
- Ens estimem - va començar el jove.
- I ens anem a casar - va dir ella.
- I ens estimem tant que tenim por.
- Volem un encís, un conjur, un talismà.
- Una mica que ens garanteixi que podrem estar sempre junts.
- Que ens asseguri que estarem l'un al costat de l'altre fins a trobar a Manitú en la mort.
-Per favor - van repetir -,hi ha una conjur que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar de veure'ls tan joves, tan enamorats esperant la seva paraula.
- Hi ha un conjur - va dir el vell després d'una llarga pausa-. Però no sé si és una tasca molt difícil i sacrificada.
- No importa - van dir els dos.
- El que sigui - va ratificar Toro Brau.
- Bé - va dir el bruixot -, Núvol Alt, veus aquell cim del nostre poblat? Hauràs d'escalar-lo sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, i hauràs de caçar el falcó més bell i vigorós del cim. Si ho atrapes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de la lluna plena. Has entès?
La jove va assentir en silenci.
- I tu Toro Bravo - va seguir el bruixot -, hauràs d'escalar la muntanya del tro i quan arribis al cim, trobar la més valenta de totes les àligues i solament amb les teves mans i una xarxa hauràs d'atrapar-la sense ferides i portar-la davant meu, viva, el mateix dia que vindrà Núvol Alt.
Els joves es van mirar amb tendresa i després d'un fugaç somriure van sortir a complir la missió encomanada, ella cap al nord, ell cap al sud.
El dia establert, davant la botiga del bruixot, els dos joves esperaven amb sengles borses de tela que contenien les aus sol·licitades. El vell els va demanar que de bon tros cuidat les treiessin de les bosses. Els joves ho van fer i van exposar davant l'aprovació del vell els ocells caçats. Eren veritablement bells exemplars, sens dubte, el millor de la seva espècies.
- Volaven alt? - va preguntar el bruixot.
- Sí, sense dubtes.
I ara? - va preguntar el jove -. Els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No - va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn - va proposar la jove.
- No - va repetir el vell -. Facin el que els dic. Prenguin les aus i lliguin-les entre si per les potes amb aquestes tires de cuir. Quan les hagin lligat, deixin-les i que volin lliures.
El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van soltar els ocells. L'àguila i el falcó van intentar aixecar vol però només van aconseguir revolcarse en el terra. Uns minuts després irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops entre si fins a fer-se mal.
- Aquest és el talismà. Mai oblidin el que han vist. Són vostès com un àliga i un falcó; si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho facin per amor, no només viuran arrossegant-se, sinó que a més, tard o d'hora, començaran a fer-se mal l'un a l'altre. Si volen que l'amor entre vostès perduri, volin junts però mai lligats.
Aquest conte pertany al llibre Camino del encuentro (2003) de Jorge Bucay.
Et deixo amb una de les cançons sobre amor més tendres escrites mai titulada "Amor particular" (1984) de Lluís Llach amb la fantàstica interpretació dels Tranuites Circus, un espectacle de circ, teatre i música que es va representar a principis del 2007 en el Teatre Nacional de Catalunya. Un regal pels nostres sentits!
ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG
C/ Aribau, 152, 2n 2a
ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a
Contacte: 679.72.39.39
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada