7 de novembre de 2008

LUZ CASAL - Se feliz

Aquesta cançó de l'últim disc Luz Casal destaca per la senzillesa i brevetat de la seva lletra, la delicadesa de la seva melodia i la força de la seva veu. Hi ha una frase de la lletra que diu el següent: si un día encuentras la alegría de la vida. L'alegria de la vida s'ha de buscar, s'ha de trobar un sentit a la nostra existència i aquesta recerca ha de ser totalment activa, mai passiva. Aquesta actitud proactiva és la que demano a aquelles persones que sol·liciten ajuda psicoterapèutica per poder superar els obstacles, pors, dificultats, problemes, dubtes o entrebancs que tenen davant seu.

Segons l'Anàlisi Transaccional, la posició existencial sana davant la vida és aquella en la que una persona afirma: jo estic bé, tu estàs bé. Et deixo reflexionar amb les paraules i imatges que formen part d'aquesta cançó:

Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma, con la herida abierta
Mejor olvidar y comienza una vida nueva,
y respira el aire puro, sin el vicio de la duda.

Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz...

Con los colores de una mariposa,
vuela entre las luces de la primavera
Si te imaginas que la lluvia te desnuda,
juega los mares que despiertan a la luna.
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz...

Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz...

Si la soledad te enferma el alma...



ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

3 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

M'ha encantat sobretot la primera estrofa de la cançó. Bé, la Luz Casal està demostrant una fortalesa impressionant perquè després del que ha passat un només pot voler ser feliç. Bé, per a mi el tema de la felicitat penso que és un sentiment totalment idíl·lic i inabastable però també pot ser un bon motor per a fer-nos moure'ns i no deixar que ens glaci el fred.

Dani Borrell Giró ha dit...

Més que felicitat, parlaria del sentit existencial de la vida. M'estic llegint un llibre interessant "L'home a la recerca de senit" de Victor E. Frankl on exposa la seva vivència en el camp de concentració a Auschwitz com a psicòleg. Respon a la pregunta: "I vostè, per què no es suïcida?". És necessari ser conscients del que dóna sentit a la nostra vida per poder arribar a aquest sentiment idíl·lic i inabastable del que parles.

Una abraçada,

DBG

Alegria De La Huerta ha dit...

Bé... paradoxal o potser amb tot el sentit és la vida de Primo Levi. Després de superar i sobreviure a Auswitchz, més camps de concentració i el periple de tornada a la seva Itàlia natal va arribar un punt que després d'haver dedicat tota la vida a parlar i escriure sobre la seva experiència es va suïcidar... paradoxal! Potser ja havia arribat a la seva meta, potser ja no ho podia suportar més... sembla que és el que ha passat amb força supervivents dels camps de concentració.