Juliette ha estat quinze anys a la presó per assassinat. Ha estat aïllada de la seva família ja que la van rebutjar i, després de quinze anys, es retroba amb la seva germana petita Léa que l'acull envoltada d'una barreja de sentiments contradictoris. Malgrat les dues dones es comporten com a extranyes, la relació entre les dues germanes és un procés d'aproximació, de confiar en l'altre i, fins i tot, de la necessitat de perdonar-se per allò que no s'ha pogut entendre mai. Parla, sobretot, del poder devastador de la culpa, un sentiment que es capaç de destruir la vida d'una persona. La confiança apareix com un remei necessari per superar aquells silencis i secrets que no s'han trencat mai amb el pas del temps. Per altra banda, considero negatiu que la pel·lícula expliqui el passat de Juliette perquè no era necessari per poder ser perdonada per la seva germana. La història va més enllà de la recerca de la veritat. Crec que no era necessari conèixer-la seva història. Segons el realitzador Philippe Claudel, "és una pel·lícula que tracta de la força de les dones, de la seva capacitat d'irradiar, reconstituir-se, renéixer. És una història sobre els nostres secrets i aïllaments. Tots els nostres aïllaments". Si has vist la pel·lícula i vols fer arribar el teu comentari, serà un plaer compartir la teva opinió. Què en penses sobre la pel·lícula?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada