19 de gener del 2010

LA CINTA BLANCA

El passat dijous vaig poder assistir a la preestrena d'una obra mestra del cinema actual. Estic parlant de la pel·lícula alemanya La cinta blanca (2009) de Michael Haneke que està col·leccionant un premi rere un altre. El més recent ha estat el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El motiu? És una història en blanc i negre on la gran i absoluta protagonista és la por. Què poden fer les persones quan senten por? Quins perills pot desencadenar una gestió de la por a través de l'agressivitat? En un poble del nord d'Alemanya en 1913, estranys esdeveniments succeeixen sense trobar cap motiu raonable. La història està explicada pel jove mestre del poble que va relatant el que va veient, sentint i pensant entre els adults i nens. L'agressivitat, la violència, la repressió i el sentiment de culpa són la resta d'actors de repartiment que sedueixen a l'espectador en una tensió i atmosfera difícil d'oblidar i digerir. Un retrat dolorós i, al mateix temps, interessant que permet reflexionar sobre les conseqüències d'una educació i moral basada en la por. No és casual que esclati la Primera Guerra Mundial uns anys després. Et deixo amb una de les imatges més tendres de tota la pel·lícula.

ESPAI de PSICOTERÀPIA
Daniel Borrell


ESPAI de BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39