12 d’octubre del 2008

TOT ÉS PSICOLÒGIC

(El meu sofà és el meu descans,
i quan veig el món, des del sofà, m’agafa son).

Tot en mi és psicològic. Tot i res.
Tots els principis i tots els finals.
Totes les meves mitges veritats
i totes les meves mitges mentides que acaben sent,
finalment, totes les altres meves mitges veritats.

Tot el meu cos és producte de la meva psicologia.
Tots els meus moviments són psicològics,
aquests passos que faig per canviar de trajecte
és bàsicament psicològic.

Tot és psicològic en mi,
per molta física que existeixi en mi,
per molta biologia cel•lular i molts espais que tingui en el buit.

Jo sóc tota una realitat psicològica.
Una pantalla immensa d’imatges i projeccions psíquiques.
Una immensa xarxa d’imatges que corren per l’espai.
Una quantitat inacabable de realitats que no podré viure mai.
Capes i acumulacions d’imatges que es poden trobar
dins del meu cervell, si vaig estudiant les meves ocultacions.

Tot s’amaga i existeix en mi.

Tot és pura psicologia,
per estar amb mi tota aquesta psicologia.
La família, la casa, el poble, la feina, el cotxe,
els horaris de tren, la llista de menjar, el diari, el cafè,
algun amic, el meu ordinador, les meves petites coses.
Tot això és la pura i la crua psicologia,
Perquè, sense tot això, no seria res.
Perquè sense família, sense casa, sense poble, sense feina,
Jo, sense tot això, psicològicament no seria res
i potser no podria ni veure ni les estrelles,
o potser no podria dir ni el teu nom.
I potser no veuria ni el teu nom a les estrelles.

Tot el que faig, tot el que dic, tot el que sento,
tot el que somio, tot el que no sé de mi,
tot el que estimo, tot el que critico, tot el que vull,
tot, aquest tot és una sola psicologia.

Tots aquests monòlegs que tinc,
totes aquestes interpretacions que faig de totes aquestes persones
que m’agradaria trobar pel carrer,
simplement per constatar tot el que sento,
totes aquestes persones que estimo i m’agradaria trobar pel carrer,
com si fos una simple casualitat de l’atzar,
tot això és psicologia.

Jo sóc tota aquesta psicologia i encara més.
Totes aquestes retencions de trànsit també m’afecten
i tot això també es psicològic,
i tot aquest ambient que veig per les places dels barris populars,
totes aquestes persones que parlen i es relacionen entre elles,
tot això també m’afecta i també és la meva psicologia,
i tots aquests nens que veig jugant a la plaça també,
també modifiquen i pertorben la meva psicologia.

Tot és una pertorbació constant de la meva psicologia,
per què des de que vaig néixer, i fins i tot abans de néixer,
la meva vida ha estat un llarg Procés de pertorbació,
de modificació constant de tota la meva psicologia.
És més, la meva psicologia és el resultat final,
ja definitiu, de totes aquestes pressions psicològiques
que he rebut, de totes aquestes modificacions
que han danyat i han pertorbat la meva psicologia,
una psicologia, ja per si mateixa, elèctrica i explosiva.

Tot! Tot és psicològic en mi.
Tots aquests camps que veig,
tot aquest horitzó que canvia tant de colors
per tanta psicologia que senten els núvols,
tot el que sent el temps de nosaltres,
tots aquests canvis de clima,
aquestes masies, aquests pobles
i totes aquestes vinyes que veig sota aquest horitzó tant psicològic,
tot això és la psicologia de tot l’univers,
la psicologia de les astres,
la psicologia de tots els sistemes planetaris,
la psicologia de tota matèria fosca
que arriba fins als nostres somnis

Tot, tot és psicologia de l’univers.
La psicologia del temps.

Fins i tot la meva psicologia és tota la psicologia dels altres,
i aquestes vinyes que veig també són producte de la psicologia
de totes les persones que han treballat aquestes terres.
Aquesta és la realitat de la meva psicologia que sento, ara,
en aquest dia, perquè potser demà tindré una altra psicologia.

Fins i tot, tota aquesta suor que veig damunt els camps,
aquesta suor humana que ha anat fent els paisatges,
tota aquesta suor que sento i que em compadeixo d’ella,
tota aquesta suor històrica, mineral
tota aquesta suor que es transmet de generació en generació,
tota aquesta suor dels pobles és psicologia.

Aleshores, per què tanta suor, per què tant d’esforç!
Si tot acaba sent pura psicologia.

Per què tants dies de treballar sota el sol. Per què!
Per què tanta càrrega a les esquenes i tant de dolor. Per què!

Totes aquestes preguntes també neixen de la meva psicologia.

Per què, aleshores, tanta psicologia. Per què!

Tota la llum que veig és psicològica
i tot l’amor que sento també.
Tot és psicològic. Tot l’amor i tot el dolor.
Tota la força i tot el buit que sento en el silenci.

Tot el que podria ser i totes les sensacions que tindria
per ser totes les coses que sempre he somiat.
Tot això és psicologia.

Totes aquestes persones que veig passejant per la ciutat
i que sento l’obligació de saludar, tot això és pura psicologia.
Totes aquestes dones que veig, tots aquests vestits,
totes aquestes noies que caminen ràpidament com si volguessin
atrapar totes les dones que passegen amb el seu marit.
Tot això és pura i autèntica psicologia.

Jo sóc la pura, la crua psicologia del món real.


Per tant, fi de la psicologia.


Santi B.
(Del llibre no publicat “El cant de la felicitat)
http://poesiasantib.blogspot.com

1 comentari:

Alegria De La Huerta ha dit...

Mmmmmmm... amb la meva psicologia podria dir que m'ha encantat aquest gran poema sobre la psicologia de l'ésser, d'aquell que és conscient que existeix i que ell és ell per la seva psicologia. Dóna per a pensar i molt, me'l llegiré, el rellegiré i hi aplicaré la meva psicologia ;)