vinculada amb el plaer, la comunicació, l’afecte, contacte corporal, orientacions sexuals, diversitat de pràctiques sexuals, permís per ser actius sexualment homes i dones i sense límit d’edat perquè l’interès sexual no entén el concepte d’edat per facilitar una sexualitat rica i satisfactòria en totes les edats.

Aquest text pertany a una conferència realitzada el passat dimecres 10 de desembre al Casal de la Gent Gran de la Vall d'Hebrón de Barcelona dins el Cicle de Conferències sobre Salut.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

DIAGNÒSTIC ACTUAL DE LA SEXUALITAT

Com és que hi ha problemes sexuals actualment? Com ens podem explicar que, malgrat tenir més informació i llibertat sexual, continuen existint disfuncions sexuals? De quina manera la nostra societat actual està afavorint l'aparició de problemes sexuals? Actualment, estem vivint una etapa definida com alliberament sexual després d'haver viscut la repressió sexual per la influència de la moral judeo-cristiana. Doncs, què està passant actualment?

Malgrat l'alliberament sexual, la incitació a la sexualitat pot jugar en contra com un efecte paradoxal. Segons Giorgio Nardone, el potent mecanisme neuroendocrino que regula el comportament sexual és també molt delicat i la interferència per part de la ment conscient pot alterar de manera notable el funcionament sexual. Una possible resposta a aquestes preguntes pot ser raonada a través de la paradoxa "Sigues feliç!". Hem passat del no has de l'has de gaudir de la sexualitat. Només és necessari observar la quantitat d'informació que arriba a les nostres mans sobre tècniques per a arribar a l'orgasme, joguines sexuals per a practicar la masturbació, receptes per a no caure en la rutina sexual, pàgines de contactes sexuals a través d'Internet, programes de ràdio i televisió on ofereixen recursos per a gaudir d'una sexualitat plena, etc. Una de les conseqüències d'aquesta situació és que, cada vegada més, els homes no sempre estan disponibles per tenir relacions sexuals. Malgrat aquesta conseqüència té aspectes positius, faig una pregunta: no estem passant a l'obligació de la felicitat sexual?

Algunes de les percepcions socials són les següents:
- Sexe com primera meta en la realització de la felicitat personal
- Idealització dels models sexuals proposats per la ficció i la publicitat

La obligatorietat és un potent antiafrodisíac. Per tant, la sexualitat es un espai de llibertat, no d'obligació. Segons l'Anàlisi Transaccional, seria necessari estimular l'ESTAT NEN que és la part infantil de cadascú de nosaltres, més enllà de l'edat. És l'únic estat del jo que hi ha al néixer i s'acaba de formar al voltant dels 8 anys. Es regeix pel plaer i la seva funció és sentir les emocions autèntiques. El Nen només sent. Les funcions del Nen són: obtenir plaer, sentir les emocions, divertir-se, mantenir relacions sexuals, etc. Quan parlem de sexualitat, ens estem referint a l'Estat del jo Nen Natural: instints, emocions, emocions sense control, innocència, sexualitat, creativitat, etc. Aquesta Estat del Jo pot permetre connectar amb l'essència de la sexualitat fugint de les exigències actuals que estan contaminant el plaer.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

MANCA DE DESIG SEXUAL

Què s’entén per manca de desig sexual? Què es pot fer quan el desig disminueix considerablement? Quan es considera la manca de desig un problema sexual? La característica essencial de la manca de desig es la falta d’interès per iniciar l’activitat sexual, l'absència de fantasies sexuals i la manca de receptivitat sexual. Es considera un problema quan la manca de desig està acompanyada de sofriment. Aquesta inhibició és una de les demandes més freqüents en teràpia sexual. És més freqüent en dones que en homes, encara que han augmentat els casos de manca de desig sexual en homes.

El desig sexual ens prepara per poder viure una experiència de plaer. L'impuls de desitjar no només depèn de la voluntat d'una persona. Llavors, hi ha altres factors que influeixen en la estimulació o la inhibició del desig. Alguns d'aquests factors inhibidors poden ser la manca de temps personal, l'estrés, els efectes secundaris de la medicació, símptoma d'alguna alteració física o el cansament físic. Problemes d'autoestima, un sentiment de culpa associat al plaer o una depressió encoberta poden ser altres motius que poden explicar l'aparició d'aquest trastorn sexual. Les emocions també poden tenir un paper important, sobretot, amb la por i la ràbia. Quan hi ha por a fallar, no estar a l'alçada, al rebuig o al ridícul pot afectar negativament amb el desig. També pot passar que, quan hi ha conflictes no resolts o una ràbia no expressada per part d'un dels membres de la parella, el desig sexual provoqui un distanciament sexual en la parella. Per aquest motiu, hi ha parelles que consulten a un professional davant d'una manca de desig sexual perquè no estem parlant únicament d'un problema individual, sinó d'un problema que afecta a la relació de parella.

El desig és un aspecte vulnerable ja que, quan les persones pateixen problemes emocionals, la seva sexualitat tendeix a alterar-se d’una manera o altra... perquè és un mitjà de relació amb l’altre i amb un/a mateix/a, està sempre carregada d’emocions profundes i de significats que transcendeixen a la mecànica sexual. De totes maneres, es pot recuperar el desig sexual per poder gaudir d'una vida sexual plena i satisfactòria buscant ajuda. Algunes de les estratègies per resoldre la manca de desig sexual són tenir un adequat coneixement personal, tenir una actitud positiva i sana davant la sexualitat, entrenament en fantasies sexuals, tenir desig per viure i cuidar la pròpia salut. Per poder detectar les causes de la manca de desig sexual i resoldre-ho, es recomana sol·licitar ajuda psicològica a un terapeuta sexual.

