8 de setembre del 2008

QUÈ ÉS NECESSARI PER SER PSICOTERAPEUTA?

Aquest és el títol del taller que vaig assistir el passat divendres per la tarda al Centre Entrenament Psicoterapeutes Eric Berne de Barcelona a càrrec de Georges Escribano, Montse Vilardell i Sònia Ferri. És un centre que es va crear l'any passat amb l'objectiu d'oferir formació a professionals de la psicologia i medicina en Anàlisi Transaccional. Els objectius del taller van ser donar a conèixer el C.E.P. i reflexionar sobre el rol de psicoterapeuta. Per això, vull exposar algunes de les conclusions a les que vaig arribar en el transcurs del taller. Abans d'això, et vull explicar breument en què consisteix l'Anàlisi Transaccional.

L'Anàlisi Transaccional (AT) estudia les transaccions entre dues persones observant la seva manera de pensar, sentir i actuar. Proporciona eines útils, pràctiques i valuoses per aprendre a sentir-se bé. És un senzill i eficaç model que ofereix un enfoc centrat en l'aprenentatge i el creixement personal. El seu creador fou Eric Berne, metge i psicoanalista. A partir de la seva experiència clínica, va elaborar una teoria en la que s'afirmava que, dins de cada persona, hi ha tres Estats del Jo: una part Pare, una part Adulta i una part Nen (més endavant, publicaré un article més extens sobre aquest concepte).

A través d'una dinàmica de grup, vam establir els requisits necessaris per ser un/a bon/a psicoterapeuta. Les característiques escollides van ser els següents:
- congruència entre la comunicació verbal i no verbal
- coherència entre el que diu, actua i pensa
- sensible amb el ritme de cada client ja que cadascú necessita un temps diferent que s'ha de respectar
- tenir una escolta empàtica
- fer-te pensar i sentir
- ser una persona autèntica i honesta
- ser una persona sensible i tenir fermesa
- aportar elements nous a la percepció del client per poder ampliar la mirada
- habilitat com a confident per poder protegir la intimitat del client
- sentir que et pot ajudar, és a dir, sentir que amb la seva ajuda et podrà sostenir

Considero que l'actitud davant la vida és essencial per ser psicoterapeuta. La posició existencial es refereix a com nosaltres ens veiem a nosaltres mateixos i als demés en el món, establint models de conducta per nosaltres i per valorar als demés. Aquesta posició va ser adoptada a infància a partir de la relació amb els seus models significatius. Segons l'Anàlisi Transaccional, hi ha cinc posicions existencials. Ser psicoterapeuta implica tenir la posició existencial realista: Jo estic bé - Tu estàs bé en la que la persona reconeix valors, virtuts i defectes propis i dels demés respectant-los i enriquint-los. Per tant, l'actitud davant la vida és essencial per desenvolupar un bon rol professional com a psicoterapeuta.

Després d'haver llegit aquesta reflexió, fes arribar la teva opinió.
Què consideres necessari per ser psicoterapeuta?

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Berne, Eric. (1964). Juegos en los que participamos. Sicología de las relaciones humanas. Ed. Diana: México.

Berne. Eric. (1972) ¿Qué dice usted después de decir hola? Barcelona: Ed. Grijalbo.

Oller Vallejo, Jordi. (1998) Vivir es autorrealizarse. Reflexiones y creaciones en Análisis Transaccional. Barcelona: Ed. Kairós.

2 comentaris:

Ramón ha dit...

Hola Dani,

No tengo ni idea de lo necesario para ser psicoterapeuta.

De la lista de características, me llama más la atención "hacerte pensar y sentir". Es clave. Las personas tenemos nuestras propias convicciones que las vamos forjando, reforzando y a veces cambiando.

A lo largo del tiempo, por las experiencias, se pueden lograr unas convicciones que están distorsionadas con el entorno. De ahí, que acudamos al psicoterapeuta, porque hay algo que no nos acaba de funcionar. La habilidad del psicoterapeuta está en detectar la disfunción y las convicciones erróneas.

Las convicciones son difíciles de cambiar porque gracias a ellas hemos sobrevivido, hemos salido airosos de los problemas y forman parte de nuestros valores personales. Ahí, es donde el psicoterapeuta debe poner en tela de juicio esas convicciones. Ponerlas en duda y preguntar que en ciertas circunstancias como funcionaría la convicción, y cómo funcionaría con la nueva (o cambiada) convicción que te ha hecho pensar.

Hacer pensar a alguien, hace que se desarrolle, que aprenda, que cambie su punto de vista y que se amplie. Se levanta una polvareda en cuanto se pone la maquinaria en marcha. Todo lo que se descubre, se graba a fuego en el interior.

Eso es algo que está en desuso. En la TV, la radio, prensa... Todo está pensado de antemano para nosotros. Y cada vez nos preguntamos menos a nosotros mismos. Así, nuestras convicciones quedan antiguas o distorsionadas.

Será por eso que recuerdo aquellas personas, que se cruzaron por mi vida y me cambiaron mis puntos de vista con un: ¿y tú, que crees?

Saludos

Daniel Borrell Giró ha dit...

Hola de nuevo, Ramon!

A mi también me parece necesario aprender a pensar porque, cuando alguien te hace una pregunta que nunca te habías planteado, llegas a un lugar que antes no habías conseguido llegar.

Comparto contigo la necesidad de vivir con convicciones, pero también es necesario revisarlas porque, a pesar de haber sido útiles en nuestra vida, pueden resultar molestas en la actualidad. Muchas de ellas han sido heredadas por aquellas personas que te han criado. Piensa que tu parte adulta puede ayudarte a revisar estas creencias disfuncionales; pero, no te olvides de sentir. Tal y como decía, un psicoterapeuta te hace pensar y sentir. Somos cuerpo y mente!

También comparto contigo que la sociedad actual no nos ayuda a pensar, sinó más bien al contrario... aunque la riqueza de la sociedad está en la diversidad, no en el pensamiento único.

Gracias por hacerme pensar y sentir!

Un saludo,

Dani