S’HA DE JUBILAR LA SEXUALITAT?

La vellesa s’inicia als 65 anys i acaba amb la mort. Aquesta classificació no correspon amb el procés d’envelliment fisiològic ni amb la vida sexual, només amb el criteri de l’edat. Per tant, és una construcció social. Cal tenir present que el nombre de persones grans augmenta, doncs ha deixat de ser una minoria social per passar a ser una de les majories socials. A més, la duració de la vida és cada vegada més major. Per tant, la vellesa és un període llarg i important de la vida que no es pot veure com una involució ni com un final. Malauradament, la consideració social és baixa i el model de valors dominants és un model jove amb la conseqüent por a envellir que considera aquesta etapa com un període d’involució o deteriorament.

Quan parlem de la sexualitat en la tercera edat no es tracta d’imposar un model jove de sexualitat a les persones grans, sinó donar la oportunitat de compartir la intimitat amb una altra persona. Per tant, s’entén l’activitat sexual no com una activitat orientada al coit, sinó en un sentit més ampli relacionat amb la comunicació, afecte, contacte corporal, seguretat emocional i sentir-se estimat/da. No s’ha d’imposar un model jove d’activitat sexual fent-los sentir persones incapaces. Les necessitats emocionals de l’individu a la vellesa es poden cobrir a través d’una relació sexual que no sempre acaba en coit. Quines són aquestes necessitats emocionals? Estem parlant d’abraçades, afecte, expressió d’emocions, relacions socials, etc.... per tant, no hem d’obligar ni s’han d’obligar les persones grans a practicar el coit ja que estan jubilades de tota exigència sexual! Els hi hem i s’han de donar la possibilitat de tocar-se, enamorar-se, atreure’s, acariciar-se, etc. La sexualitat és molt més que la suma del coit, les pràctiques sexuals i l’edat.

L’adaptació als canvis fisiològics i psicològics que apareixen a la vellesa pot afavorir un enriquiment de la sexualitat perquè aquesta està lliure de la por a l’embaràs i es caracteritza per un desig menys controlat de la descàrrega ejaculatòria per part de l’home. Si hi ha problemes per acceptar l’envelliment, dolor en les relacions sexuals, rebuig o inhibició per part de la parella, l’adaptació serà més complexa d’assumir. Per tant, la satisfacció sexual està relacionada amb la qualitat de les relacions interpersonals.

Una de les característiques és que la gent gran amaga els seus desitjos i manifestacions sexuals als joves i adults, perquè aquests neguen la seva sexualitat i critiquen a la gent gran que s’interessa per ella. De totes maneres, la sexualitat en la vellesa és molt variable d’unes persones a unes altres ja que no hi ha patrons comuns. Atribuir un model únic de viure la sexualitat és un error propi dels estereotips. La necessitat de contacte íntim i comunicació és el més important. A més, la satisfacció sexual no disminueix necessàriament al llarg dels anys, en bastants casos millora. El 40% de les dones afirmen una millora en la satisfacció i el 27% dels homes també ho afirma. Pel que fa a les diferències entre homes i dones, l’activitat sexual de la dona dol dependre dels desitjos i capacitats de l’home més que de si mateixa per la doble repressió: ser dona i ser gran. Pel que fa al sexe masculí, el seu principal problema psicològic és la por a perdre la seva capacitat erèctil.


Les persones grans tenen la mateixa necessitat d’intimitat que a la infància, joventut i etapa adulta; però, tenen més dificultats socials per resoldre-la. Algunes de les creences entorn a la sexualitat són les següents:
- La gent gran no té interessos sexuals
- Les persones grans que s’interessen per la sexualitat són immadurs o perversos
- La gent gran no té capacitat fisiològica per tenir conductes sexuals
- L’activitat sexual debilita, doncs és dolenta per la salut
- La satisfacció sexual disminueix després de la menopausa
- Els homes grans tenen interès per la sexualitat, però les dones grans no
- La masturbació és una activitat que desapareix en la vida adulta
- La vida sexual es perllonga amb l’inactivitat i l’abstinència

Algunes estratègies que es poden utilitzar per millorar la vida sexual són les següents: cuidar-se l’atractiu corporal evitant situacions d’abandonament, utilitzar estímuls sexuals externs, utilitzar lubricants pe resoldre els problemes de sequedat vaginal, teràpia hormonal sota prescripció mèdica, posar l’èmfasi en la qualitat de la relació, practicar els exercicis de Kegel, prioritzar les activitats sexuals que no requereixin erecció, acceptar que la dificultat en mantenir la erecció és una limitació de l’edat, aprofitar el moment d’erecció matutina, i donar-se un permís social per establir relacions noves i acceptar la llibertat entre ells i elles, entre d’altres.

Definitivament, estem parlant d’una nova concepció de la sexualitat vinculada amb el plaer, la comunicació, l’afecte, contacte corporal, orientacions sexuals, diversitat de pràctiques sexuals, permís per ser actius sexualment homes i dones i sense límit d’edat perquè l’interès sexual no entén el concepte d’edat per facilitar una sexualitat rica i satisfactòria en totes les edats.

Aquest text pertany a una conferència realitzada el passat dimecres 10 de desembre al Casal de la Gent Gran de la Vall d'Hebrón de Barcelona dins el Cicle de Conferències sobre Salut.

ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG

ESPAI d BARCELONA
C/ Aribau, 152, 2n 2a

ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a

Contacte: 679.72.39.39