Si t'has quedat amb ganes de saber més sobre la manca de desig sexual, escolta aquest dissabte 15 de novembre el programa "Freqüència Single" a Onda Cero Catalunya a partir de la 1h de la matinada. Escolta-ho a través del 93.5 FM Barcelona - 90.4 FM Girona - 94.1 FM Lleida - 95.3 FM Tarragona - 96.3 FM Vilanova.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

EL MÓN DE LES FANTASIES SEXUALS

Tenir relacions sexuals amb una persona desconeguda, observar a dues persones fent l'amor, practicar sexe en un ascensor, fer un trio, despullar-se amb la persiana descoberta perquè et mirin o ser infidel poden ser alguns exemples sobre el món de les fantasies sexuals.

Les fantasies sexuals són representacions mentals que recreen situacions sensuals, romàntiques o sexuals. Aquestes situacions poden ser reals o inventades. Estudis afirmen que el 90-95% de les persones tenen fantasies sexuals cada dia. Homes i dones en tenen al mateix nivell, encara que hi ha diferències de forma i contingut. Per altra banda, hi ha persones que senten vergonya, por o sentiment de culpa de les seves pròpies fantasies sexuals. Quan no existeix el permís, apareix el sofriment. Els motius? Alguns dels motius parteixen de la creença que tenir fantasies és símptoma d'una vida sexual insatisfactòria o, en cas de tenir parella, el desig de ser infidel. És probable que això afecti negativament a la sexualitat, doncs seria necessari consultar-ho amb un terapeuta sexual. Cal aclarir que tenir fantasies es sinònim d'una vida sexual gratificant.

S'ha de diferenciar la fantasia del desig sexual ja que és molt fàcil confondre aquests dos conceptes. Tenir una fantasia amb un company de feina o tenir una fantasia sàdica no significa que hi hagi un desig real de portar-ho a terme. Una fantasia no anticipa el que passarà en la vida real; en canvi, el desig sexual és el pas previ perquè sigui real.

De què serveix tenir fantasies sexuals? No només serveixen per trencar la rutina, sinó que ajuden a ser tenir més creativitat, augmentar la excitació sexual, fomentar el desig i disminuir alts nivells d'estrés i ansietat, entre d'altres. Cal destacar que les fantasies permeten transgredir les normes i valors d'una persona ja que, com que el pensament no és l'acte en si mateix, una persona es pot permetre realitzar una acció que no desenvoluparia en la seva realitat. Tenen algun inconvenient les fantasies? Quan una fantasia sexual és exclusiva i recurrent, es pot convertir en un pensament obsessiu. Si una persona només s'excita veient una pel·lícula pornogràfica o necessita utilitzar sempre joguines sexuals, estem parlant d'una parafília sexual (en parlarem més endavant d'aquest tema). Les persones amb problemes d'autoestima, manca de desig sexual o estrés tenen poques fantasies sexuals. A més, no tenir fantasies sexuals pot ser símptoma d'algun conflicte emocional.

En el vídeo següent, apareix una escena amb els tres protagonistes de la pel·lícula Y tu mamá también (2001) del mexicà Alfonso Cuarón. He escollit aquesta escena per nutrir o continuar nutrint les teves fantasies. Recorda que el millor afrodisíac i l'òrgan sexual més important és el teu cervell. És el millor recurs que tens per gaudir de la sexualitat. No te'n oblidis!



Si t'has quedat amb ganes de saber més sobre les fantasies sexuals, escolta aquest dissabte 26 d'octubre el programa "Freqüència Single" a Onda Cero Catalunya a partir de la 1h de la matinada. Escolta-ho a través del 93.5 FM Barcelona - 90.4 FM Girona - 94.1 FM Lleida - 95.3 FM Tarragona - 96.3 FM Vilanova.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

ADDICCIÓ AL SEXE

“No és pobre qui té poc,
sinó qui més desitja”
Séneca

Segons la Reial Acadèmia de la LLengua Espanyola, s'entén per addicció "un hàbit de qui es deixa dominar per l'ús d'alguna o algunes drogues tòxiques o per l'afició desmesurada de certs jocs". Segons l'Enciclopèdica Catalana, es defineix addicció com "dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d'hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari". Hi ha una sèrie d'indicis de que diferents indicadors socials, econòmics i medio-ambientals mostren un canvi en la evolució històrica en el segle XX. Un dels més clars canvis està relacionat amb les conductes addictives, o millor dit, les addiccions sense substàncies (joc, menjar, sexe, Internet, compres, treball, etc). Aquest tipus d'addiccions tenen en comú els següents components:

- Pèrdua de control amb una conseqüent pèrdua de llibertat
- Dependència que s'afegeix amb el síndrome d'abstinència

A partir de quan es considera un consum addictiu? Una de les qüestions més complexes és diferenciar la conducta saludable de la patològica. Totes les conductes potencialment addictives començen a ser controlades per reforçadors positius (plaer de la conducta); però, acaben sent-ho per reforçadors negatius (alleugeriment del malestar inter). Quan una persona mostra una capacitat de tolerància cada vegada menor davant les frustracions quotidianes i davant aquelles emocions que li produeixen sensacions desagradables, el comportament addictiu es converteix en la única via per fer front al estrès i l'ansietat. Llavors, el que caracteritza una addicció no és el tipus de conducta implicada, sinó el tipus de relació que la persona estableix amb ella (Echeburúa i Corral, 1994).

Existen uns factors de vulnerabilitat que fan que unes persones tinguin més probabilitat de ser adictes que altres. No hem d'oblidar que tots duem a terme les conductes que poden produir addicció (menjar, tenir relacions sexuals, connectar-se a Internet, treballar, etc). Els factors que predisposen a patir una addicció són els següents:

- Impulsivitat
- Estat emocional de disfòria (oscil·lacions freqüents de l'humor)
- Intolerància a estímuls desagradables físics (dolor, insomnio, cansament, etc.) i psíquicos (obligacions, preocupacions, etc.)
- Recerca exagerada de sensacions (atracció por la novetat, por a l'avorriment i rutina)
- Problemes d'autoestima
- Estil d'afrontament inadequat davant les dificultats quotidianes
- Por a l'abandonament, soledat, intimitat i compromís

Segons Fenichel, tota toxicomania sense droga és una temptativa de dominar la culpabilitat, la depressió o l'angoixa a través de l'activitat.

A partir d'aquestes premisses sobre l'addicció, l'addicció al sexe no es caracteritza per la pràctica de certes formes particulars d'activitat sexual ni per l'excés de relacions sexuals convencionals, sinó per la incapacitat de controlar de forma adequada la conducta sexual. Va ser descrita per primera vegada pel psicòleg americà Patrick Carnes en el 1983. Segons Eli Coleman (1990), es tracta de descriure aquests comportaments com a simptomàtics de compulsió sexuals més que una addicció. L'adicció al sexe, a diferència d'una sexualitat saludable, es caracteritza perquè l'objectiu de la conducta és més la reducció del malestar que l'obtenció d'un plaer. El sexe es converteix en un remei per reduir l'ansietat i l'activitat sexual es transforma en quelcom obsessiu (Mellody, 1997). El sexe es converteix en la única via per aconseguir una gratificació personal i afectiva (Alonso-Fernández, 1996). Les persones amb problemes al sexe poden arribar a preferir la sexualitat anònima, que no produeix cap emoció perillosa a qualsevol sexualitat que impliqués un autèntic contacte humà.

Encara que no es coneixen amb detall l'origen d'aquesta addicció, alguna de les hipòtesis plantejades es troben en antecedents en infància o adolescència(abusos/traumes sexuals, rebuig afectiu, etc), situacions actuals (manca de satisfacció sexual o personal, soletat, buit existencial, etc) o personalitat de la persona (impulsivitat, disfòria, baixa autoestima, etc).

L'abordaje psicoterapèutic comença a partir del reconeixement de l'addicció sexual com un problema. Aquest és el primer i més important per pas per superar l'addicció. De la mateixa manera que en les altres addiccions, hi ha una resistència a reconèixer-la negant la malaltia. Són les persones que estan al seu voltant les primeres que se'n adonen de que hi ha un vertader problema. Una crisis externa com, per exemple, un trencament en la parella, una deuda econòmica o la pèrdua de feina pot portar a la persona a demanar tractament. Algunas de les estratègies terapèutiques per treballar en les addiccions són les següents: creació d'un nou estil de vida, control i exposició del estímuls, major tolerància a la frusració, prevenció de recaigues i grups de suport, entre d'altres. També és necessari que el tractament s'extengui a la parella de la persona que pateix l'addicció perquè, en molts casos, ho viuen de manera personalitzada i se'n senten responsables per no ser suficientment atractius/ves, veient-se d'aquesta forma molt afectada la seva autoestima.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Adès, Jean y Lejoyeux, Michel (2003). Las nuevas adicciones. Internet, sexo, juego, deporte, compras, trabajo, dinero. Barcelona. Editorial Kairós. Hay dos casos de adicción al sexo

Crooks, Robert y Baur, Karla (2000). Nuestra sexualidad. México. International Thomson Editores, SA.

Echeburúa, Enrique (1999). ¿Adicciones… sin drogas? Las nuevas adicciones: juego, sexo, comida, compras, trabajo, Internet… Bilbao. Ed. Desclée de Brouwer.

Madueño, Concha (2004). El sexólogo en casa. Madrid. Ed. Libsa.

COM ES POT POTENCIAR LA SENSUALITAT?

Els nostres cinc sentits poden contribuir a desenvolupar al magnetisme personal i a comunicar els estímuls sexuals. I... per què serveixen? La seva principal funció és permetre que les persones es relacionin amb el món que els envolta.

TACTE: és el sentit més extens i predominant d’evocar sensacions eròtiques. El contacte físic estimula els receptors del tacte que es distribueixen de forma heterogènia pel cos: la punta de la llengua i dels dits, orelles, mugrons, pits, genitals, anus, interior cames i les zones amb pèl tenen més receptors tàctils. Això et permet explorar el cos buscant aquestes parts del cos anomenades zones erògenes i provocar una excel•lent resposta plaent.

La nostra societat limita el contacte físic reduint-lo a l’àmbit sexual o agressiu; malgrat això, s’obtenen sensacions molt plaents d’afecte, confort, suport y descàrrega que són molt importants pel benestar afectiu. Tocar una persona estimada ens permet sentir-nos bé, és una manera d’expressar els nostres sentiments, reafirmar el que sentim i afavoreix la producció d’endorfines que ens relaxen i tranquil•litzen. Per això, es considera el sentit per excel•lència (quelcom ens ha tocat quan ens ha afecta molt i quelcom és intocable quan no es pot tractar).

Segons James, “tota persona necessita ser tocada i acariciada pels demés”. Una carícia és qualsevol estímul social dirigit d’un ésser viu a un altre i que reconeix la existència d’aquest. Segons l’Anàlisi Transaccional, a mesura que el nen creix, la fam primària de contacte físic real es modifica i es converteix en fam de reconeixement. Un gest, una carícia, un somriure,... substitueixen les carícies físiques i serveixen perquè la persona se senti alimentada. D’aquesta manera, la original necessitat d’estímuls es transforma en necessitat de reconeixement.
Una carícia a la mà o un frec a la cara pot ser molt estimulant. Has provat mai de tocar a qui desitges amb els ulls tancats? La pèrdua de visió incrementa el sentit del tacte. Has disfrutat del moment de la dutxa a través del tacte?

Una tècnica en teràpia sexual anomenada focalització sensorial consisteix en explorar àmpliament la experiència tàctil rebent plaer a través del tacte sense tocar a l’altre sense exigències. Un membre de la parella es col•loca de forma passiva mentre l’altre membre l’acaricia. Consisteix en disfrutar de l’acte de ser tocat i gaudir de l’acte de tocar a la persona estimada. Les carícies són suaus, tendres i afectuoses ja que no és necessari acabar en un orgasme. Les carícies s’efectuaran amb les mans, llavis o el propi cos. Es tracta que el subjecte que rep les carícies vagi orientant a l’altra persona què i com li agrada redescobrint focus sensorials. Aquesta tècnica és útil quan la relació sexual ha quedat contaminada de malentesos, frustracions i ansietats.

VISTA: el plaer de la vista és secundari per la importància eròtica, encara que ens dóna la primera valoració de l’altra. És un sentit molt potent perquè pots expressar les teves emocions i produir-les en els demés. Alguna vegada t’has sentit irradiat per la llum que desprèn una persona? La contemplació estètica ens pot arribar a commoure a nivell físic ja que imatges belles tarden en desaparèixer de la nostra ment. Per exemple, veure disfrutar a la persona desitjada i observar el seu cos pot augmentar considerablement el teu desig sexual. Has observat a la teva parella dutxant-se i observant com s’ensabona i es renta el cabell? Recordes la vegada que vas estar mirant el seu rostre mentre dormia?

La vista també es pot utilitzar en una relació sexual observant a la parella mentre es masturba. Com et sentiries? T’imagines la teva parella amb una vena als ulls i gaudint de l’espectacle? Aquesta pot ser una bona alternativa quan les necessitats dels dos membres de la parella són diferents.

I... què ens atreu de l’altre? L’atractiu físic té la seva base en les diferències entre les característiques sexuals de l’altra persona atribuint major atractiu a major diferència. L’atractiu físic i la bellesa del cos està vinculada a l’acceptació de les formes i proporcions corporals. Si sentim que el nostre cos com el millor dels atributs eròtics, ho serà també pels demés.

- Manera de mirar: la teva mirada parla de com et sents, és a dir, mostra el teu estat d’ànim: trist, alegre, curiós, enfadat, etc. Aquesta idea queda reflexada en la dita popular “El rostre és el mirall de l’ànima”. Recordes la última vegada que et van mirar d’una manera sensual? Què vas sentir?

- Manera de vestir: és una tarja de presentació davant dels ulls dels demés. Recorda que la imatge exterior és el primer que la gent veu i ens agrada veure a les persones ben arreglades i amb un aspecte agradable. És important tenir un estil propi sense esforçar-te en agradar als altres ja que pots aconseguir estar incòmoda i que els altres ho notin. És important utilitzar colors vius perquè són reforçants. No hi ha res menys eròtic que sentir-se gris.
Homes i dones poden enviar senyals sexuals a través de la roba que marqui contorns i posi de relleu la figura.

- Manera de caminar: la manera de moure’t parla del teu magnetisme personal. Alguna vegada has sentit atracció per alguna persona només per la seva manera de caminar? Això significa que el moviment diu molt de nosaltres mateixos. És un reflex de la nostra personalitat: seguretat, autoestima, confiança, respecte, por, timidesa, etc. Si els teus gestos són secs i bruscs, segurament inspiraràs més apatia que amor. Si una persona camina com un pobre infeliç, segurament inspirarà llàstima o pensa. Simplement, es tracta de moure’s amb lleugeresa i naturalitat i despertaràs els sentits dels altres.

* Homes i dones – els homes han preferit els estímuls visuals i les dones li dones molta importància al tacte, carícies, massatges, mimos i petons. De totes maneres, aquestes preferències sensorials estan en procés de canvi perquè hi ha dones que disfruten de la bellesa del cos masculí i homes que gaudeixen dels massatges eròtics.

OLFACTE: en cada cavitat nasal, hi ha uns tres milions de receptors olfactius dividits en dues parts tan grans com segells de correus. Aquests receptors són els únics nervis del cos directament exposats a l’aire. L’olfacte és el sentit més ràpid dels cinc, només tardem mig segon per identificar quin dels 10.000 olors registrats en el cervell flota per sota del nas. De totes maneres, continua sent un misteri per la medicina.

És uns sentit que moltes persones només copsen quan estat en estat de defensa, és a dir, les males olors. Hem d’obrir de bat a bat per començar a olorar les fragàncies. L’olor natural pot desencadenar autèntic desig, a més que defineix la essència d’una persona.

Està més associada a la memòria que altres sentits. En la novel•la de Marcel Proust –En la recerca del temps perdut, apareix un petit i aparentment insignificant incident: el narrador mulla una magdalena en una tassa de té. Els delicats aromes que percep el submergeixen en una espiral de records. Tots hem experimentat sensacions similars.

Evolutivament, l’olfacte va ser el primer dels sentits i la seva importància era major fent-ne millor ús que en l’actualitat. Era essencial en les espècies més primàries per buscar menjar, descobrir semblants o escapar de situacions perilloses. Quan l’home es va convertir va alçar-se, la vista li va treure el seu protagonisme. Actualment, l’olfacte també ens ajuda a reconèixer el perill (menjar en mal estat o objecte en combustió).

La pèrdua completa d’olfacte s’anomena anosmia (no es percep el sabor del menjar, etc.) i suposa una pèrdua de plaer i a un 25% de persones que ho pateixen els hi desapareix el desig sexual.

També apareix l’olor personal on les feromones – secrecions genitals - tenen un paper protagonista. Aquestes hormones disparen l’ovulació i les conductes de seducció. Són fonamentals per establir jerarquies de domini entre animals. Els humans utilitzen els perfums, desodorants i cremes per afaitar per despertar els sentits en els altres. De totes maneres, oblidem i emmascarem les nostres olors naturals. Recordes la sensació obtinguda de la última vegada que vas olorar una peça de roba de la teva parella? Què has sentit?

L’ambient on es produeix la ingesta de menjar juga un paper molt important (veles aromàtiques, essències, llum, etc) perquè suggereix els altres sentits augmentant la sensualitat.

GUST: fer un petó és un plaer immens per si sol ja que és determinant per posar en alerta a la resta dels sentits. És tan intens que es fa amb els ulls tancats per captar totes les sensacions experimentades. El petó a la boca és reminiscència del primitiu hàbit de l’alimentació que implica introduir en un mateix qualsevol cosa que resulti alimentaria i desitjable. Les parelles actuals senten la necessitat de menjar-se mútuament mitjançant petons, succions o, fins i tot, mossegades. Encara que sembli obvi, és important no oblidar-se de l’acte de besar en una relació sexual ja que hi ha persones que se’n descuiden davant la urgència de tenir una unió complerta dels genitals. Els petons a la boca es poden expandir per la resta del cos: espatlla, natges o orelles.

El sexe oral és possiblement el contacte més íntim. En aquesta pràctica, intervé el sentit de la vista aportant un sentiment d’admiració cap a l’augment del penis o creixement del clítoris.

Sovint, utilitzem expressions verbals vinculades amb el menjar per fer referència a qualitats eròtiques de persones: aquesta noia és un bombó, alguns estan més bons que el pa, altres estan com un formatge, et menjaria a petons o està per sucar-hi pa. També succeeix amb les pràctiques sexuals en les que s’utilitzen les mateixes expressions que en el menjar: xuclar, menjar, mossegar... Pel que fa al petó, els sentits implicats són els mateixos que en el menjar: gust, olfacte i tacte.
També es parlen dels menjars afrodisíacs – Afrodita, deessa del amor - com a substàncies per augmentar el desig sexual (ostres, xocolata, ginseng o espàrrec) i especialment fruites (plàtan o pera) per la seva forma o color que estan molt associats al plaer i a la sexualitat. La majoria funcionen per impuls de la imaginació reafirmant que la ment és el millor afrodisíac.

OÏDA: quins són aquells sons que tenen un caràcter sensual? El so d’un petó, el frec de dos cossos o un xiuxiueig a la orella poden provocar molt desig amb qui ho desitgis. Comunicar amb la teva parella com et sents quan t’està acariciant pot arribar a ser molt eròtic atorgant un caràcter afectiu i contundència al que es diu i es fa. Compartir les fantasies sexuals amb la parella pot ser un acte vertaderament eròtic realitzant-ho en un ambient de confiança i acceptació amb l’objectiu d’incrementar la intimitat mental i física. Si creus que les fantasies de la teva parella poden ser una amenaça per a tu, no és convenient compartir-les. Es pot iniciar amb la lectura d’una novel•la eròtica.

Com et sents quan escoltes la cançó que forma part de moments tan especials com el primer ball, el primer petó o un viatge romàntic? Escoltar música que evoqui episodis emotius de la història de la parella pot ser estimulant. Disfrutar de la música promou fantasies i evoca records emotius. Uns ritmes musicals estimulen el desig de moure’s, altres promouen la intimitat i estimulen l’erotisme.
Disfrutar del silenci ens permet recollir-nos cap endins. Si una persona té una bona capacitat per silenciar-se, podrà escoltar-se a si mateixa i connectarà amb el seu propi cos.

- Manera de parlar: és molt rellevant la coherència entre la comunicació verbal i no verbal. Segons diversos estudis, el 80% de la comunicació és no verbal (gestos, mirades, expressió, to de veu, etc.) Això vol dir que les persones amb qui parles obtenen més informació de com parles que no pas sobre el que dius.
Si parles a poc a poc i vocalitzes, pots atreure més l’atenció que parlant ràpid. Si parles massa ràpid, aconsegueixes transmetre tensió en la persona que t’està escoltant. A través de les teves paraules i to de veu, estàs informant sobre el teu estat d’ànim, emocions emergents, etc.
Recordes el pessigolleig que vas sentir quan et xiuxiuejar a la orella en una situació d’intimitat?

ASPECTES INTERNS

- Manera de pensar: el pensament positiu o optimisme és una disposició consistent en una propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable. També és una actitud vital i alegre cap al món amb una posició existencial de jo + / tu +.

Aquest tipus de pensament té molta força i dóna llum cap als demés ja que, de la mateixa manera que et permet somriure, aconsegueixes arrancar un somriure en el rostre de l’altra persona. Només cal pensar en situacions quotidianes on li donem un somriure a un veí o companya de feina i, en la majoria de vegades, en el tornen. Recordes què vas sentir quan veus una persona amb un pensament negatiu i una tendència a la queixa. Aconsegueix despertar el teu interès? Segurament, no sents desig ni atracció sexual.

- Expressió emocional: la persona sensual actuarà sobre les seves emocions de les persones que es trobarà en el seu camí. Llavors, serà capaç de provocar en les persones emocions i sentiments. Si es desperten les emocions, es despertaran les emocions dels altres.

Reflexió final
Has vist la infinitat de possibilitats que t’ofereixen els teus sentits per disfrutar de la teva sexualitat? Aquests només són alguns exemples. No podem desaprofitar la oportunitat que ens ha regalat la vida de disfrutar dels nostres sentits ja que ens permet donar-li vida a la pròpia vida i vitalitzar la nostra existència humana. No hem d’oblidar que tot el nostre cos és un gran òrgan sensorial.

Aquest article està extret d'una conferència titulada EROTISME, SENSUALITAT I COMUNICACIÓ realitzada al Fòrum Fnac Illa Diagonal de Barcelona el 19 de febrer del 2007 dins el cicle sobre sexualitat i parella "La sexualitat, tu i jo".

EL PODER DE LA SENSUALITAT

La sexualitat no és només un cos a cos. En la recerca del plaer, intervenen de manera efectiva els cinc sentits, des del precís moment en que els mecanismes de la resposta sexual comencen a funcionar fins que es culmina. Estem en una societat capficada en fer, a arribar a la nit i dir: “vaig a mirar l’agenda a veure quantes coses he fet”. Poques persones es plantegen: “quantes coses he sentit avui?”. Aquesta pregunta ens connectaria amb la nostra possibilitat d’existir i sentir. Recuperar el contacte amb el que és sensorial és la primera condició per aconseguir una vida sexual plena. Desconeixem el que som com a cos, tenim poca comprensió del que som com a òrgan sensorial. La limitació en la expressió emocional i l’oblit de les sensacions plaents més primàries condueixen a una forma d’intimitat mecànica i estereotipada. Ens estem perdent la oportunitat de conèixer les immenses possibilitats sensuals que tenim per viure i disfrutar de la nostra sexualitat.

- Què és la sensualitat?
La sensualitat és qualitat de sensual. Sensual és la qualitat pertanyent als gustos i plaers dels sentits, especialment els sexuals. És la expressió o resposta a qualsevol estímul que es pugui captar o percebre, sigui sexual o no sexual. És la capacitat que una persona té de despertar el desig sexual en altres persones i per provocar atracció gràcies als cinc sentits.
La sensualitat obre un ventall de possibilitats que, juntament amb la imaginació, aconsegueix efectes innovadors en els que saben com utilitzar-la. Qualsevol estímul que pugui produir-nos plaer o exaltació, vingui d’una persona o d’un objecte, despertarà el nostre desig de retenir i repetir la experiència. Una mirada suggestiva, un tipus de perfum, una carícia en un lloc adequat, un sabor que ens agradi o una persona que desitgem mirar, escoltar tocar o olorar poden desencadenar fantasies i, sovint, produeixen l’inici de respostes sexuals. Això vol dir que l’estímul ha donat diana en la nostra sensualitat.

- Qualsevol persona pot ser sensual? Qualsevol persona pot desenvolupar i potenciar la seva sensualitat, si s’ho proposa. Lluny de ser instintiu, es pot aprendre. Aquest aprenentatge dura tota la vida. És una qualitat inherent a l’ésser humà. De totes maneres, aquest aprenentatge va lligat amb uns requisits que parlen de com se sent la persona amb si mateixa.

Algunes persones creuen erròniament que la sensualitat pertany al sexe femení atribuint la sexualitat a l’home. No es pot deslligar la sexualitat de la sensualitat. Homes i dones posseeixen aquesta mateixa capacitat que es pot desenvolupar. De la mateixa manera que no hi ha cap persona sense la capacitat d’obtenir plaer sexual, no hi ha cap home ni dona sense la capacitat per ser sensual. És un binomi inseparable: sensualitat – sexualitat.

- Què és una persona sensual?
Una persona sensual és aquella que provoca atracció o reacció en els sentits d’una altra, sigui desig sexual, atracció, desig de fer l’amor, etc. A més, posseeix una harmonia interior, autoestima alta, bona confiança i sap expressar-se a través dels sentits respectant-se a si mateixa i als demés. Per aconseguir-ho, s’ha de trobar la persona que hi ha dins de cadascú oblidant-se de les aparences i sense l’objectiu d’agradar als demés.

Segons Fritz Perls – metge psiquiatra i creador de la teràpia Gestalt, “la dificultat per optimitzar el nostre potencial està en relació a que la persona no es troba disposada a acceptar-se com és limitant les habilitats necessàries per enfrontar-se a la vida”. Obrir-se al propi plaer es refereix a l’autoestima corporal. Si no acceptem el nostre cos en la seva totalitat, no ens connectarem amb la nostra sensualitat i, amb això, mutilen alguns dels nostres sensors. Això representaria el fons de l’iceberg!

La sensualitat és una posició davant la vida ja que et permet relacionar-te amb els altres en tots els aspectes, no només buscant una trobada sexual. Quan aconsegueixes que els demés estiguin a gust amb tu, quan provoques l’atenció de qui t’envolta o quan et sents desitjat/da, estàs essent sensual com a resultat d’haver despertat els sentits en les altres persones. Una persona sensual posseeix un fort magnetisme personal, un magnetisme seductor.

- Quines són les conseqüències de no potenciar la sensualitat?
Motius per argumentar la necessitat de desenvolupar la sensualitat són els següents.

• En primer lloc, una relació de parella en la que no està desenvolupada la sensualitat aviat podrà arribar a la monotonia i a l’avorriment sexual. Per aquest motiu, s’ha de dedicar especial atenció a la estimulació de la sensualitat per recuperar una sexualitat gratificant.

• En segon lloc, una sexualitat influenciada en el que s’espera de nosaltres ja que no podrem reaccionar de forma honesta utilitzant els nostres sentits i involucrant els nostres sentiments.

• En tercer lloc, existeix el perill de centrar-se en una sexualitat genitalitzada on l’objectiu d’una relació sexual és obtenir un orgasme a través del coit adaptant totes les sensacions a aquest objectiu.

• En quart lloc, patir les mutilacions diàries a les diferents àrees de la vida d’una persona provocant la baixada de la intensitat del plaer de situacions quotidianes.

- Quins són els beneficis i avantatges d’una vida sexual acompanyada de sensualitat?

• La sensualitat tendeix a la innovació, desperta la curiositat i la imaginació.
• Permet disfrutar d’una vida sexual satisfactòria.
• Assegurar-se una comunicació sexual autèntica en la relació de parella. La possibilitat de contacte i comunicació autèntica està donada en la mesura que hi hagi autoacceptació i acceptació de l’altre – “el que és, és”.
• Obrir portes al plaer sexual prenent consciència del nostre cos.
• Obtenir una intimitat genuïna que implica una vinculació afectiva profunda i un mutu coneixement. La intimitat va més enllà de la compenetració física de dos cossos amb els seus genitals.
• Despertar els sentits propis i de l’altra persona.
• Major connexió entre la ment i el cos.
• Gaudir del que és bell. Quan sortim al carrer, ens permet tenir una visió de la bellesa del nostre entorn més enllà del que farem en mitja hora.

