L'estrés és un gran problema de salut per la nostra societat actual. L'estrés i la depressió afecten a un 54% de la població espanyola i les baixes laborals per aquests dos motius van provocar una gran pèrdua de diners durant el 2008. "No tinc temps" és una expressió massa utilitzada. La dificultat en organitzar-se el temps, assumir més responsabilitats de les possiblitats que té una persona, no dedicar-se un espai necessari al descans personal o no posar un límit entre l'espai personal del professional genera molt estrès. El temps és imprescindible, inexorable, inelàstic i insubstituïble. Per tant, com que el temps no és un xiclet que es pot estirar sota el nostre criteri e interès, s'ha de partir de la realitat del temps, no de la fantasia ni del desig. Un bon exercici és observar com ens organitzem el temps: en funció de les obligacions o en funció del temps? La gestió del temps més efectiva no té a veure amb complaure als altres ni deixar les coses per després ni tampoc en caure en el parany de l’activitat. Per això, el més adequat és organitzar-nos en funció del temps, no en funció de les obligacions. Una persona es pot queixar de com utilitza el temps, però no de no tenir-lo. Per tant, quan algú pensi en la frase "No tinc temps", és necessari tranformar-la en una pregunta En què vull invertir el meu temps?. Finalment, et recomano llegir un breu conte sobre les prioritats a la vida anomenat Maionesa i cafè que vaig publicar el passat mes de febrer en el bloc. "Nada me han enseñado los años, siempre caigo en los mismos errores, otra vez a brindar con extraños y a llorar por los mismos dolores". Tal i com expressa aquest fragment de la cançó En el último trago de Chavela Vargas, el temps és una font d'aprenentatge si sabem com utilizar-ho. El temps no és la fi, és simplement un mitjà.
ESPAI d PSICOTERÀPIA DBG
C/ Aribau, 152, 2n 2a
ESPAI d VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1r 3a
Contacte: 679.72.39.39
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada