La pel·lícula està basada en la novel·la homònima d'Elvira Lindo publicada al 2005. Explica la història d'amistat entre Rosario i Milagros que es retroben després d'haver anar a l'institut juntes. Poc temps després del retrobament, Rosario es queda sense feina en el banc on treballava com a personal de neteja i Milagros ha de deixar el taxi del seu tiet. Comencen a treballar juntes com a escombriaires i a compartir les seves vides sense un projecte de futur definit. S'exploren els seus conflictes i sentiments per sortir a la llum. El que més em va interessar de la història és el procés de neteja interna que han de fer els personatges per tirar endavant amb les seves pròpies vides. Cada personatge decideix el seu futur ja que no tots poden fer aquest pas endavant. El passat de les protagonistes és molt present i això impedeix construir un futur. Doncs, la professió escollida no deixa de ser una metàfora del que els hi passa per dins. Netegen per fora el que són incapaços de netejar per dins. És una pel·lícula modesta i senzilla; però, molt propera a l'espectador perquè explora sentiments com la soledat, l'amistat i la crisi existencial. També recomano la banda sonora, sobretot, la versió de Julio de la Rosa de la cançó "Tengo el corazón contento" que apareix al principi i al final. Em quedo amb la escena de les sabates vermelles de Rosario que resumeix la seva nova actitud davant la vida. Si has anat a veure la pel·lícula, serà un plaer llegir la teva opinió escrivint el teu comentari. I, per altra banda, si tens alguna proposta del setè art que t'hagi fet sentir, la pots compartir al blog.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada