ESPAI DE PSICOTERAPIA: M'ESTIMO... NO M'ESTIMO...

Seguretat, confiança, assertivitat, afectivitat, acceptació, respecte, amor, ... són algunes de les paraules que em ressonen quan m'apareix el concepte d'autoestima. Però, què és l'autoestima? L’autoestima és el concepte de la pròpia vàlua i es basa en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experiències sobre un/a mateix/a que s'han anat recollint al llarg de la vida. L’autoestima és una capacitat intrínsecament lligada al concepte que cada persona té de si mateixa; però, també el que cadascú projecta sobre el seu entorn. Aquesta s’aprèn, canvia i es pot millorar. A partir dels 5-6 anys, es comença a formar un concepte d'autoestima a partir de la percepció de pares, mestres, companys/es, amics/gues, etc.

El pèndol de l'autoestima és un concepte que cada persona li permet fer un diagnòstic de la seva pròpia autoestima. L'autoestima d'una persona pot estar ubicada en alguns dels espais que recorre un pèndol. En l'extrem esquerre, ens trobem a una persona amb baixa autoestima que menysprea el propi talent, creu que els altres no les valoren, té sentiments d’impotència, sent pobresa d’emocions i sentiments, evita les situacions carregades d'ansietat, té una baixa tolerància a la frustració, es creu inferior als demés i dóna la culpa als altres de les seves febleses, entre d'altres. En l'extrem dret, ens trobem a una persona que mostra seguretat constantment, busca l'admiració en els altres, parla molt de si mateixa, no admet els seus errors i es creu superior als demés. Malgrat pugui semblar una persona amb una bona autoestima, només és una disfressa de la pròpia vulnerabilitat. En el mig del pèndol, es situa una persona amb bona autoestima que actua independentment, assumeix responsabilitats, té la capacitat d'enfrontar-se a nous reptes amb entusiasme, es dóna reconeixement dels seus mèrits, té una amplitud de sentiments i emocions, tolera la frustració i té la capacitat d’influir en els demés, entre d'altres. Et proposo un exercici: a on et situes en el pèndol de l'autoestima en aquests moments de la teva vida?

Una persona amb baixa autoestima no es percep a si mateixa amb claredat; la imatge que veu magnifica les seves debilitats i minimitza les seves qualitats. El primer pas per l’autoavaluació consisteix en descriure's amb el màxim detall possible. Amb aquesta finalitat s'omple el qüestionari Inventari del concepte de mi mateix/a que ajuda a organitzar la descripció d’un/a mateix/a. Només una persona es pot estimar si es coneix; si una persona és perfectament desconeguda per a si mateixa, és difícil poder estimar-se.

Em comparo amb els demés per sentir-me millor? Quan em proposo una meta, em contesto que no podré aconseguir-ho? Competeixo amb els altres per superar-me a mi mateix/a? Existeixen el que es coneix com els enemics de l’autoestima. Afirmacions com No sé... No puc... No puc... contribueixen a debilitar l'autoestima. La comparació i la competició són dos enemics més de l'autoestima. Les creences són idees i pensaments que s'accepten com a veritats. El que una persona pensa de si mateixa i del món es fa realitat. Aquestes creences van configurant la manera de viure i són les ulleres de la realitat. Per a moltes persones prendre consciència d’aquest fet els representarà el primer pas per configurar-se com a subjectes protagonistes de la seva pròpia vida. Es pot canviar l'actitud pel que fa al passat. Si una persona decideix creure que és una víctima desvalguda i que no hi ha cap esperança, el món refermarà aquesta creença. Si s'opta per creure que s'és responsable de les experiències, tant de les bones com de les suposadament dolentes, aleshores hi haurà la oportunitat de superar i deixar enrera els efectes del passat. Es pot canviar!

Cada persona és ÚNICA, ESPECIAL i IRREPETIBLE. Per tant, l'autoestima és l'acceptació d'un/a mateix/a.

Aquest article ha estat publicat en el setmanari gratuït EL CARGOL editat el passat 18 de desembre del 2008.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG