Segons l'Anàlisi Transaccional, la posició existencial sana davant la vida és aquella en la que una persona afirma: jo estic bé, tu estàs bé. Et deixo reflexionar amb les paraules i imatges que formen part d'aquesta cançó:
Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma, con la herida abierta
Mejor olvidar y comienza una vida nueva,
y respira el aire puro, sin el vicio de la duda.
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz...
Con los colores de una mariposa,
vuela entre las luces de la primavera
Si te imaginas que la lluvia te desnuda,
juega los mares que despiertan a la luna.
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz...
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz...
Si la soledad te enferma el alma...
ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG
ESPAI d BARCELONAC/ Aribau, 152, 2n 2a
ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a
Contacte: 679.72.39.39
Entrades
3 comentaris:
M'ha encantat sobretot la primera estrofa de la cançó. Bé, la Luz Casal està demostrant una fortalesa impressionant perquè després del que ha passat un només pot voler ser feliç. Bé, per a mi el tema de la felicitat penso que és un sentiment totalment idíl·lic i inabastable però també pot ser un bon motor per a fer-nos moure'ns i no deixar que ens glaci el fred.
Més que felicitat, parlaria del sentit existencial de la vida. M'estic llegint un llibre interessant "L'home a la recerca de senit" de Victor E. Frankl on exposa la seva vivència en el camp de concentració a Auschwitz com a psicòleg. Respon a la pregunta: "I vostè, per què no es suïcida?". És necessari ser conscients del que dóna sentit a la nostra vida per poder arribar a aquest sentiment idíl·lic i inabastable del que parles.
Una abraçada,
DBG
Bé... paradoxal o potser amb tot el sentit és la vida de Primo Levi. Després de superar i sobreviure a Auswitchz, més camps de concentració i el periple de tornada a la seva Itàlia natal va arribar un punt que després d'haver dedicat tota la vida a parlar i escriure sobre la seva experiència es va suïcidar... paradoxal! Potser ja havia arribat a la seva meta, potser ja no ho podia suportar més... sembla que és el que ha passat amb força supervivents dels camps de concentració.
Publica un comentari a l'entrada