En definitiva, una persona capaç de rebre majors dosis de plaer automàticament augmenta el seu grau d’energia vital, estat immunològic, circulació sanguínia i una actitud alegre. És a dir, augmenta la seva qualitat de vida.

Cadascú és lliure d’explorar i descobrir la seva pròpia sensualitat, el que l’erotitza, personalitzar la seva sexualitat, d’aprendre el que vulgui i de convertir les relacions amb les altres persones, de qualsevol sexe, amb el que desitgi.

Aquest article està extret d'una conferència titulada EROTISME, SENSUALITAT I COMUNICACIÓ realitzada al Fòrum Fnac Illa Diagonal de Barcelona el 19 de febrer del 2007 dins el cicle sobre sexualitat i parella "La sexualitat, tu i jo".

QUÈ ÉS LA EJACULACIÓ PRECOÇ?

Cada vegada es parla més de la satisfacció sexual femenina i masculina. Quan hi ha una manca de control voluntari de la ejaculació i orgasme en l’home, estem parlant d’ejaculació precoç. Aspectes tals com la freqüència en que apareix, el malestar que ocasiona i la cronicitat influeixen en la insatisfacció sexual. Quan la ejaculació precoç es viu com un problema, l’ansietat i la por empitjoren la resposta sexual. Per tant, no es pot mesurar únicament com una qüestió de minuts.
És una de les disfuncions sexuals més freqüents. L’aparició es dóna majoritàriament en les primeres relacions sexuals, doncs és més freqüent entre homes de 30 i 50 anys perquè la ejaculació es va retrassant amb la edat com un procés natural del cos. Quan apareix aquesta disfunció sexual, pot aparèixer la evitació del contacte sexual, por al fracàs sexual i un rol d’espectador en la relació sexual.

Causes
La gran majoria està causada per factors psicològics, les causes orgàniques són rares. Algunes de les causes poden ser:
- Aprenentatge sexual de la masturbació basat en el sentiment de culpa i la rapidesa durant la adolescència
- Ansietat unida a pensaments “sortirà malament”, “la deixaré insatisfeta” o “què pensarà de mi?” que comporten una por al fracàs i un estat obsessiu per no fallar
- Regulació emocional poc adequada
Estem parlant d’una persona que està molt centrada en si mateixa, en les seves emocions, preocupacions, angoixes, etc.

Tractament
Quan ja s’han esgotat tots els recursos del que una persona disposa, el més adequat és demanar ajuda a un professional de la psicologia especialitzat en teràpia sexual. El més important és realitzar un bon diagnòstic per determinar quines són les causes de la disfunció sexual e incorporar les tècniques necessàries per aconseguir que la satisfacció sexual sigui la protagonista.

EL PLAER DEL PROPI COS

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la masturbació és l’acció d’estimular els genitals (d'algú) per produir l'orgasme sense coit. Per tant, l’entenem com qualsevol acte, sigui tocar la vulva, el clítoris o el penis, que té com a objectiu d’aconseguir plaer. El seu significat ha anat evolucionant al llarg dels anys, doncs és molt diferent parlar de masturbació en el segle XXI que en una època anterior. Per exemple, a l’Antic Egipte, la masturbació formava part de moltes cerimònies religioses, el faraó es masturbava durant la seva cerimònia de coronació. Les dones recorrien als consoladors. En moltes tombes de les reines egípcies, es van trobar objectes similars als consoladors.

Homes i dones es masturben. Segons alguns estudis, els nois s’inicien abans que les noies. Als 16 anys, el 40% de les noies afirmen haver practicat la masturbació en alguna ocasió enfront del 80% dels nois. Hi ha diferents motius que ho poden explicar. Un d’ells és que les noies tenen els genitals menys accessibles cosa que freqüentment pot produir un desconeixement total o parcial dels seus genitals i, en algunes ocasions, descobreixen aquesta pràctica per accident: quan es graten la vulva, quan s’aguanten l’orina o quan s’ajunten les cames amb força. En canvi, els nois tenen els seus genitals accessibles el que facilita la seva manipulació i visualització, inclòs a l’hora d’orinar. Un altre motiu per entendre aquesta dada és que la sexualitat femenina ha estat força oblidada per la nostra societat. Això ha dificultat que les dones tinguessin una concepció més activa de la sexualitat. En els últims anys això està canviant ja que homes i dones saben que tenen els mateixos drets i la sexualitat no n’és una excepció. Cada vegada més dones perden la timidesa i en parlen obertament en el seu grup d’amigues.

Malgrat que alguns mites sobre la masturbació han anat desapareixent (deformació dels òrgans sexuals, acné, ceguesa, esterilitat, caiguda del cabell, disfunció erèctil, etc.), existeixen altres creences errònies que perjudiquen notablement en l’aprenentatge i/o la pràctica de la masturbació. Una d’elles és la creença que masturbar-se resta desig sexual envers la parella. No només és fals que la masturbació resta desig, sinó que augmenta la líbido alhora de mantenir relacions sexuals. Una altra creença que apareix a consulta és la següent: si tinc parella, no em puc masturbar ja que això indica que la meva vida sexual en parella és insatisfactòria. Masturbar-se no és una traïció a la parella, però algunes persones manifesten aquesta incompatibilitat. Inconscientment, no masturbar-se és una manera de demostrar a la parella ja que en tenen prou amb les relacions sexuals: “Mira que bé m’ho passo amb tu que no necessito ni masturbar-me”. Masturbar-se i tenir una vida sexual satisfactòria en parella és compatible i, fins i tot, desitjable.

La masturbació té avantatges. Quins són?
· És una pràctica útil per aprendre a conèixer les característiques i necessitats del propi cos.
· Es pot practicar al llarg de tota la vida - durant la infància, els fregaments amb els genitals es consideren un acte de masturbació, encara que no s’aconsegueixi un orgasme.
· Practicar la masturbació afavoreix una actitud sana envers la sexualitat.
· Proporciona major seguretat en les relacions sexuals amb la parella.
· Un bon recurs quan els interessos sexuals de la parella són diferents: què passa quan un membre de la parella desitja tenir una relació sexual i l’altra no? I si això passa sovint? Aquesta diferència de ritmes es converteix en un problema que pot crear tensió en la parella. La masturbació pot contribuir a que això no sigui un conflicte en la parella i, fins i tot, es pot reconvertir en una experiència compartida on la persona que acostuma a tenir un major desig sexual gaudeixi de la masturbació en presència de la seva parella sense que això suposi mantenir una relació sexual activa per ambdues parts.
· Es pot fer en qualsevol moment, és a dir, no requereix estar acompanyat ni és necessària cap preparació prèvia.
· Serveix per alleugerir les menstruacions doloroses.
· És una bona ajuda en les nits que sigui dificultós adormir-se o simplement per aconseguir alliberar la tensió sexual.
· És una bona pràctica de sexe segur.
· Una bona forma de fer-se un regal a un mateix.
· Convida a no renunciar a la sexualitat individual i, per altra banda, treu responsabilitat a la vida sexual en parella.
Moltes vegades, es tendeix a relacionar la sexualitat exclusivament a la sexualitat en parella, tan sigui esporàdica com estable. Aquests i altres motius conviden a deixar de llegir aquest article i passar a la pràctica.

Malgrat els seus avantatges, la masturbació és una pràctica de la que no se n’ha d’abusar. Què vol dir això? Si una persona recorre sistemàtica o impulsivament a la masturbació amb la finalitat d’alleugerir sentiments de soledat o d’altres, l’objectiu no és aconseguir plaer sinó evadir-se dels problemes i, com a conseqüència, s’anirà aïllant socialment. És important dedicar-li un espai i un temps prolongat. Hi ha persones amb problemes d’ejaculació precoç que expliquen que dedicaven poc temps a masturbar-se per por a que fossin descoberts per algun familiar o perquè no podien dormir sols a la seva habitació. Aquest aprenentatge es trasllada posteriorment a les relacions sexuals en parella. Si apareguessin algunes d’aquestes problemàtiques, seria recomanable l’ajuda d’un psicòleg/a especialitzat en teràpia sexual per tal de buscar solucions perquè tothom té dret a gaudir de la sexualitat d’una forma saludable sense malestar emocional.

Hom troba referències a la masturbació en cançons i pel·lícules actuals i no tan recents. Hi ha cançons que parlen de la masturbació tals com, per exemple, la cantant Bebe amb la seva cançó Con mis manos (2004) tracta el tema de la masturbació de la següent manera: “en el sillón de mi cuarto, pienso en ti con mis manos, una y otra vez” i el grup català Pastora - pots veure el seu videoclip al finalitzar aquest article - amb el seu single Mirona (2003) en parla així: “pero, se queda dormida sola y se hace cosquillas con el edredón”. Qui no recorda la escena inicial de la pel·lícula Tapas (2005) de José Corbacho i Juan Cruz on el personatge de Raquel apareix masturbant-se davant d’un xat d’Internet o el personatge d’Irene de la pel·lícula En la ciudad (2003) de Cesc Gay on aquesta apareix masturbant-se al sofà quan no pot permetre’s alliberar els seus desitjos vertaders. Recordem una frase cèlebre del cineasta Woody Allen que apareix en la pel·lícula Annie Hall (1977) on diu el següent: “No et posis amb la masturbació, és fer l’amor amb algú a qui jo estimo”.

La masturbació és una alternativa d’expressió sexual, mai s’ha d’entendre com una obligació. Per això, és important respectar la decisió de no fer-ho. Disfrutar de la pròpia sexualitat és un dret fonamental com a persona i no és un deure deixar-ne la pràctica si es té parella. Simplement, perquè et ve de gust!

Aquest article ha estat publicat a la revista de Salut i Benestar VIDA + SANA de Manresa durant el febrer del 2006.

ORIENTACIÓ SEXUAL

Per què les persones homosexuals han de dir que són homosexuals si les persones heterosexuals no van dient que són heterosexuals? És veritat que les persones homosexuals són més promíscues? T’incomoda que una parella homosexual expressi afecte en públic? Seré homosexual si, en algun moment de la meva vida, sento atracció cap a una persona del meu sexe? Aquestes qüestions no resoltes posen de manifest la diversitat sexual que existeix en la nostra societat. La orientació sexual no només és una qüestió de contacte sexual entre persones, sinó inclou els sentiments, les percepcions de les persones implicades, així com l’atracció eròtica i la vinculació emocional. Doncs, la orientació és eròtica, psicològica i emocional. Quan parlem d’orientació, ens referim a la preferència per persones del mateix sexe, diferent sexe o ambdós sexes.

Què succeeix quan li preguntem a un noi si té una nòvia? Com és que continuen existint acudits sobre maricons? El principal problema és la homofòbia. Ens referim a la por irracional cap al fet de ser homosexual. Aquesta és fruit de la ignorància, els prejudicis i les religions. Com a conseqüència de tenir aquests prejudicis, això pot ocasionar menys permís per gaudir del tresor de la sexualitat.

La solució, on està? Hem d’aprendre a ser persones més enllà de la orientació sexual. Ser heterosexual, homosexual o bisexual és una característica com qualsevol altre que no hauria de tenir més rellevància com el fet de tenir els ulls clars o ser una persona tolerant.