26 d’octubre del 2008

NO ME PIDAS QUE TE BESE...

Per què col·locar una recomanació cinematogràfica en un bloc de psicoteràpia? En primer lloc, crec que tot allò que ens fa reflexionar, pensar, analitzar i anar més enllà del que coneixem ens permet créixer i evolucionar com a persones. En segon lloc, l'art és un mitjà de comunicació on es projecten desitjos, necessitats o pors personals. En tercer lloc, m'ha encantat aquesta pel·lícula!

Per què aquesta pel·lícula? No me pidas que te bese porque te besaré (2008) és la primera pel·lícula d'Albert Espinosa com a director. És l'adaptació cinematogràfica d'una obra de teatre que es va estrenar al Teatre Tantarantana de Barcelona al gener del 2004. Anteriorment, ha estat guionista de Planta cuarta (2003), Tu vida en 65 minutos (2006) i Va a ser que nadie es perfecto (2006). De què tracta? Els somnis que provenen dels traumes infantils, les il·lusions que no s'han fet realitat, els projectes a punt d'estrenar, les incongruències de les persones, les pors que paralitzen les persones, la complexitat i la senzillesa de la vida, la presa de decisions, l'aprenentatge de qui menys una persona s'espera, la sinceritat, el records de la infància, etc. És una pel·lícula que t'ensenya a aprendre a estimar la vida. És molt més que una comèdia especial que aborda el món dels discapacitats. Una pel·lícula que et farà riure i, sobretot, somriure. Et deixo amb la lletra de la melodia No me pidas que te bese porque te besaré de Macaco que apareix al final de la pel·lícula.

No me pidas que te mire
porque te miraré
No me pidas que me acerque
porque me acercaré
No me pidas que te toque
porque te tocaré
No me pidas que te bese
porque te besaré


Si vols deixar els teus comentaris sobre la pel·lícula o vols fer arribar una altra recomanació psico-cinematogràfica, aquest és el teu espai.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39

2 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

La música m'agrada moltíssim, moltíssim! Els actors fan un molt bon treball, tot i que penso que a l'Albert li falta una mica de naturalitat. Bé, crec que també s'adapta en aquesta peli "El club de les palles". L'escena dels aspersors em va semblar una mica pel·liculera i el final, jo hagués esperat que fos diferent... però bé, sinó no encaixaria en el món de l'Albert Espinosa.
El somnis, suposo que n'hem de seguir tenint... com una mena de motor que ens porta endavant. Al final t'emociones i cantes la cançó i penses que si li dius a algú que et faci un petó, te'l farà.

Anònim ha dit...

M'ha agradat!!!

Trenca aquella paret de vidre entre els que pensem són especials i els que ens creiem normals.... ummm

Pilar