- Per què vaig a desfer les maletes si només anem a...?
- Puja, Bruno, siusplau! - li va ordenar Mare, pel que sembla no hi havia inconvenient en que ella l'interrompi a ell, però no funcionava igual a la inversa - Estem aquí, hem arribat, aquesta serà la nostra llar en el futur immediat i tenim que posar al mal temps bona cara. M'has entès?
Faig el que dic? Penso el que sento? Dic el que penso? Faig el que dic? En aquest fragment de la novel·la El noi del pijama de ratlles de John Boyne (2006), s'observa la incoherència de la mare de Bruno en la norma d'interrompre les persones mentre estan parlant. Ell no pot interrompre; però, la mare sí. El protagonista no entén com es que els adults no fan allò que li exigeixen a ell.

En la consulta de psicoteràpia, és freqüent que apareguin situacions que posen de manifest la dificultat per ser coherent i congruent. Això ens dóna molta informació del que està passant realment per dins quan, per exemple, una persona vol expressar alegria i no pot perquè el seu rostre només mostra por o quan una persona exigeix respecte als demés i no es respecta a si mateixa. L'alienació d'aquets paràmetres ens dóna un indicador de salut de la persona. És necessari prendre consciència del que penso, sento, dic i faig per estar en harmonia amb un/a mateix/a.
ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG
C/ Aribau, 152, 2n 2a
ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a
Contacte: 679.72.39.39
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada