LA SEXUALITAT DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT PSÍQUICA

Només he vist conseqüències positives del fet d’educar a nois i noies en un ambient on tinguin accés a informació sobre sexualitat. Per altra banda, he vist molts problemes causats per la ignorància de la sexualitat i l’amor amb la culpabilitat i la por.
Kaplan, 1979

PER QUÈ PARLAR-NE?
La educació afectiva i sexual és un dret i una necessitat pel conjunt de la població. En el cas de les persones amb discapacitat psíquica, les seves fonts d’informació i aprenentatge són més reduïdes.

Existeixen dos grans arguments:
1.- Desenvolupar les capacitats emocionals, intel•lectuals i de relació amb els demés d’una manera saludable.
2.- Prevenir els efectes no desitjats de la pràctica sexual: embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual, prevenció abús i agressions sexuals, etc.

SEXUALITAT
Tota activitat sexual ha estat entesa i acceptada amb una finalitat reproductora restringint la vida sexual de les persones a un període paral•lel al de la seva vida fèrtil. Això deixava clarament a diversos col•lectius: infància, persones grans i persones amb algun tipus de discapacitat o deficiència. La sexualitat va molt més enllà de la reproducció i està vinculada a la obtenció del plaer.

El fet d’estimar-se i sentir-se estimat és una necessitat bàsica que està lluny d’entendre d’edats, classe social, sexe, malaltia mental i de qualsevol característica diferencial. Amb molta probabilitat, la majoria de les seves manifestacions de caràcter sexual poden denotar la necessitat de contacte i comunicar-se amb els demés més que el desig de mantenir una relació sexual amb coit. En moltes ocasiones, donada la seva espontaneïtat e impulsivitat en les seves accions, es pot confondre el seu apropament com una manifestació d’una necessitat purament sexual.

TENEN SEXUALITAT LES PERSONES AMB DISCAPACITAT?
És necessari superar nombroses falses creences sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat caracteritzades per un “angelisme infantil” o per una presumpta hipersexualitat. Algunes d’elles són les següents:

- Les persones amb discapacitat són asexuades
- Si no en parlem, pensarà en altres coses
- Mai tindrà una vida com els demés
- Les persones amb discapacitat són com nens, també sexualment
- Les persones amb discapacitat no resulten atractives sexualment pels altres
- No s’ha de despertar el seu interès sexual ja que són innocents
- L’activitat sexual és per tenir fills

La vida sexual de les persones amb discapacitat tenen una especificitat, sigui per si mateixa o per les condicions en que puguin viure-la. Quins són els drets que tenen les persones amb discapacitat?
• Dret a la propietat del seu propi cos
• Dret a una privacitat i intimitat
• Dret a rebre informació i ajuda en el camp de la sexualitat
• Dret a relacionar-se amb iguals i a les manifestacions pròpies de la seva edat
• Dret a explorar el seu propi cos i descobrir les potencialitats del plaer sexual

DISCAPACITAT PSÍQUICA
S’entén com a discapacitat aquell dèficit que afecta d’una manera u altra el funcionament cognitiu, emocional i comportamental d’una persona. Això acaba tenint una influència en la forma en que viuen i poden viure la seva sexualitat i les seves relacions de parella.

No és tant que la seva sexualitat tingui una especificitat definida des del punt de vista fisiològic, sinó que les seves capacitats mentals, característiques emocionals i la seva història de comportament condicionen la seva forma de viure la sexualitat. S’ha d’analitzar cas a cas, tenint en compte el seu grau de discapacitat. No podem oblidar que cada persona és diferent:

- Discapacitat lleugera: poden arribar a tenir una sexualitat normalitzada incloent la oportunitat de tenir una família i una relació de parella. Tenen una gran capacitat per aprendre els continguts bàsics de la educació sexual i arribar a protegir-se de les pràctiques de risc. Malgrat necessiten ajudes per l’adequada educació dels fills, alguns d’ells poden formar una família i tenir fills. Existeixen casos en el que ha estat positiu i d’altres que no.

- Discapacitat moderada: tenen més dificultats per tenir una sexualitat més normalitzada. Poden aprendre a tenir conductes autoeròtiques en privat, controlar els seus desitjos i emocions, també els sexuals. Són molt més vulnerables al fet de patir abusos i a cometre’ls. No els hi és fàcil establir relacions de parella i mantenir-les. Poden aprendre a respectar als demés, masturbar-se en la intimitat, no abusar i no permetre ser abusats.

- Discapacitat severa: el seu grau de dependència cap als demés és més elevat. La seva sexualitat depèn de la que els pares, educadors i la societat ens puguem permetre que tinguin.

SEXUALITAT I DISCAPACITAT
Les dificultats que apareixen en la satisfacció de les necessitats afectives i sexuals de les persones amb dis capacitat psíquica són les següents:

- Dificultats per accedir a contextos normalitzats:
• Manca d’un entorn normalitzat. Moltes vegades no tenen oportunitats per relacionar-se amb iguals en situacions normalitzades, limitant la seva vida en el context familiar i centre de treball.
• Sobreprotecció de la família provoca un empobriment del seu entorn i un major control de la seva conducta.
• Absència d’espais i temps privat provocant dues possibilitats: repressió o l’escàndol.

- Negació de la educació afectivo-sexual.
Moltes vegades se’ls hi nega informació sexual que puguin entendre i se’ls suposa com a incapaços de tenir qualsevol relació sexual i de parella. Una de les pors més reiterades per part dels pares és que sigui despertat el seu interès sexual. Negar les manifestacions i interessos sexuals augmenta els riscos associats a l’activitat sexual. A més, són persones que manifesten explícitament les seves necessitats afectives i sexuals. Tenen la típica curiositat de les persones que no reben informació sobre sexualitat i que ho han de descobrir ingènuament.

- Dèficits cognitius, emocionals i conductuals.
Saber dir si o no, presentar queixes, tirar-se floretes, etc. poden ser habilitats socials per interactuar amb els demés que poden estar limitades. També és important tenir en compte que el seu aprenentatge pot ser més lent.

- Efectes dels medicaments sobre la sexualitat.

- Major vulnerabilitat al abusos, violació i assetjament.
És un error pensar que no es pot fer res perquè aprenguin a protegir-se. Se’ls ha educat per confiar, dependre i obeir a l’adult. És necessari que aprenguin a defensar-se d’aquest risc ja que poden no arribar a etiquetar un abús sexual com un abús. Poden aprendre a dir que no quan alguna cosa no els hi agrada.

- Pràctiques de risc: embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual. És important la educació perquè les persones amb discapacitat tenen menys consciència dels riscos, més dificultats per tenir pràctiques de sexe segur.

EL PAPER DE LA FAMÍLIA
La família és la peça clau en la educació afectiva i sexual. Aquest és l’espai on es produeixen els aprenentatges més importants lligats a la sexualitat.

Quan els adults ignoren la sexualitat no volen negar-la, sinó el que desitgen és eliminar l’angoixa que els hi suposa enfrontar-se al tema amb la pròpia intimitat o eludir la dificultat de respondre. El que també contribueix a la por dels pares és la por a ser jutjats per les persones de l’entorn. Pensen que si veuen al seu fill masturbant-se vol dir que la família li ho ha ensenyat o, si expressa l’afecte cap algú, creuran que no han sabut posar-li límits a casa. A més, el que passa és que, malgrat el fill creix, el continuen veient com un nen perquè segueix amb la seva deficiència, a diferència del que passa amb un fill sense cap tipus de discapacitat.

Seria important que la intervenció de la família estigués basada en el diàleg. Una bona estratègia és respondre a les preguntes que fan els nois i noies. El més important és com es respon, no el que es respon ja que denota quina és l’actitud davant la sexualitat. També es pot plantejar alguna actuació concreta a partir d’algun esdeveniment concret (notícia TV, lectura d’un llibre, esdeveniment en el barri, etc.).

Com intervenir?
- Escoltar-lo
- Intentar posar-se en el seu lloc
- Donar respostes clares, naturals i senzilles
- Respondre a totes les preguntes
- Respectar el que vulguin explicar
- Transmetre una actitud de comprensió i respecte cap a la seva intimitat

Aquest article pertany a la conferència realitzada el 21 de març del 2006 per a mares i pares de l'Associació B.I.T. en el Centre Cívic Golferichs de Barcelona.